Biguetes de la tercera volta

A les biguetes de tercera volta:

34/s. "Frueix feliçment del present. La resta t'és aliena."


Eclesiastès (Cohèlet) 3, 22.

Segons Jordi Bayod Brau, editor de la traducció al castellà dels assajos de la qual disposo, sembla que Montaigne més aviat va basar-se en el comentari de l'hebraísta protestant Jean Mercier qui per altra banda, segons sembla, advertia sobre l'abús d'aquest llibre bíblic.

Solidaritat i soledat aquests dies.

Adam Zagajewski.
Solidaridad y soledad.
Traducció d' A. Rubió i J. Slawomirski.
Acantilado, Barcelona, 2010.

Absolutament recomanable. Què fa que un llibre escrit als anys vuitanta sota l’ombra d’uns esdeveniments concrets (l’esclafament del sindicat polonès Solidaritat i la subsegüent imposició de la llei marcial a Polònia), sigui vigent per un lector d’avui com ara jo?

És molt probable que senzillament aquest lector que sóc jo, s’hagi trobat que els seu moment espiritual era l’adient per fer-ne una lectura  en termes propis,  i que això sigui tot. Però potser també és possible que aquest serè al·legat en favor a poder ser també dissident de la pròpia dissidència , a poder tenir un espai propi, un pensament propi, sigui plenament vigent perquè potser la busca d’aquest espai propi que anomenem la “vida de l’esperit”, el “cultiu personal”, o qualsevol altre denominació menys presumptuosa, sempre estigui amenaçada per la força de la historia i les vicissituds del col·lectiu, amb independència del moment concret. I que, per tant, el sentit comú senzillament sigui sempre balsàmic. 

Serenitat, sentit comú, humor, imatges sorprenents, decència, tendresa ... en definitiva tot allò que estimo dels poetes polonesos que han escrit a partir de la segona meitat del s.XX que conec.

He subratllat moltíssims paràgrafs i se’m fa difícil escollir un que sigui suficientment il·lustratiu del llibre.

Pàgina 85.

“El antitotalitarismo me convierte casi en un ángel (...) movido por las mejores y más nobles intenciones, el antitotalitarismo me tienta con lo irreal, con la irrealidad del bien (...) pero yo no soy capaz de ser sólo puro y bueno. Sé que vivo en contradicción, en una tensión permanente, entre medias tintas (...) Si obtengo alguna satisfacción es porque, a pesar de todo, corrijo parte de mis equivocaciones y, de vez en cuando, consigo comprender mi error, superar la inercia y experimentar la imperfecta libertad de andar desencaminado.”

...preserva una habitació pròpia.

Desig de retirada, de recer, de defugir la història, de retrobament íntim: desig d’una habitació pròpia.

El gabinet i la biblioteca de Michel de Montaigne estaven al segon pis de la torre del Castell de Montaigne (l'única part del castell que es va conservar després de l’incendi de 1885). En un mur del gabinet es pot llegir encara:

“L’any de Crist de 1571, a l’edat de 38 anys, en la vigília de les calendes de març, el dia del seu aniversari, Michel de Montaigne, fastiguejat ja fa temps de l’esclavitud del palau i de les tasques públiques, mentre, encara incòlume, desitja refugiar-se a l’empara de les doctes verges, on tranquil i lliure de preocupacions, travessarà finalment la petita part del trajecte que li resta per recórrer, si el fat així ho concedeix, ha consagrat aquesta seu i aquest dolç amagatall dels seus avantpassats a la seva llibertat, tranquil·litat i lleure. ”

Són ben conegudes les inscripcions a la fusta de les bigues del refugi de Montaigne, vegeu per exemple aquesta bitàcola o les pàgines finals d’aquesta edició dels assajos.  He pensat, de tant en tant reproduir alguna d’elles. Començo avui per una un pèl pessimista.

 A les biguetes de la primera volta:

2/s. “Déu atorgà a l’home l’afany de conèixer per tal que li serveixi de turment.”

 Eclesiastès (Cohèlet)  I, 13.