dijous, 20 de setembre de 2012

Sempre ve de l'altre i sorprèn. R. Mirabete (i II)

Perquè efectivament, "envellir sempre ve de l'altre, i sorprèn".


 ENVELLIR

Sempre ve de l'altre i sorprèn.
El futur com una espasa prima i freda
et cus els dits de les mans i envelleixes.
En el pitjor dels casos no duu res.
Ningú és la companyia de les avingudes.
Ningú té el gust de les ciències aproximades.
Ningú sembla la plàstica dels matis abstractes.
En el pitjor dels casos és un carrer ample.
Ensenya a estar sol, espantat, fred.
Escriu damunt les serres del plaer.
No amaga la pressa de sentir-se veritat.
Es depulla.


Ricard Mirabete Yscla
Les ciutats ocasionals.
Témenos edicions,
Barcelona, 2009.