Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Celan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Celan. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de març del 2014

Llet negra de l'alba la bebem al capvespre... en la veu de Paul Celan.


Escolto amb atenció ahir al poeta Josep Gerona quan parla de l'obra de Paul Celan, alliberant-nos una mica d'aquest pensament de minifundi al que el dia a dia ens aboca. No puc reproduïr aquí la seva anàlisi, ell mateix ens referencia l'obra de Bollack, Szondi o Arnau Pons.

Em quedo ara amb un aspecte segurament menor: la impressió que em causa sentir el poema Todesfuge (fuga de la mort) en la dicció del propi Celan.







TODESFUGE
 
Schwarze Milch der Frühe wir trinken sie abends
wir trinken sie mittags und morgens wir trinken sie nachts
wir trinken und trinken
wir schaufeln ein Grab in den Lüften da liegt man nicht eng
Ein Mann wohnt im Haus der spielt mit den Schlangen der schreibt
der schreibt wenn es dunkelt nach Deutschland dein goldenes Haar Margarete
er schreibt es und tritt vor das Haus und es blitzen die Sterne er pfeift seine Rüden herbei
er pfeift seine Juden hervor läßt schaufeln ein Grab in der Erde
er befiehlt uns spielt auf nun zum Tanz

Schwarze Milch der Frühe wir trinken dich nachts
wir trinken dich morgens und mittags wir trinken dich abends
wir trinken und trinken
Ein Mann wohnt im Haus der spielt mit den Schlangen der schreibt
der schreibt wenn es dunkelt nach Deutschland dein goldenes Haar Margarete
Dein aschenes Haar Sulamith wir schaufeln ein Grab in den Lüften da liegt man nicht eng

Er ruft stecht tiefer ins Erdreich ihr einen ihr andern singet und spielt
er greift nach dem Eisen im Gurt er schwingts seine Augen sind blau
stecht tiefer die Spaten ihr einen ihr andern spielt weiter zum Tanz auf

Schwarze Milch der Frühe wir trinken dich nachts
wir trinken dich mittags und morgens wir trinken dich abends
wir trinken und trinken
ein Mann wohnt im Haus dein goldenes Haar Margarete
dein aschenes Haar Sulamith er spielt mit den Schlangen
Er ruft spielt süßer den Tod der Tod ist ein Meister aus Deutschland
er ruft streicht dunkler die Geigen dann steigt ihr als Rauch in die Luft
dann habt ihr ein Grab in den Wolken da liegt man nicht eng

Schwarze Milch der Frühe wir trinken dich nachts
wir trinken dich mittags der Tod ist ein Meister aus Deutschland
wir trinken dich abends und morgens wir trinken und trinken
der Tod ist ein Meister aus Deutschland sein Auge ist blau
er trifft dich mit bleierner Kugel er trifft dich genau
ein Mann wohnt im Haus dein goldenes Haar Margarete
er hetzt seine Rüden auf uns er schenkt uns ein Grab in der Luft
er spielt mit den Schlangen und träumet der Tod ist ein Meister aus Deutschland

dein goldenes Haar Margarete
dein aschenes Haar Sulamith


Paul Celan
Mohn und Gedächtnis (1952).

Traducció al Castellà, per exemple:

Amapola y memoria
Traducció de Jesús Munárriz
Hiperión, Madrid 1992.

dimarts, 11 de gener del 2011

i m’adono que els ulls palesen la sofrença de l’amor que arribà tard.

Per atzar, descobreixo l'existència del poeta David Rokeah, en aquesta pàgina matinguda per Eduard J.Verger.


PAUL CELAN


Quan Paul Celan vingué a Jerusalem,
els mots codificats dels seus poemes s’escamparen
de la Porta de la Misericòrdia
a la Porta dels Lleons,
i no tornaren a ell fins a la mort.

De vegades, a Jerusalem,
el veig que amanyaga
la cabellera negra d’una noia
iemenita i m’adono que els ulls
palesen la sofrença de l’amor
que arribà tard.

Els mots que conjunyí
a tall d’anagramista
les tempestats congriades entre els mots
i els senyals damunt la paret
són els silencis de després, el poema
de després
.

    
David Rokeah,
Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra.
Traducció d’Eduard Feliu,
Edicions del Mall, Barcelona, 1985.

dimecres, 14 de maig del 2008

Mohn und Gedächtnis, José Maria Guijarro



Dedicat a J. Gerona
i a J. Navazo

Una fotografia d'una obra de José Maria Guijarro que em colpeix. L'he tret d'un catàleg de la galeria Fúcares de Madrid.

Es tracta de "Mohn und Gedächtnis" (Amapola y memória), 1999 tinta sobre paper. Quatre papers de 18,5x13cm.

L'obra es construeix a partir de la escriptura en quatre papers diferents de les quatre parts del poemari "Mohn und Gedächtnis" de Paul Celan (Editat en castellà per Hiperón). Es tracta d'una de les obres que Guijarro va exposar l'any 2001 a la galeria Fúcares de Madrid, a l'exposició "Homenaje a Paul Celan".

Vull passar per alt, ara, que es tracta de l'obra de Paul Celan l'escollida.  M'impressiona (molt, ara) la "dimensió temporal" de l'obra. Imagineu el procés d'escriptura una i altra vegada sobre el text ja escrit... és senzillament impressionant. La dimensió temporal queda projectada al pla, saturant cadascun dels quatre fulls, fins a convertir-los en gairebé una taca.


Espero que la fotografia, deficientíssima per que prové d'escanejar dos fotografies del catàleg i posar-les juntes, us transmeti alguna cosa.