Valoro molt el que aconsegueix Raquel Casas en aquest recull, això és, aconseguir aplicar la potència dels recursos de la poesia al servei de la construcció de relats.
La mare, A l’aparador, L’afinador, Cançó de bressol (un poema escruixidor), Closer, La noia de la trena o Orquídies en una boca sola (un dels millors), són un exemple d’això que intento dir.
Us transcric un poema-relat amb una delicada sensualitat. No és el millor del llibre (dic jo, eh), però a mi... m’agrada.
ELS AMICS
Els amics sovint ens reuníem al voltant
d’una taula parada. Ella arribava tard
i s’aixecava per agafar un got de vi:
deixava tot el pes del cos inhàbil
damunt una cama i amb el balanceig,
sense adonar-se, un pit desmaiat
es recolzava sobre la meua espatlla.
Una i altra vegada te’m representes
quan estic sol sota ells llençols
presoner del record d’aquella pressió;
una i altra vegada t’aixeques
a omplir de nou el got i et balanceges
regalant-me el tacte lacerant
d’un pit impecable sense sostenidor.
Raquel Casas i Agustí.
Les Randes del paradís
Editorial Moll
Palma, 2007.
Uns 8€ (aprox) de res.
