No sorprèn.

Que la patronal espanyola, dirigida per un individu les empreses del qual no pagaven les quotes a la seguretat social i que devien sis mesos del sou dels seus treballadors, proposi un contracte per joves fins a trenta anys; sense cotitzacions a la seguretat social; sense dret a indemnització per acomiadament; sense dret a cobrar l'atur en extingir-se; amb una duració màxima d’un any i amb sous inferiors al salari mínim interprofessional; en efecte, no sorprèn, de fet és lògic.