Aquí: retrobada amb Szymborska, Vermeer, Rivas y Zagajevski.

Com quan s’altera el sentit del gust i trobes a faltar els sabors que els costums i les hores et retornen, i ja ni goses perdre el temps amb la perspectiva d’una novetat. Aquests dies, en part abduït pel dia a dia, has llegit si, però amb certa desgana.

Al veure el llibre de la Szymborska (el darrer llibre de la Szymborska) a la lleixa de la llibreria has dubtat i has pensat que no volies contaminar amb la teva pèrdua sensorial aquesta retrobada amb la vella companya.

Però definitivament estic molt content d’haver-me endut el llibre a casa, i d’anar assaborint-lo amb lentitud d’estació en estació.

Poemes com el que dona nom al llibre t’han retornat el somriure al llavis amb el que llegies els poemes del “Llamando al Yeti” aplegats en aquella antologia urgent preparada arran de la concessió al Premi Nobel. Si Wislawa, ha estat bonic retrobar-nos i tornar a compartir anades i vingudes per les andanes.

Transcric aquí un poemet (una bagatela que no és representativa del nivell del llibre) perquè em permet retrobar-me amb la presència de Vermeer que ja havíem trobat en poemes de Zagajevski i de Rivas.



VERMEER


Mientras esa mujer del Rijksmuseum
con esa calma y concentración pintadas
siga vertiendo día tras día
leche de la jarra al cuenco
no merecerá el Mundo
el fin del mundo

Wislawa Szymborska
Aquí
Traducció de Gerardo Beltrán i Abel A. Murcia Soriano.
Bartleby,
Madrid 2009.

- o -

NOTA: després de llegir això i això, no voldria pas que ningú no s’enfadés per la transcripció d’algun que altre poema en aquest minúscul catàleg de desficis, cosa que mai no he fet amb la voluntat de perjudicar a ningú. Ara bé, com és obvi, si algun autor, traductor o editor creu que es vulneren els seus drets per la transcripció d’algun poema al bloc, el retiraré immediatament.

La llum de Vermeer. On es troben Rivas i Zagajewski.

La luz de Vermeer, "aquest misteri de segles" a on avui conflueixen Rivas y Zagajewski.

A LEITEIRA

Hai séculos, nai, en Delft, ¿lembras?
ti verquías o xerro na casa de Johannes
Vermeer, o pintor, o home de Catharina Bolnes,
filla da señora María Thins, aquela tesa,
que tiña outro fillo medio tolo,
Willem, se mal non recordo,
o que deshonrou a pobre Mary Gerrits,
a criada que agora abre a porta
para que ti entres, nai,
e vaias onde a mesa do recanto
e co xerro derrames as bolboretas de luz
que o gando dos teus pastou
nos farrapos verdes e sombríos de Delft.

A tal que eu soñei no Rijksmuseum,
Johannes Vermer encalará con leite
esas paredes, o latón, o vimbio, o pan,
os brazos teus,
aínda que na ficción do cadro
a fonte luminosa é a ventá.
A luz de Vermeer, ese enigma de séculos,
esa claridade inefable sacudida das mans de Deus,
leite por ti munxido, nai, na corte escura,
na hora dos morcegos.


Manuel Rivas
O pobo da noite.
Edicións Xerais de Galicia,
Vigo, 1996.

Nai = mare; Lembras? = recordes?; Tolo = boig, lelo; Bolboretas = papallones; Gando = bestiar; Vimbio = Vímet; Morcegos = ratpenats.






LA MUCHACHA DE VERMEER

La muchacha de Vermeer, ahora famosa,
me mira. La perla me está mirando.
La muchacha de Vermeer, la de los rojos,
húmedos y brillantes labios.

Muchacha de Vermeer, perla,
turbante azul: eres la luz
y yo estoy hecho de sombra.
La luz mira la sombra con altivez,
condescendencia, quizá con lástima.


Adam Zajagewski
Poemas escogidos
Traducció d'Elzbieta Bortkiewicz
selecció de Martín López-Vega.
Pre-textos,
València 2005.


Bon cap de setmana, bona setmana a tothom.