A primeira viaxe da filla a Galicia precipitou a miña necesidade de volver a algúns dos poemas que co paso do tempo fun escribindo no meu galego diaspórico e de escribir algúns novos, nun proceso de transvasamentos mutuos entre dúas linguas que, aínda, me habitan.
A lingua da nai que extínguese en min, os recordos que esvaécense. Estes somos nós, coa nosa lingua itinerante.
Moitas grazas aos editores de Medulia, Diana Varela e Xulio López Valcárcel, por acoller e ofrecer un teito a estes poemas con tanta xenerosidade.
E novamente, é un privilexio que a obra de José Moreno acompañe estes poemas.
Víctor Mañosa,
Lonxe.
Con debuxos de José Moreno.
Medulia Editorial,
A Coruña, 2026.
Na vosa librería ou na páxina web de Medulia:
https://meduliaeditorial.es/libro/lonxe/
- o -
 |
| José Moreno,“CASTAÑO”, 2025. Grafit sobre paper. 40 x 40 cm. |
A qui pertanyen els records:
a l'ànima o al cos? Eren reals els cavalls que s'amagaven al bosc, als
suaus turons prop de la casa amb la figuera, la casa dels cosins? Era
real aquella altra figuera que creixia cremada per la llum del migdia,
tan lluny de l'Atlàntic? Era real el bernat pescaire del pati?
El
primer viatge de la filla a Galícia va precipitar la meva necessitat de
retornar a alguns dels poemes que al llarg del temps he anat escrivint
en el meu gallec diaspòric i d’escriure’n alguns de nous en un procés de
transvasaments mutus entre dues llengües que, encara, m’habiten.
La llengua de la mare s’extingeix en mi, els records s’esvaeixen. Aquests som nosaltres, amb la nostra llengua itinerant.
Gràcies als editors de Medulia, Diana Varela i Xulio López Valcárcel, per acollir i donar un sostre a aquests poemes amb tanta generositat.
I, novament, és un privilegi que l’obra de José Moreno acompanyi aquests poemes.
