J, aquest és per tu.
Tio, treu ja "Ricken" de l’armari.
Tio, treu ja "Ricken" de l’armari.
Feina, molta. Massa de fet. Poc temps per escriure. Hauria de revisar un poema dedicat a... bé... hauria de revisar un poema, però Poseía=0 ( ja, ja l’editor m’acaba de canviar “Poesia=0” per “Poseía=0”... s’accepta: és massa cansat barallar-se amb un editor surrealista).
Massa feina doncs: divendres compro La Vanguardia i la fullejo avui, dimecres vespre. Pàgina 43, Crítica de Pop. En la foto un home gras i una guitarra. Confesso que llegeixo la crítica de Ramón Súrio perquè el paio de la foto (no la que adjunto aquí, la del diari) s’assembla a mi: un home gras, suat i esperrucat. Ron Sexsmith.

Ep! 10 discos, “talento y de sensibilidad melódica hemos de convenir que estamos ante un tesoro que permanece oculto para el gran público”... farem un cop d’ull a YouTube a veure que tal pinta.
No sé J, ja saps que jo no sóc massa de pop melòdic, però la cosa pinta bé. T'enllaço la pàgina de Myspace del pavo i aquest vídeo només perquè a part de la cançó hi ha el el so nítid, quasi acústic díria, de la Rickenbacker... Ja veus dos coses que m'han fet pensar en tu: melodia y Ricken...
Que tinguis dolços somnis, nen.