divendres, 17 d’abril de 2009

Perfect

Doncs això... en aquest concert sonaven perfectes...

Mellon Collie and the Infinite Sadness era la música que, de sortida del segrest setmanal, sonava els divendres al cotxe quan anava a buscar A. a Vic o a Prats. 1979, Porcelina of the Vast Oceans, Love... D'aquelles, de debó que pensava que The Smashing Pumpkins era el típic grupet d'arreplegats.

Però amb els anys he anat descobrint la seva versatilitat: eren capços de versions sentides i pulcres en el registre acústic i d'actuacions "elèctriques" perfectes com la que ennllaço. El meu respecte pel Billy Corgan Músic també ha anat incrementant-se amb el pas dels anys.

Us deixo amb una versió perfecta de Perfect, un tema del disc Adore.