Una notícia esgarrifosa fa que durant un breu temps (el temps més curt de la física no és el temps de Planck, sinó el temps de l’actualitat informativa) els pastors del ramat han fet veure que l’educació els interessa una mica.
Bé, és fals. L’educació no interessa gens ni a polítics ni a periodistes, el que els interessa és el rendiment mesurat en uns índexs que no tenen res a veure ni amb el cultiu del coneixement, ni amb el cultiu de la relació amb els individus. En aquest article, que recomano, l’autora Suzy Harris conclou:
“En el proyecto de sociedad neoliberal todas las relaciones son contractuales, incluso las relaciones educativas. La relación entre el profesor y el estudiante ha sido reducida a una relación técnica. En el régimen de responsabilidad neoliberal, la confianza no es importante, no hay lugar para ella; el criterio más importante es la performativity. Tal discurso influye sobre nuestras acciones y además influye sobre nuestro modo de concebirnos a nosotros mismos. En mi opinión, la educación tiene que ser más que una relación contractual mercantil, porque este tipo de relación nos lleva hacia la zoé –nos mantiene en el nivel de la supervivencia–, que es primitivo y no permite hablar de la importancia de lo que es necesario para ser un ser humano, y en particular para establecer relaciones con otras personas.”
a: Suzy Harris, La dimensión internacional de la universidad: entre el modelo económico y el cultural. Estudios sobre Educación, 2008, 15, 87-98
L’article prové del Regne Unit: poca broma, són els pioners. Recentment es feia públic que els professors per hores de la Universitat de Warwick serien contractats mitjançant l’empresa de serveis educatius “Higher Teach", que afirma que fa que els equips de professors temporals siguin més "estandaritzats i eficients" (sic).
