Aquesta tarda, després d’anar a buscar el meu fill a l’escola, se m’ha acudit que tenia ganes de llegir el diari de demà. Perquè jo els divendres no acostumo a comprar el diari i en canvi els dissabtes sí. Així que li proposo al meu fill que ens podríem passar per la “plaça de les pedretes”, comprar el diari (de demà), i passar una estona a la plaça ara que els tardes encara resisteixen l’avanç de la nit, que busca arribar al proper solstici.
Només quan hem arribat al davant del quiosc m’he adonat de la situació absurda que estava a punt de succeir:
- Però... i el diari?
- Quin diari?
- El País.
- Està allà, no el veu?
- Sí, sí que el veig, però i el diari de demà? no el tenen?
Finalment no he entrat al quiosc. Aquesta nit, però, alguna cosa encara em pertorba. Segueixo perplex i desubicat.
