I encara un altre poema de Susanna González, que apareix just en un moment en el que, a propòsit del correu d’un amic –“trist i feliç a la vegada”–, penso en els nostres fills, fent el que cal, entrant en el soroll del món, allà on no podem ser recer...corrent, mentre crema l’esbarzer: una imatge encertadíssima.
(Dibuix de José Moreno)
Has fet el que calia, córrer
mentre cremava l’esbarzer
arrelat en terra eixuta
a cops de veu.
Malvendre,
engolit per la bèstia
on no perviu cap història,
el fracàs, potser,
la negació, el reduccionisme.
Ets, ara, la seva pell
de contorns imprecisos,
els seus peus que s'arrosseguen
colgats en el glaç
dels nostres ulls.
Totes les veus.
Témenos edicions,
Barcelona, 2019.
