Havia escoltat en diverses ocasions a Sharon van Etten al mentre conduïa, al programa matinal, fugint de la intempèrie de les notícies, però mai no m’havia parat a escoltar-la amb deteniment. Potser perquè avui ha aparegut el seu nom al quadernet de la guantera on apunto, amb la lletra que el temps del semàfor em permet, les cançons o els grups que he de buscar quan tingui respir, o potser perquè en fons la qüestió de retrobar-se amb el jo que hem sigut (i el que serem), una idea bellíssima i reparadora, plana per casa –apareix a un brevíssim curt del fill i també a alguns poemes–, he trobat commovedor aquest vídeo i també la cançó. M’agraden aquests arranjaments saturadíssims, i fins i tot els aires del vuitanta d’alguns teclats.
Et veig tan incòmodament sola... m’agradaria poder mostrar-te quant has crescut (...) Et veig tant despreocupada, però només tens disset anys...
...només teniu disset anys.
SEVENTEEN
Kate Davis / Sharon Van Etten
I know what you wanna say
I think that you’re all the same
Constantly being led astray
You think you know something you don’t
Downtown hotspot halfway up the street
I used to be free, I used to be seventeen
Follow my shadow around your corner
I used to be seventeen, now you’re just like me
Down beneath the ashes and the stone
Sure of what I've lived and have known
I see you so uncomfortably alone
I wish I could show you how much you’ve grown
Downtown hotspot used to be on this street
I used to be seventeen, I used to be seventeen
Now you’re a hotshot hanging on my block
Sun coming up, who’s my shadow?
I know what you’re gonna be
I know that you’re gonna be
You'll crumble it up just to see
Afraid that you'll be just like me
Downtown hotspot halfway through this life
I used to feel free, or was it just a dream?
Now you’re a hotshot, think you're so carefree
But you’re just seventeen, so much like me
You’re just seventeen, you're just seventeen
Seventeen.
