Mormols de l’univers, altres ments i finalment música.

al meu amic David

L'estructura bàsica d’una cançó d’una balena Iubarta en un sonograma traçat a mà per R. Payne i S. McVay, al seu article  “Songs of Humpback Whales”, Science, 173 (1971). reproduït per D. Rothenberg. “To Wail With a Whale. Anatomy of an Interspecies Duet”, TRANS 12 (2008)

i

Tardor. Compartien el sopar després de la conferència. Encara el veia, anys enrere, exposant els seus resultats al mateix edifici on es trobava la tomba d’un gran inquisidor. Li costava pensar que no eren els joves que havien estat fa tot just una pila d’anys, al cap i a la fi la conversa s’estenia en el temps, una i altra vegada represa: un dels vells temes d’una infantesa en comú, modelada per lectures a penes enteses: els mormols de la terra, la vida intel·ligent a l’univers, i aquell programa de Carl Sagan, és clar. I ara el bellíssim film que els va esperonar a reprendre la conversa.

(...)

-    Si, la paradoxa de Fermi i tot plegat... però seriosament, trobarem vida allà fora. I tu i jo ho  veurem, serà en vida nostra que la trobarem. I ho saps, per força allà fora hi ha d’haver vida intel·ligent...

-    Nen, no t’estic dient que estigui d’acord amb el que diu en Gribbin, només que els seus arguments són interessants. Només que el llibre és interessant.

-    Està bé. Quan pugui, quan pugui (the growing pile).

Ben entrada la nit, retornava procurant no deixar-se endur pel ritme de les línies discontinues de la carretera.

“Vida intel·ligent a l’univers? Intel·ligent per referir-nos a una forma de consciència similar a la humana, és clar. Però, i adonar-se que ja convivim amb formes de ment no-humanes: les dels cetacis; les de les abelles, per posar dos exemples. No crec que hi hagi vida no-intel·ligent, tota vida és essencialment un desplegament d’intel·ligència. I més enllà d’intel·ligència i ment: consciència. No som la única forma de consciència en el nostre entorn immediat”.

Li ha dit? Li ha dit això mentre sopaven?

ii

Els dies previs al Nadal escriu al seu quadern: “Segurament seran dos llibres que no llegiré (the growing pile) però que estiguin a la lleixa de novetats em fan pensar que potser alguna cosa estigui canviant a l’inconscient col·lectiu. Els llibres són “El ingenio de los pájaros” de Jennifer Ackerman (Ariel) i “Otras mentes” de Peter Godfrey-Smith  (Taurus). Com serem capaços d’intentar comunicar-nos amb altres civilitzacions no terrestres, si no som capaços de comunicar-nos amb les civilitzacions (ets molt conscient del mot que esculls) que conviuen amb nosaltres: abelles, balenes... cefalòpodes, aus?

Escollir la paraula ment i no instint per parlar dels cefalòpodes, com fa Godfrey-Smith i considerar que és el més proper que tenim per entendre una intel·ligència alienígena, sigui quina sigui la postura d’aquest autor, em sembla profundament estimulant i un possible senyal de canvis que convé seguir de prop”.

iii

Dies abans del solstici d’estiu, mentre transcriu les notes desordenades del seu quadern, es troba aquest article sobre les cançons de les balenes Iubarta. Subratlla:

“Hi ha música a la natura i, en el moment en què ho admetem el món que ens envolta sembla més accessible per a nosaltres i no ja tenim cap altre opció que treballar tan dur com puguem per salvar-lo, encara que només sigui per entendre’l abans que desaparegui”.

D. Rothenberg. To Wail With a Whale. Anatomy of an Interspecies Duet. TRANS 12 (2008)

Música, cultura, ment, consciència... no-humana.

Peccata Mundi... juguem una estona als daus?

"Ha de ser tan cansat ser tan talentós i polifacètic"... escric mentre em miro el plec de la panxa i penso que caldria que comencés a fer una mica d'exercici (excloent de la definició de "fer exercici" l'acte d'anar a la nevera a buscar un glop de benemèrita orxata).

