Carta de recomanació. Amikhai, de nou, quan entre dues generacions.

Setembre de 2018, abans de la xerrada, esgotant alguns minuts lliures al Mercadal de Girona, camino fins a la 22 i allà a l’aparador hi trobo el que aleshores era una novetat: Poemes de cos i d’ànima de Iehuda Amikhai. Una selecció de poemes, suposo, a cura de Manuel Forcano. Recordo que en obrir el llibre em vaig trobar aquest poema estimat, que ja coneixia i ja m’havia arribat tant profundament en la versió de Raquel García Lozano.

Iehuda Amikhai.

Aquell setembre, que ara sembla llunyà, la lectura del poema em va fer pensar, és clar, en el fill adolescent. Ara crec entendre que el reencontre amb aquell poema i el seu ressò, presagiava un cicle estrany, difícil però potser constitutiu (el temps ho dirà) vinculat als darrer temps de vida del meu pare, marcat per un declivi prematur, pel deteriorament de la cognició, per l’estranyesa, per la malaltia, en definitiva. Escriuria a ulls clucs una carta de recomanació pel fill i per la filla, l’escric cada dia... se’m fa estrany, però, escriure’n una pel meu pare que ara és com si fos un fill que minva. Sigui aquesta una carta de recomanació pel pare que lentament s’allunya... una carta en les meves dues llengües estimades, de la mà de dos traductors (Forcano a més, poeta) als que admiro.

- o -

CARTA DE RECOMANACIÓ

Les nits d’estiu
dormo nu a Jerusalem
Al meu llit al caire d’una vall profunda
i no hi rodolo pas.

De dia passejo
i vaig dient els deu manaments
com qui cantusseja per a ell mateix una cançó tronada.
Toqui’m, toqui’m, bona dona!
Això que nota sota la camisa no és una cicatriu,
és una carta de recomanació plegada del meu pare:
“Malgrat tot, és un bon noi i és ple d’amor.”

Recordo el meu pare quan em despertava per a les pregàries
del matí. Ho feia tocant-me delicadament el front
i no pas arrencant-me de sobte la flassada.

D’aleshores ençà jo encara me l’estimo més.
I gràcies a això el despertaran
tendrament i amb amor
el dia de la resurrecció dels morts.

(Traducció de Manuel Forcano)

 

- o -

CARTA DE RECOMENDACIÓN

Durante las noches de verano duermo
desnudo en Jerusalén, en mi cama,
al borde del valle profundo,
sin rodar hacia dentro.

Durante el día camino
con una decena de palabras en la boca,
como un viejo estribillo que alguien se canta a sí mismo.
¡Tócame, tócame, buena mujer!
No es una cicatriz lo que sientes bajo mi camisa.
Es una carta de recomendación muy doblada de mi padre:
«A pesar de todo, es un buen chico y está lleno de amor».

Recuerdo a mi padre despertándome para la oración de la mañana.
Acariciándome la frente lo hacía,
no quitándome la manta.

Desde entonces lo quiero mucho más.
Y por eso lo despertarán
con delicadeza y amor
el día de la resurrección de los muertos.

(Traducció de Raquel García Lozano).

- o -

Iehuda Amichai
Poemes de cos i d'ànima.
Traducció de Manuel Forcano.
Adesiara, Barcelona 2018.

Yehuda Amijai
Detrás de todo esto se oculta una gran felicidad.
Traducció de Raquel García Lozano.
La poesía, señor hidalgo,
Barcelona 2004.