-La recomanació d'avui és un llibre del poeta Joan Margarit, "Estació de França". Ara bé dels dos poemes que us llegiré avui un d'ells prové d'un llibre terrible: "Joana".El primer, és un poema d'amor del llibre "Estació de França" i és diu "La noia del semàfor" (riuen)
-Com sou... que no,"burrus"! ... no és el que esteu pensant... escolteu primer...
LA NOIA DEL SEMÀFOR
Tens la mateixa edat que jo tenia
quan començava a somiar a trobar-te.
Encara no sabia, igual que tu
no ho has après encara, que algun dia
l'amor és aquesta arma carregada
de soledat i de melancolia
que ara t'està apuntant des dels meus ulls.
Ets la noia que vaig estar buscant
tant de temps quan encara no existies.
I jo sóc aquell home cap al qual
voldràs un dia dirigir els teus passos.
Però llavors seré tant lluny de tu
com ara tu de mi en aquest semàfor.
Joan Margarit.
Estació de França
Ediciones Hiperión,
Madrid, 2002.
-què? no us diu res... bé... ja us fareu grans. I ara el darrer poema, i a treballar... aquest poema m'agrada per que parla d'un professor que a classe també diu barbaritats i també té una filla. A veure que us diu...
PROFESSOR BONAVENTURA BASSEGODA
El recordo alt i gros,
procaç, sentimental: llavors vostè
era una autoritat en Fonaments Profunds.
Sempre va començar la nostra classe
dient: Senyors, bon dia. Avui
fa tants anys, i tants mesos, i tants dies
que va morir la meva filla.
I solia eixugar-se una llàgrima.
Teníem uns vint anys,
però aquell homenàs que vostè era
plorant en plena classe
mai no ens va fer somriure.
Quant fa que ja vostè no compta el temps?
He pensat en vostè i en tots nosaltres
ara que sóc una ombra amarga seva,
perquè la meva filla,
fa dos mesos, tres dies i sis hores
que té en la mort el fonament profund.
* * *
A l'aula s'ha fet un silenci que mai no havia sentit, he escrit en una cantonada de la pissarra la darrera referència,
Joan Margarit.
Joana,
Edicions Proa,
Barcelona, 2002.
i després hem continuat amb les equacions diferencials, en silenci.
