Allegro, fragilitat, un poema de Tomas Tränstromer

En sortir al carrer, de camí a casa, et trobes una ploma gastada que encara guarda la dignitat de l'au que revestia i envolava. Penses en H, que sempre recollia les plomes que es trobava.

A casa una treva. Sobre la taula, la poesia d'Erri de Luca i la llum blanquíssima dels versos de Tomas Tränstromer.  Aquest és el meu pensament per tu H: rodaran les pedres i travessaran les nostres cases de vidre però les finestres, i d'alguna manera nosaltres, quedarem intactes. Ho vull creure, crec, serà.

ALLEGRO

Toco a Haydn después de un día negro
y siento un sencillo calor en las manos.

Las teclas quieren. Golpean suaves martillos.
El tono es verde, vivaz y calmo.

El tono dice que la libertad existe
y que alguien no paga impuesto al César.

Meto las manos en mis bolsillos Haydn
y finjo ser alguien que contempla el mundo con serenidad.

Izo bandera Haydn- significa:
“No nos rendiremos. Pero queremos paz.”

La música es una casa de cristal en la ladera
donde vuelan las piedras, donde las piedras ruedan.

Y ruedan las piedras y la atraviesan
pero cada ventana queda intacta.

(Tomas Traströmer)

Tomas Tranströmer
Deshielo a mediodía.
(selecció de poemes)
Traducció de Roberto Mascaró
Nórdica Libros,
Madrid 2011





(*) he fet una lleugeríssima modificació a la versió de Roberto Mascaró.

Ensopego amb petjades de cabirol en la neu. Dos poemes de Tranströmer

En acabar la lectura en Marcel em comenta que el dia 4 d’octubre ell i la Maria Romaní presenten un llibre de poemes visuals a l’espai ventura de Sabadell (vegeu també els poemes que exposen als carrers de Terrassa).  Després rondina una mica:

– Ja sabem que molts poetes no donen gaire valor a la poesia visual, consideren que és una altra cosa.

– Però és que és una altra cosa, no creus? Una altra cosa a l’interfície de moltes coses  - discrepo amb timidesa.

Després els adéus i les cortesies ens separen, i em quedo sense dir-li que els  tres poemes que ha llegit m’han agradat molt.

“Però és que són una altra cosa...” li dic... 

Avui, però, el record d’una conversa prèvia a la lectura amb en David al voltant  d’aquest poema de Tomas Trasnströmer, que transcric, em posa en guàrdia i em diu que potser caldria hi pensés una mica més.

DEL MARÇ DEL 79

Cansat de tothom que em ve amb paraules, paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula.

(T. Tranströmer/Carolina Moreno Tena)

No cal, suposo, que expliciti que aquest estrany post es una recomanació de “La plaça salvatge” , un llibre amb uns poemes impressionants  com “Breu pausa durant el concert d’orgue”;  “Resposta a una carta”; o aquesta altra joia:

ELS RECORDS EM VEUEN

Un matí de juny massa aviat per despertar-se
però massa tard per tornar-se a dormir. 
He de sortir a la verdor atapeïda
de records, i em segueixen amb la mirada.

No es veuen, es fonen per complert
amb el rerefons, camaleons perfectes.

Són tant a prop que el sento respirar
malgrat que el cant dels ocells és eixordador.

Tomas Tranströmer
La plaça salvatge.
Traducció de Carolina Moreno Tena,
Perifèric edicions,
Cataroja, 2008.

La meva ànima llisca silenciosa com un cometa: un poema de Tomas Tranströmer.

De Gènova, I. em porta un petit gran regal, una deliciosa edició en italià de “Den stora gåtan” (El gran misteri) de Tomas Tranströmer. Moltes gràcies de nou, per pensar en mi. Poca cosa en català, és clar, del Premi Nobel, amb l’excepció d’aquesta edició de la que parlava amb finesa premonitòria en David Madueño.

En obrir el llibret, com una constant, em trobo amb la necessitat d'explicar-se de la traductora:

“Tradurre poesia è un compito difficilissimo, talvolta impossibile. Ma, come tomas Tranströmer stesso afferma: ‘Dal punto di vista teorico, la traduzione poetica può considerarsi un’assurdità. Ma in pratica dobbiamo credere nella traduzione della poesia’, è necessario assumersi questo arduo compito, spesso rischioso.”

Cal no perdre de vista, que la forma predominant a “El gran misteri” és el Haiku, i que la traductora ha respectat l’estrica forma 5-7-5 en la seva versió, la qual, des del desconeixement de l’italià, em sona magnífica.

Aquest vespre, per una estranya ressonància personal, opto per aquest poema que obre el volum.

Dolços somnis d'estiu, bona nit.


ÖRNKLIPPAN

Bakom terrariets glas
reptilerna
underligt orörliga.

En kvinna hänger tvätt
i tystnaden.
Döden är vindstilla.

I markens djup
glider min själ
tyst som en komet.

Tomas Tranströmer.
Den stora gåtan, 2004.

Si voleu sentir el poema en suec, seguiu aquest enllaç.

-o-

LA ROCA DE L’ÀGUILA

Rere el vidre del terràrium
el rèptils
estranyament immòbils.

Una dona estén la bugada
en silenci.
La mort resta sense alè.

En les profunditats de la terra
la meva ànima llisca
silenciosa com un cometa.

... a partir de la traducció de Maria Cristina Lombardi, que reprodueixo a continuació, i també d’aquesta versió en anglès (deguda a Robin Fulton).

-o-

LA ROCCIA DELL'AQUILA

Dietro il vetro dell'urna 
i rettili
stranamente fermi.

Una donna stende il bucato
nel silenzio.
La morte è immobile.

Nelle profondità della terra
scivola la mia anima
silenziosa come una cometa.

Tomas Tranströmer
Il grande Mistero
Traducció de Maria Cristina Lombardi.
Crocetti Editore,
Milà, 2011.