Koan, un poema de Màrius Sampere.

La seva poderosa veu ens ha deixat avui. Recordo, estremit, el pes del petit volum d'una seva antologia com la promesa d'un fulgor. Vaig poder escoltar-lo a la casa Taulé, llar de tantes coses. M'impressiona avui veure les seves lletres tremoloses en la dedicatòria del llibre.

Avui sap, vull creure. Hi crec.

KOAN

Em dic Màrius i vaig néixer, m'hi ajudaren
legions de dimonis, entre els quals hi havia
els meus pares, els darrers ancestres
i sens dubte els més bells. Encara me'ls estimo
i ells m'estimen a mi, em consta: bo i morts
m'aconsellen i animen. Tot això ho sé
perquè hauré de morir.

També a vosaltres
us cridaran
pel nom, un a un, i naixereu,
també us ajudaran
legions de dimonis, un dels quals seré jo.

Màrius Sampere
de Demiúrgia (1996)

Màrius Sampere i Passarell
Si no fos en secret
Antologia a cura de D.S. Abrams i J. Subirana.
Proa, Barcelona 1999.

El dolor no calia... un poema de Màrius Sampere

PARE, EL DOLOR

Pare, el dolor no calia,
ni les agulles punitives ni el xerric
de les dents en vida, ni la suor freda
ni el tumor, fosfòric, ni la nafra
que va estenent-se com en un llac nocturn.

El que volies sentir dels nostres llavis,
t’ho hauríem dit millor sense sanglots;
la teva casa llunya
l’hauríem trobada, també, només pujant.

La llum de la finestra eterna
rera la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,
el llibre dels nascuts,
era prou resplendent dalt del turó i la nit
perquè no ens desviéssim mai
i t’arribéssim al cercle magnànim del sopar
amb la puntualitat exacta de la mort. No, Pare,
el dolor no calia.


Màrius Sampere
"Oniris i el tret del caçador",
Columna, Barcelona 1987.

Reproduït també a
"Si no fos en secret"
Proa, Barcelona, 1999.

* * *

Els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, gràcies al miracle de Papers de Versàlia, tindrem a Sabadell a Montserrat Abelló, Concha García, Chantal Maillard i Màrius Sampere: Poètiques de Tardor a Sabadell...

Revisant alguns dels textos que els autors ens llegiran i sobre els quals en parlarem em trobo aquesta joia de Màrius Sampere, que passa ja al meu catàleg portàtil de poemes espirituals contemporanis.