Lacònic, vestit amb tipus Garamond, Josep Germà disfressat de Josep Gerona consigna la no persistència del paisatge, i alguna cosa més que aquest furt es fa evident. La seva resistència em reconforta.
Del seu bloc de pensament urgent n'extrec aquest poema. Aquest és ja un dels poemes més estimats per mi, un himne a la dignitat, una peça indispensable del petit calaix on deso tot allò que em permet resistir.
Rònega, harmoniosa figuera,
et retrobo avui més demacrada
presidint com una reina vella
la façana, mig en runes i vestida
només amb l’herbam anàrquic;
pel roser flanquejada i pels lliris
que broten sense motiu,
només pel vell costum
de celebrar la primavera.
T’he vist semblant a com tu eres
en la meva joventut,
com un pla fix que obre i tanca
la pel•lícula d’una vida,
un bell teló de fons
per a deixar lliscar els crèdits
amb els noms de tothom
escrits amb bona lletra,
florentine garamond o book antiga.
Casa, reixa, figuera,
m’heu fet pensar en mi mateix,
perquè heu sobreviscut en la vostra voluntat
envoltades de tanta construcció moderna:
com heu fet perviure el vostre clarobscur
enmig de tanta lluïssor i tant de luxe.
La vostra resistència em reconforta,
feliç de ser capaç de copsar-ne
el miracle de l’ombra,
i encara més, agraït
perquè el vostre silenci m’ha permès
dialogar amb vosaltres i amb mi
veient-me des de fora, com voldria,
sense caure en la temptació dels vells:
posar-se de model.
Poema de Josep Gerona
(extret del seu blog de "pensament urgent").
Més Gerona a http://josepgerona.canalblog.com/
