Primera escena.
Segona escena.
Campos de Gómara. Intento arribar a A., el poble, avui unes runes, a on va néixer el meu amic A.B.A. Fa dies que als matins camino sota el sol. Porto els poemes de L’alegria i Sentiment del temps als llavis.
L’Isonzo scorrendo
Mi levigava
Come un suo sasso
Ara camino sobre l’esquelet d’una via abandonada. Quan travesso el pont sóc un funàmbul. El meu equilibri és precari. Sempre ho és. A sota un altre riu: còdols i oblit. L’Isonzo em polia com a un dels seus còdols...
Questi sono i miei fiumi
Contati nell’Isonzo
A mi també se'm van concedir uns rius, aquests són també els meus rius.
Tercera escena.
L’Isonzo scorrendo
mi levigava
come un suo sasso.
I Fiumi, 1916
Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.
La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’obaga.
Cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.
Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.
V.M
de Ill fares the land (versió revisada de Tova).
Quadern G. Ungaretti.
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2013.