En referència a aquest incident produit al blog de la poeta Eva Méndez Doroxo, i aprofitant que continuo amb una febre implacable que em fa barrejar literalment la realitat amb coses que em passen pel cap, deixeu-me divertir-me una estoneta (i no m'ho tingueu en compte).
Amb molta delicadesa escriu Ferrater:
SINITE PARVULOS VENIRE
Que els meus versos són indecents? Ho pots ben dir
tu, Olibrius. Tu vas fent versos
tot gatzara d'ocells i nuvolets que es disfressen
de roses innocents de la pluja,
i no hi dèixes entrar cap home ni cap dona
que hagin rodolat per aquest món. Tu no perilles. Mai
en els teus versos es dirà res lleig.
No s'hi troba ningú que et conegui, i que parli de tu.
Gabriel Ferrater
Menja't una cama
Edicions 62-Empúries
Barcelona 1997.
I és que no tothom té la delicadesa de Ferrater. I és que alguns poetes pertanyen a un una de les més agressives varietats de la especie humana. Uns carnívors sanguinaris insaciables. Sortosament, la seva descontrolada agressivitat es manifesta en sanguinolentes batalles entre ells.
Finalment, i com a divertiment... o més aviat com a curiositat... pots fer un cop d'ull a això.
I bona nit!
