L'any 1990, amb divuit anys, vaig saber que aquest seria un poema que hauria de tenir ben present en endavant. Per exemple, en una nit com aquesta:
En arribar a la mediocritat
Trobes el lloc que sempre defugires.
Ni arrere ni avant, ni amunt ni avall:
Aquest és el punt on restes immòbil.
(si almenys la voluntat, potser l'atzar,
Fera d'aquest carrer un altre estatge...
Si ens deixàren, almenys, en mans del vent...
Hi hauria algún indret on ser en pau?)
Jordi Botella
Disciplina,
Amón Belinchón
València 1990.
