Una inversió del formalisme habitual que m'ha tingut especulant tot aquest any.
“Potser sigui un prejudici restringir la psique a estar a l’interior del cos. En la mesura que la psique té un aspecte no espacial, pot haver psique ‘fora del cos’, en una regió tan absolutament distinta de l’esfera de la ‘meva’ psique que algú tingui que sortir de si mateix (...) per arribar allí.”
C.G. Jung. Mysterium Coniuctionis. Obra completa vol. 14, §410
(Transcric el passatge citat per P. Harpur, Realidad Daimónica, p.77).
(Transcric el passatge citat per P. Harpur, Realidad Daimónica, p.77).
Invertir l’ordre lògic del discurs,
el dret a l’acrobàcia, no només com a recurs poètic sinó com una
pràctica higiènica a l’hora de reflexionar, o el seu pas previ,
especular. Un pas necessari per arribar, potser, a conèixer?
