PAUL CELAN
Quan Paul Celan vingué a Jerusalem,
els mots codificats dels seus poemes s’escamparen
de la Porta de la Misericòrdia
a la Porta dels Lleons,
i no tornaren a ell fins a la mort.
De vegades, a Jerusalem,
el veig que amanyaga
la cabellera negra d’una noia
iemenita i m’adono que els ulls
palesen la sofrença de l’amor
que arribà tard.
Els mots que conjunyí
a tall d’anagramista
les tempestats congriades entre els mots
i els senyals damunt la paret
són els silencis de després, el poema
de després.
David Rokeah, Coloms missatgers aturats a l’ampit de la finestra.
Traducció d’Eduard Feliu,
Edicions del Mall, Barcelona, 1985.
