Alguna cosa mobilitza el meu cervell, i durant la tarda no paro de repetir-me el títol del vell relat d’Asimov The Martian Way (1952), publicat aquí amb el títol El sistema marciano al recull “Sueños de Robot”.
Possibilitats de canvis que ens facin avançar cap el bé comú? Per què no? La moral del relat és que els canvis no sempre són propiciats per moviments de masses, sinó per la iniciativa d’una “minoria creativa” (en el sentit de Toynbee) que dona solucions que permeten enfrontar el conjunt de reptes que tenen per endavant.
Els nostres reptes són ben clars: donar solucions a les necessitats alimentàries globals; l’accés universal a la salut (recentment perdut a Espanya, per vergonya de tots nosaltres); la disminució de les desigualtats econòmiques (llegiu, si us plau, el llibre de Toni Judt); el desenvolupament de fonts energètiques no contaminants; la preservació del natura; el final de les múltiples violències; aturar l’avenç del nous totalitarismes que ens amenacen (els corporatius, els teocràtics...); la cura per la diversitat cultural...
Al relat d’Asimov, aquesta minoria creativa és un grup d'astronautes/escombriaires. Jo, aquí i ara, arreu observo un munt de gent que decideix fer el bypass al sistema en la mesura de les seves possibilitats. No es tracta de grans plantejaments intel·lectuals: les noves minories creatives també són una classe d’astronautes/escombriaires, són un paisatge emergent, són les llavors del seu propi sistema marcià.
Que tinguin sort, es tracta de la nostra sort.
Que tinguin sort, es tracta de la nostra sort.
