“Goetz y Meyer. Nunca llegué a verlos, así que sólo puedo imaginarlos”... Novament la banalitat del mal. L’urpa dolorosa de la banalitat del mal, ubiqua com és, un altre cop.Per quina raó llegeixo aquests llibres? Per quina raó alimento el meu weltschmerz.
“Goetz y Meyer. Nunca llegué a verlos, así que sólo puedo imaginarlos”. Aquesta és la lletania que ens acompanya al llarg de les cent seixanta-vuit pàgines de “Goetz y Meyer” de l’escriptor Serbi David Albahari, que em sembla el millor que he llegit en molt de temps.
“Goetz y Meyer” comparteix un plantejament comú en molta de la narrativa actual. Estic pensant per exemple en “Soldados de Salamina” del meu estimadissim Javier Cercas, “La segunda desaparición de Majorana” de Jordi Bonells, “Dora Bruder” de Patrick Modiano i tants d’altres. Totes aquestes narracions són la història d’una recerca que comença a partir d’un fet passat tant recent i tant incomprensible -i per tant llunyà-, que Javier Cercas (que en realitat és un poeta, ho sàpiga ell o no) titula magistralment la seva novel•la fent referència a la batalla de Salamina. Evidentament, en cada cas la recerca desemboca en un una experiència, un viatge d’autoconeixement (redundància inútil: no n’hi ha altre tipus de viatges) del narrador.
“Goetz y Meyer. Nunca llegué a verlos, así que sólo puedo imaginarlos”... seguraments un bons paios amb els que donaria gust prendre's una cervesa. És fàcil imaginar-los treballant, posem per cas, en una empresa d'automoció bavaresa: bons trebaladors, puntuals, formals. Goetz i Meyer -Meyer i Goetz- però eren els conductors d’un dels camions-càmeres de gas anomenats pels serbis dusegupka, “patíbul de les ànimes”. Un Saurer abnegadament mimat per aquests curosos funcionaris, que del 1941 al 1942 van assassinar la majoria dels ancians, nens i dones jueves de la ciutat de Belgrat. La banalitat del mal.
“Goetz y Meyer. Nunca llegué a verlos, así que sólo puedo imaginarlos”... què fàcil és ser Goetz o Meyer, Meyer o Goetz, què fàcilment hagués estat jo Goetz o Meyer, Meyer o Goetz: maleït insomni.
I una reflexió final sobre la necessitat d’explicar-nos històries extreta de la pàgina 88.
“Sólo nos ocurrirán desgracias si dejamos de contarnos historias, pues si actuamos así, ya nada nos ayudaría a soportar la pesadez de realidad, aligerar el peso de la vida sobre nuestros hombros, les dije a mis alumnos. Todos dejaron de escribir, casi al unísono, como al dictado y me miraron. ¿Pero la vida no es acaso una historia?, preguntaron. No, contesté sujetando el lóbulo de mi oreja izquierda: la vida es ausencia de historias.”
GOETZ Y MEYER
David Albahari
Traduït per Caye-Zsabó
Funambulista
2008, Madrid.
