Sense ànima...

Atemptat al rodal de Sabadell

Pels que no sigueu de Sabadell, diré que els boscos i el torrent de Colobrers són un paratge únic del castigat rodal  (la zona periurbana) de la ciutat. Parlar-vos del seu interès em sembla sobrer.

Acabo de rebre aquest vídeo que us enllaço, realitzat per l'Entesa per Sabadell (a qui dono el meu suport des d'aquí), sobre l'esfereïdor impacte ambiental del Gasoducte que l'empresa Enagas realitza al tram de la Torre del Turull; Bosc i Torrent de Colobrers; i Boscos de Can Vilar.




L'amic que em reevia el correu em diu, i jo estic plenament d'acord, que cal que la gent estigui informada d'aquest greu atemptat, silenciat deliberadament pel govern municipal de Sabadell que a canvi de 106.400€ ha permès a Enagas fer aquestes obres al rodal de Sabadell amb l'impacte que podreu comprovar.

Stramonium

Datura Stramonium

La paternitat com un flux d’emocions desbocades; una percepció alterada; un estat de difuses revelacions també. D’aquí estramoni (Datura Stramonium), planta de la qual se n’extreu un potent alcaloide emprat per induir experiències de consciència alterada i que és també el nom d’un medicament homeopàtic.

Sí, us faig arribar un nou i breu recull de poemes... Stramonium, iniciat el novembre de 2007.  Queda aquí, doncs.

-o-

Com arrencar un fill
de les urpes d’una maledicció,
d’un treball mític,
d’un dolor que li precedeix?

Com no inocular-li més ombra
de la que ja l’entela?
aquest vestigi,
aquest esquinç.

-o-

Fill mirall, estramoni, 
a vegades homes estranys
et visiten,

compta’m entre ells:
nu t’arribo
i tremolo per tu,

tremolo sempre.


V.M. Stramonium (2011)

Dialoguen

M'agrada tenir-los de costat al petit tros de paret del despatx.

N. al despatx del pare.

El dibuix que la N. amb dos anys va fer per que m'endugués despatx i la versió, jivaritzada en un pòster, d'un dels impressionants retrats d'Antonio Saura (imprescindible la visita a la seva web). 

Saura en un pòster al despatx

Cap demagogia aquí: quan veiem un dibuix infantil, alguna cosa ens uneix amb aquells avantguardistes que van dibuixar per primera vegada a les parets de Lascaux o Altimira.


En el dibuix infantil hi trobem el desig primigeni, la necessitat de donar forma a les imatges que ens habiten sense els constrenyiments dels cànons, sense el pes dels segles a les espatlles. Amb el mateix delit (m’atreviria dir que el mateix rigor?) que trobem a una pintura de Saura o una la pintura de la N.

                                                                                             
                                                                     

  

Els mobles que mouen els veïns a la tarda i als matins no van enlloc

Sense pretendre abusar, diré que també sona al meu cap aquesta meravella:


"Els mobles que mouen els veïns
a la tarda i als matins
no van enlloc"...




Bon dia, nens i nenes.

De les noies al Tibet a Fer dissabte amb Nando Caballero.

Trenta-dosena relectura nocturna de “Tintín al Tibet”.  

No hi surten noies al Tintín? No, no en surten gaires. En aquest cap. I hi ha noies violoncel·listes? mmh... Si, si que hi ha, vine, anem al youtube. Espera, espera: i també noies contrabaixistes? Si, si, mira aquesta és Esperanza Spalding... 

És així com arribo aquesta vella entrada, i decideixo que quan la filla dormi li seguiré a la pista a Nando Caballero, que aleshores era el baixista de El sobrino del diablo, i que ara traça la seva pròpia estela al front de la Banda del llanero solitario. 

Més tard, doncs, escolto algun del temes del seu discos “Vuit dissabtes d’hivern” i “Dolors i maldecaps” (disponibles a bandcamp). 

M’agrada la seva poesia, o alguna cosa que encara no sé què és, però potser tindria a veure amb la tendresa i amb la humanitat d'aquest home. 


Us proposo aquesta preciosa cançó:

I també aquesta versió nua, que encara m'agrada més. 

Bona nit, petons rodons.

Interludi paterno-culinari

Sents una sensació d’agradable i estrany orgull, sabent que tots els saquets que apareixen en AQUEST reportatge emès per TV3 han estat preparats pel pare (*), que cadascuna d'aquestes mongetes han estat, després de ser calibrades, triades una a una (literalment) per ell.

Mirem embadalits el reportatge: el pare ha tingut els segons de glòria Warholiana.

Quan acaba el reportatge, el pare postil·la: “No sé per què tothom talla el saquet i el fa malbé. Per obrir-lo només cal tallar el fil i estirar-lo.”

Amén.

(*) Jaume Mañosa, l’home de la barba blanca que surt al minut 11:50, fent servir la màquina de calibrar les mongetes del ganxet del Parc Agràri de Sabadell;

Directe al lector del segle XXI

L’atzar, novament et fa tornar a la lleixa on reposa el llibre de l’estiu passat. Una recomanació sense preu del poeta Alex Holgado, que t'ha acompanyat en viatges, l’has llegit al sofà de casa però també pels parcs de la ciutat, a les activitats extraescolars dels fills. Per què oblides una i altra vegada, una i una altra vegada...?

Novament et sents colpit pel la immediatesa d’un interlocutor que tractava de d’explicar-se a si mateix, fa dos mil anys. Com seleccionar ara un de tants passatges subratllats? Optes finalment per quatre fulguracions d’atzar:

Pàgina 55.

“ Quan et sentis com obligat a inquietar-te per les coses que et passen al voltant, retorna ràpidament a tu mateix i no t’apartis del ritme més del que sigui necessari. Perquè esdevindràs més amo de l’harmonia com més sovint hi retornis.”

Pàgina 61.

“Recobra els sentits, retorna a tu mateix i treu-te la son del davant. Així t’hagis convençut que eren somnis aquelles coses que t’anguniejaven i t’hagis despertat definitivament, considera la realitat tal com abans consideraves aquells somnis.”

Pàgina 67

“Ningú mai no podrà impedir-te de viure segons les lleis de la teva naturalesa. I res no podrà passar-te contra la llei de la natura universal.”

Pàgina 73:

“Aboleix les fantasies(*). Posa aturador al nerviosisme que et fa bellugar com un titella. Delimita el moment present. Sàpigues reconèixer què et passa a tu o a un altre. Divideix i analitza qualsevol objecte en els seus aspectes causals i materials. Pensa en la teva darrera hora. La falta comesa per aquella persona, deixa-la allí on es va originar.”

Marc Aureli
Meditacions.
Traducció de Joan Alberich i Edició de Joan Tello
Llibres de l'índex, Barcelona 2008.








(*) Aquí he modificat la traducció,  L'Alberich i en Tello tradueixen (correctament) φαντασίαν com a imaginació, però per allò de la "imaginatio vera et non fantastica" a mi m'agrada més no barregar les cabòries i el fantasieig sorollós a la que es refereix el filòsof amb la imaginació fèrtil.