(...) Would anyone believe if I said
I was one 35?
My heart empty and sere at 35!
Five more years had to pass
before it began to flow again.
I'll take all the time I please this afternoon
before leaving my place alongside this river.
It pleases me, loving rivers.
Loving them all the way back
to their source.
Loving everything that increases me.
Raymond Carver, final del poema Where water comes together with other water.
Em creuria algú si li digués que jo he tingut 35 anys? El meu cor sec i buit als 35!. Cinc anys van haver de passar per que tornés a bategar. Així que em prendré tot el temps que vulgui aquesta tarda, abans de deixar aquest lloc a la vora del riu. M’agrada, m’agraden els rius. Me’ls estimo en tot el seu curs, fins a les seves fonts. Estimant tot allò que em fa créixer.
Heu llegit el darrer vers? és immens, Loving everything that increases me (Estimant tot el que em fa créixer), potser es podria traduir com "Estimant tot el que creix en mi".Jaime Priede, que en fa una magnífica, magnífica, magnífica traducció, al meu entendre falla aquí, la seva proposta és "Me encanta todo lo que crece en mi", seguint aquest camí, jo proposaria "Amando todo lo que crece en mi" (es tracta d'un vers massa gran, per un "me encanta").
Últimament estic massa tiquis-miquis? Segur que si, per que he disfrutat moltíssim de la traducció que Priede ha fet de "The collected poems", del qual dono la referència al final del post (un avís: no el deixo a ningú, últimament s'ha convertit en una referència constant per mi, una mena de far).
La poesia de Carver és senzillament impressionant, una descoberta. Una aproximació al dolor y a la vida sense auto-compassió ni auto-complaença. Hi trobareu dolor, sense ser una poesia dolorosa, hi trobareu la vida de la millor manera que pot ser descrita: amb els ulls de la millor literatura. Poemes com Woolsworth's 1954, Where water comes together with other water, My daughter and apple pie, My dad's wallet, o The projectile (dedicat aquest al seu traduct al Japonés, el narrador Haruki Murakami) són exemples claríssims del que vol dir "la literatura salva", frase que em repeteixo sovint (qui sap poc es repeteix molt).
Un darrer vers. Aquesta vegada el final de "In Switzerland" en la versió castellana de Priede.
(...) Todos nosotros, todos nosotros, todos nosotros
intentando salvar
nuestras almas inmortales, por caminos
en algún caso más sinuosos y misteriosos
aparentemente
que otros. Estamos
pasándolo bien aquí. Pero con la esperanza
de que todo me será revelado pronto.
Raymond Carver,
Todos Nosotros.
(Traducció de Jaime Priede).
Bartleby, Madrid, 2006.
Bona nit, dolços somnis.
