Llegeixo al suplement de Cataluña del diari EL PAIS d’avui, que segons la UGT un 28,4% dels jubilats catalans està al límit de la pobresa. La nota no defineix el concepte de pobresa però ha de ser per força molt generós, ja que després s’afirma que el 83,5% dels majors de 65 anys NO ARRIBEN a la condició de mileuristes.
I com és la condició de mileurista?
Bé doncs, deixeu-me complementar la noticia amb les següents xifres :750, 760, 900, 900, 750, 760, 900, 800, 905, 850, 800, 700, 850, 700, 850, 895, 675, 800, 680, 850, 900, 1300, 1000, 600, 835...Són els lloguers que ofereix una agència immobiliària de la meva ciutat.
Contraposeu aquestes xifres amb 950, 1230, 1035, i “als volant de 1000” que són el sou net que cobren algunes persones EN ACTIU del meu entorn.
Finalment, afegiu les despeses següent xifra orientativa: una mitjana de 107,44€ al mes en concepte de llum, aigua, gas i telèfon (la xifra prové de la meva despesa de l’any 2007 per aquests conceptes: 1289,24€ a l’any, és a dir una mitjana de 107,44€ al mes).
Feu números, i sabreu que us queda per menjar i vestir. Si no fos perquè la nostra societat encara manté una forta estructura familiar, que és la principal font d’assistència social del nostre país, la pobresa seria rabiosament visible. Visible o no, la pobresa està aquí, i és una vergonya.
