Algú va deixar a la taula de la nostra petita sala comú un article de la magnífica revista Quanta Magazine.
L’article dóna llum sobre la intrahistòria de la demostració de la desigualtat de correlació gaussiana (GCI) que va trobar un estadístic jubilat: Thomas Royen, qui explica que la demostració li va venir al cap mentre es rentava les dents el 17 de juliol de 2014:
The “feeling of deep joy and gratitude” that comes from finding an important proof has been reward enough. “It is like a kind of grace,” he said. “We can work for a long time on a problem and suddenly an angel – [which] stands here poetically for the mysteries of our neurons- brings a good idea.”
El “sentiment d'alegria profunda i gratitud” que ve de trobar una prova important és prou recompensa. “És com una mena de gràcia (...) Podem treballar durant molt de temps en un problema i de sobte un àngel –per referir-nos poèticament als misteris de les nostres neurones- ens porta una bona idea”.
Quina bellesa sentir parlar d’alegria profunda, de gratitud i de gràcia. I la preciosa i rilkeana menció a l’àngel que podríem associar aquí a tot allò que habita o ens arriba a través de l’inconscient... o –per què no?, per què no?- a un agent extern: què sinó és la gràcia?
I quina pena, també, la falta de valor –a mi m’ho sembla- d’atribuir aquesta poesia al misteri de les neurones. Com si atribuíssim la bellesa de la cançó que ara sona als meus auriculars al maquinari de l’ordinador a través del qual m’arriba, als misteris de les resistències i els microprocessadors.
La relació de l’inconscient amb la descoberta no es nova, tampoc en matemàtiques. Els casos paradigmàtics d’Henri Poincaré –glossat per Jaques Hadamard a un llibre que avui seria impensable: Psicologia de la invenció en el camp matremàtic, una reflexió sobre el paper de l’inconscient i l’estètica en la creació i descobriment matemàtic-, o de Ramanujan –qui rebia informació directament de les seves divinitats- són suficientment coneguts... però diria que com a part del folklore. Parlar de l’inconscient a l’època de la neurociència contemporània sembla un anacronisme –a mi em sembla que el “descobriment” de l’inconscient va ser un dels avenços més profundament transformadors. Parlar de gràcia a l’època de la moderna neurociència, garantia d'anatema.
I malgrat tot, la gràcia, per referir-nos poèticament al misteri de... la gràcia.
- o -
Psicologia de la invención
en el campo matemático.
Traducció de L.A. Santaló
Espasa-Calpe
Buenos Aires, 1947.
Reeditat per la RSME
Versió Online.
