De tornada a casa, després d’una lectura de poesia, em vaig trobar amb aquell arbre en una plaça prop de casa, banyat per la llum dels fanals. Un arbre a qui la nit havia estat negada. Vaig sentir una compassió aclaparadora per aquell ésser insomne. Tan diferent i tan semblant a mi. Des d’aleshores he anat fent fotos —encara en faig— d’aquests arbres sense nit ni parpelles. Ara, gràcies al taller coordinat per l’Ana Benavent a l’Espai fotogràfic Can Basté, d’algunes d’aquestes fotos n’he fet aquest petit fanzín: Insomnes.
