dimecres, 3 d’octubre de 2007

J.S. Bach, BWV 488 Variacions Goldberg

Glenn Gould va enregistrar en dues ocasions les Variacions Golberg. La primera vegada el 1955 quan tenia 23 anys. És un enregistrament de virtuós amb una duració de 38,27 minuts.

Quasi trenta anys després, el 1981, va enregistrar una versió que dura 51,15 minuts. Gould tenia 48 anys i moriria pocs mesos després.

Hi ha coses que no són quantificables. No participo de la superstició segons la qual totes les coses poden ser quantificades, mesurades. No participo de la superstició segons la qual el món és matematitzable. Però en aquest cas, crec que podem afirmar que Glenn Gould va perfeccionar l’ànima que li va ser atorgada en 12 minuts i mig.

Les obres de Bach són fites que algun dia serviran jutjar-nos. Com a espècie potser se’ns perdonin totes les coses horribles que hem fet i seguirem fent, perquè un de nosaltres va poder escriure una cosa tant increïblement propera a la perfecció (“Entre les runes parim criatures” com diu Wieslawa Szymborska. Prometo una entrada sobre la poesia de Szymborska ).

Escolteu el tema principal (“Ària”). i després, un altre dia, la peça final: “Ària da capo”. Encara més lent Glenn!, una dosi homeopàtica del teu verí... no quedareu immunes, el mal serà mínim, subtil i totalment efectiu...






I

Encara més lent Glenn,
encara més lent:
de cada nota
una dosi homeopàtica
de verí diluït fins a l’infinitèssim.


II

El no tan jove pare
sosté el seu cadell
adormit a sobre seu
per primera vegada.

Variacions Goldberg
cantussejades.

Àtom de felicitat
en un univers de dies terribles.


III

M’agrada imaginar
les molècules del fàrmac
com les vores agudes,
l’escuma iridiscent
d’aquest contrapunt que ara ataca Gould.

I com dels grumolls de llard,
que un dia em taparan les venes,
en fan esperit:
temps afegit per via sublingual.

***

Aquest poema forma part del poemari "L'home que mira perplex/El hombre que mira perplejo"