Així doncs, ha de ser tan cansat ser tan talentós i polifacètic...després de la dura lluita per l'existència acadèmica (publish or perish); de "L'art de la comunicació secreta"; de l'obra de teatre "El conjunt de Mandelbrot", aquesta és la penúltima sorpresa del meu estimat David Juher: Un programa d'ajuda a la composició musical anomenat Peccata mundi. Un projecte nascut a l'ombra d'un treball homònim previ enllaçat aquí.

El programa fa servir l'aplicació logística (una funció real que envia l'interval [0,1] en ell mateix, i que per determinats valors dels paràmetres exhibeix un comportament caòtic), per generar patrons musicals que, sorprenentment, tenen una estranya plausibilitat... si, aquesta és la paraula!

Resultats sorprenentment plausibles,

les melodies són sorprenentment... plausibles.

Segons els autors del programa Peccata Mundi (David Juher i Xavier de Palau), "Tota obra d'art és una combinació finita d'elements discrets. I, per tant, es pot expressar mitjançant una seqüència d'enters. Immensament llarga, però finita al capdavall".

"Imagineu una màquina que admeti com a entrada una seqüència numèrica i que, aplicant les convencions utilitzades en la codificació, interpreti la corresponent peça musical de 2 minuts. El visitant que es passeja pel Museu de Totes les Seqüències Numèriques de Longitud N tria una seqüència a l'atzar, la introdueix a l'ordinador, i pels altaveus comença a sonar la melodia que hi correspon. Amb tota probabilitat, la melodia resultant serà horriblement dissonant o estúpidament repetitiva, i no tindrà cap sentit "humà". La proporció de melodies amb un cert valor artístic, en el conjunt de totes les melodies possibles de 2 minuts de durada, és irrisòria."

"Una bona peça musical és una combinació de pautes predictibles i elements de sorpresa. Si es vol construir una aplicació que generi automàticament melodies amb un cert valor artístic, cal restringir seriosament les opcions combinatòries, però alhora, cal evitar que al cap de centenars d'audicions l'oient comenci a detectar patrons que es repeteixen amb freqüència. Peccata Mundi és una aplicació concebuda entre altres coses com un sistema d'ajuda a la composició musical, utilitza funcions caòtiques per compondre sense cap intervenció humana melodies d'entre 1 i 3 minuts de durada, impredictibles, no dissonants i 'amb sentit'."

AQUÍ trobareu un vídeo (interessantíssim) amb una xerrada/demostració de 60 minuts d'en David Juher, les transparències i 4 peçes generades per aquest programa. això si, es necessita el RealPlayer. I AQUÍ trobareu les diapositives que apareixen al vídeo amb una explicació més detallada del que fa el programa.

Resto perplex, desconcertat i admirat. Com explicar-te David aquest orgull absurd que sento, per haver compartit un pupitre amb tu.

Una nova sorpresa de David Juher

Aquest savi que és David Juher, (matemàtic, divulgador, escriptor, recentment músic, i en definitiva explorador de l'abisme...), aquest autèntic luxe que la Universitat de Girona no sempre ha estat conscient que tenia, ens torna a sorprendre amb una altra de les seves moltes facetes.

D'aquí 2 setmanes, el dijous 22 de maig, a les 21:00, al Teatre Municipal de Girona, l'Aula de Teatre de la UdG presenta l'obra "El conjunt de Mandelbrot", dirigida per Jordi Duran.

David Juher és l'autor del text i de part de la selecció musical.

"És habitual considerar que els llenguatges artístic i matemàtic pertanyen a realitats diferents i, sovint, mútuament excloents. Però no hi ha res més artístic que el cosmos i el caos, i res més matemàtic que el color i la forma, l'harmonia i el ritme, el teatre i la poesia. El científic i l'artista comparteixen els mateixos neguits: la recerca de l'inconegut, la comprensió de l'espai-temps i l'ideal de bellesa. Aquesta aventura prescindeix dels prejudicis d'una i altra banda amb la voluntat explícita d'ignorar aquesta clàssica i brutal escissió"   (David Juher).

Felicitats David, i els millors desitjos per l'estrena.