Presentació de Lonxe a La Llar del Llibre de Sabadell

 

Amics, amigues,

El dilluns 2 de març de 2026 presentarem Lonxe a La llar del llibre  de Sabadell.

Ho farem a les 7 de la tarda, a la llibreria La Llar del Llibre (c/ Sant Antoni, 20), i ens acompanyarà el poeta Josep Gerona, que en farà la presentació.

Com sempre, estic molt agraït al Josep, que m’acompanya sempre, i també a La Llar del Llibre per acollir-nos generosament.

Esteu convidats. Sereu benvinguts!

Víctor

Insomnes, un fanzín.

 

De tornada a casa, tard: aquell arbre a qui la nit havia estat negada i una compassió aclaparadora per aquell ésser insomne, tan diferent i tan semblant a mi. Des d’aleshores he anat fent fotografies —encara en faig— d’aquests arbres sense nit ni parpelles. Ara, gràcies al taller coordinat per l’Ana Benavent a l’Espai fotogràfic Can Basté, d’algunes d’aquestes imatges n’he pogut fer aquest petit fanzín: Insomnes.

 

Lonxe

A quen pertencen os recordos: á alma ou ao corpo? Eran reais os cabalos que se ocultaban nos bosques, nos suaves outeiros preto da casa da figueira, a casa dos curmáns? Era real aquela outra figueira que medraba queimada pola luz do mediodía, tan lonxe do Atlántico? Era real a garza no patio?

A primeira viaxe da filla a Galicia precipitou a miña necesidade de volver a algúns dos poemas que co paso do tempo fun escribindo no meu galego diaspórico e de escribir algúns novos, nun proceso de transvasamentos mutuos entre dúas linguas que, aínda, me habitan.

A lingua da nai que extínguese en min, os recordos que esvaécense. Estes somos nós, coa nosa lingua itinerante.

Moitas grazas aos editores de Medulia, Diana Varela e Xulio López Valcárcel, por acoller e ofrecer un teito a estes poemas con tanta xenerosidade.

E novamente, é un privilexio que a obra de José Moreno acompañe estes poemas.

Víctor Mañosa,
Lonxe.
Con debuxos de José Moreno.
Medulia Editorial,
A Coruña, 2026.

Na vosa librería ou na páxina web de Medulia:

https://meduliaeditorial.es/libro/lonxe/

 

- o -

 

José Moreno,“CASTAÑO”, 2025. 
Grafit sobre paper. 40 x 40 cm.

 

A qui pertanyen els records: a l'ànima o al cos? Eren reals els cavalls que s'amagaven al bosc, als suaus turons prop de la casa amb la figuera, la casa dels cosins? Era real aquella altra figuera que creixia cremada per la llum del migdia, tan lluny de l'Atlàntic? Era real el bernat pescaire del pati?

El primer viatge de la filla a Galícia va precipitar la meva necessitat de retornar a alguns dels poemes que al llarg del temps he anat escrivint en el meu gallec diaspòric i d’escriure’n alguns de nous en un procés de transvasaments mutus entre dues llengües que, encara, m’habiten. 

La llengua de la mare s’extingeix en mi, els records s’esvaeixen. Aquests som nosaltres, amb la nostra llengua itinerant.

Gràcies als editors de Medulia, Diana Varela i Xulio López Valcárcel, per acollir i donar un sostre a aquests poemes amb tanta generositat.

I, novament, és un privilegi que l’obra de José Moreno acompanyi aquests poemes.