Fa unes setmanes el diari parlava d’un cert interès editorial per recuperar el llegat de l’estoïcisme. Benvingut sigui l'interès, tant si és veritable com si no. Avui, ressonant en una altra lectura, m’he acostat a la lleixa per recuperar l'esplèndida versió de les Meditacions de Marc Aureli que van editar Joan Alberich i Joan Tello, i les paraules antigues han remuntat el temps per acollir-me amb afecte.
Impossible no recordar com vaig arribar al llibre, gràcies al poeta Alex Holgado que havia escrit un llarg poema bellíssim i extemporani sobre el filòsof-emperador. Impossible, avui, escollir algun dels meus subratllats de fa vuit anys.
p. 37
“Considera constantment l'univers com una criatura vivent única, que conté una sola substància i una sola ànima. Considera com tot va a parar a una sola percepció d'aquesta criatura (...)”
p. 45
“Per tant, cal estimar el que et passi per dos motius. En primer lloc perquè t'ha succeït a tu, ha estat disposat per a tu i com si des de l'altura hagués estat teixit per tu per les causes més remotes. en segon lloc, perquè allò que succeeix a cadascú en particular és la causa de la prosperitat, del perfeccionament i, per Zeus, de la mateixa conservació d'aquell qui regeix el conjunt de l'univers.”
p. 55
“(...) venero el qui ho governa tot. I em mantinc incommovible i confiat.
Quan et sentis com obligat a inquietar-te per les coses que et passen al voltant, retorna ràpidament a tu mateix i no t'apartis del ritme més del que sigui necessari. Perquè esdevindràs més amo de l'harmonia com més sovint hi retornis.”
p. 67
“Ningú mai no podrà impedir-te de viure segons les lleis de la teva naturalesa. I res no podrà passar-te contra la llei de la natura universal”
Marc AureliMeditacions.
Traducció de Joan Alberich i Edició de Joan Tello
Llibres de l'índex, Barcelona 2008.
