De tornada a casa, tard: aquell arbre a qui la nit havia estat negada i una compassió aclaparadora per aquell ésser insomne, tan diferent i tan semblant a mi. Des d’aleshores he anat fent fotografies —encara en faig— d’aquests arbres sense nit ni parpelles. Ara, gràcies al taller coordinat per l’Ana Benavent a l’Espai fotogràfic Can Basté, d’algunes d’aquestes imatges n’he pogut fer aquest petit fanzín: Insomnes.
