No he llegit res de la narrativa de Raymond Carver, el meu estimadíssim Carver del qual n'adoro la poesia. Una certa por em frena.
M’espanta una mica això que es diu de l’estil narratiu de Carver: eixut, concís, fred. I em deixa una mica perplex, per què la profunda humanitat dels poemes de Carver que han estat per mi una recàrrega de tendresa, contrasta amb aquesta imatge de la narrativa que donen els que saben. En definitiva, em fa por entrar en la seva narativa i decebre’m.
El cas és que el passat mes de gener vaig llegir aquest interessant artícle d’Antonio Muñoz Molina al Babelia del dia 19 (click). Muñoz Molina apunta que en bona mesura l’estil fred de Caver (compte, m’he oblidat de dir que és un estil que ha acabat sent un model narratiu, per tant poca broma!) és degut a un dels seus editors: Gordon Lish.
Així ho afirma un artícle publicat el 9 d'agost de 1998 al New York Times Magazine. En resum: Gordon Lish, va suprimir més del cinquanta per cent del text original de Carver i va modificar el final d'entre deu i tretze dels seus contes.
El més rellevant però és que l'estil fred i contingut de Carver seria conseqüència de la seva intervenció. Segons sembla, els textos originals de Carver -que es conserven a la Lilly Library de Bloomington-, contenen un estil narratiu més "humà", sense la catatonia emocional de la que parla Muñoz Molina.
Enllaço aquest altre artícle (click), INTERESSANTÍSSIM. És llarg, però és molt interessant. L’autor és Alessandro Baricco, (aquí us enllaço l’original publicat a La Repubblica, per que l’article està penosament traduït al Castellà). Baricco dóna molts exemples.
Finalment enllaço aquest document PDF amb una comparativa del Carver pre i post-Lish.
El tema dóna moltíssim de si. Segurament ja coneixíeu aquesta historia.
No jutjo.
M'agradaria però que algun editor (Herralde, estás ahí!!!) s'afanyés a treure els contes originals.
P.S. Ahir em vaig començar amb alguns dels poemes que VISOR va publicar de Carver. Com necessito aquesta poesia!
