dissabte, 3 de febrer del 2018

Allegro, fragilitat, un poema de Tomas Tränstromer


En sortir al carrer, de camí a casa, et trobes una ploma gastada que encara guarda la dignitat de l'au que revestia i envolava. Penses en H, que sempre recollia les plomes que es trobava.

A casa una treva. Sobre la taula, la poesia d'Erri de Luca i la llum blanquíssima dels versos de Tomas Tränstromer.  Aquest és el meu pensament per tu H: rodaran les pedres i travessaran les nostres cases de vidre però les finestres, i d'alguna manera nosaltres, quedarem intactes. Ho vull creure, crec, serà.


ALLEGRO

Toco a Haydn después de un día negro
y siento un sencillo calor en las manos.

Las teclas quieren. Golpean suaves martillos.
El tono es verde, vivaz y calmo.

El tono dice que la libertad existe
y que alguien no paga impuesto al César.

Meto las manos en mis bolsillos Haydn
y finjo ser alguien que contempla el mundo con serenidad.

Izo bandera Haydn- significa:
“No nos rendiremos. Pero queremos paz.”

La música es una casa de cristal en la ladera
donde vuelan las piedras, donde las piedras ruedan.

Y ruedan las piedras y la atraviesan
pero cada ventana queda intacta.


(Tomas Traströmer)








Tomas Tranströmer
Deshielo a mediodía.
(selecció de poemes)
Traducció de Roberto Mascaró
Nórdica Libros,
Madrid 2011





(*) he fet una lleugeríssima modificació a la versió de Roberto Mascaró.