Aquesta entrada del blog “Los papeles de Don Cógito”, em fa rumiar sobre com es deu sentir un individu que als darrers anys ha publicat a les memòries de Chateubriand, que ha recuperat bona part de l’obra de Zweig, els assajos de Montaigne, les memòries de Miquel Batllori, Xammar, l’obra recent – i no tant- de Martí de Riquer, alguns clàssics de la litertura en català, que ha publicat a Zagajewski, a Kertész, a Herbert...? Si l’individu fos jo segur que trobaria algun motiu per la infelicitat (ai, senyor!), però qualsevol persona raonable tindria motius per sentir-se orgullós i ple.
Espero que així sigui, que es senti ple i feliç, per que l'individu en qüestió és Jaume Vallcorba, l’editor de Quaderns Crema, d'Acantilado, i en el seu dia editor de l’antiga Sírmio. Espero que es senti molt feliç per la tasca que ha fet. Des d’aquí el meu modestíssim homenatge i, principalment, la meva gratitud pel seu criteri i la seva audàcia.
