De tornada a meva ciutat meva, i a l’espera que demà a primera hora enfili cap a la meva altra ciutat que no serà mai del tot meva, he sortit a caminar de nit. Una cosa gens habitual.
Els nens dormen, la seva mare dorm. Camino per carrers irreconeixibles.
Parafrasejo Amijai (com sempre): els paissatges de la meva ciutat s’han anat esborrant seguint un mapa exacte. Mi vida se ha ido borrando tras de mí según un mapa exacto. ¿Cuanto tiempo resistirán los recuerdos? (d’un poema de Iehuda Amijai)
Em pregunto si aquesta és la ciutat on jo he estimat. Hem pregunto si he crescut a aquests carrers. Als auriculars sona “Soviet Kitsch” de Regina Spektor (ho sé, sóc un obsessiu). Quin disc tant fantàstic.
Soviet Kitsch s’obre amb aquesta “Ode to divorce”. Tenia moltes ganes d'enllaçar-la al bloc. Espero que la disfruteu.
Mi vida se ha ido borrando tras de mí según un mapa exacto. ¿Cuanto tiempo resistirán los recuerdos?
Petons rodons.
Dolços somnis. bona nit.
