Certament he escollit un mal dia per convertir-me al Budisme. Però calma... encara que certament haguem perdut aquesta i totes les batalles. Calma, perque encara tenim el recurs a gaudir d'una "segona vida", una vida B.
Mai no hi ha hagut tant de coneixement, tanta cultura, tant de talent i tant a l’abast de tanta gent. Per tant, gaudim-ne, gaudim-ne...
Gaudim-ne per les nits, gaudim-ne encara que el cos estigui cansat, gaudim-ne ni que sigui clandestinament. Investiguem, llegim, escoltem, compartim. A on no arribin les editorials, ni les lleis del mercat, ni les productores discogràfiques, que arribin els nostres pdf, els nostres mp3, els nostres blogs...
Detesto als apocalíptics (potser per que jo en sóc un), per això us deixaré avui amb una frase extreta d'un dels llibres dedicats a la divulgació científica que va escriure Henri Poincaré, un matemàtic humanista, probablement l'últim científic global, que tenia el curiós costum de no pensar gaire en els problemes que investigava per que pensava que el seu subconscient (fins i tot el seus somnis) s'encarregarien de seguir la feina.
"... la vida es sólo un corto episodio entre dos eternidades de muerte y, en ese mismo episodio, el pensamiento consciente no ha durado ni durará más que un momento. El pensamiento no es mas que un relámpago en medio de la noche larga. Pero ése relámpago lo es todo".
Podeu intercanviar "pensamiento" per moltes altres coses valuoses i obtindreu el mateix estímul, per exemple:
Ah... deixo per avui la meva segona (o tercera) vida. Em replego per sota de l'edredó com una boleta. A on anirà la meva tendra animeta aquesta nit?
Dolços somnis, bona nit.
