Tens raó, tens raó, l’arbre que han plantat els veïns no és una magnòlia. En canvi aquell de més enllà, tant elegant, si que ho és. Escolta, a tu abans no t’agradaven les magnòlies, com és que ara si?Abans no m’agradaven... no m’agradaven les seves fulles carnals que no donen ombra, la seva fruita exagerada i la seva flor excessiva i voluptuosa. A més, sempre que veia una magnòlia no podia evitar sentir estremit la veu de Billie Holliday cantant Strange Fruit ..."Scent of magnolia, sweet and fresh..." Déu meu, no puc evitar un calfret en sentir-la. No, no... definitivament les magnòlies eren un arbre massa connotat.
Però quinze anys convivint amb les magnòlies del carrer de la feina, quinze anys aixecant el cap del papers per saludar-ne el parell que es veuen per la finestra me’ls ha fet estimar...
... per les seves fulles carnals que no donen ombra, per la seva fruita exagerada, per la seva flor excessiva i voluptuosa, i malgrat que la veu de Billie Holyday segueixi estremint-me.
STRANGE FRUIT
Lewis allen
Southern trees bear strange fruit,
blood on the leaves and blood at the root,
black bodies swinging in the southern breeze,
strange fruit hanging from the poplar trees.
Pastoral scene of the gallant south,
the bulging eyes and the twisted mouth,
scent of magnolias, sweet and fresh,
then the sudden smell of burning flesh.
Here is fruit for the crows to pluck,
for the rain to gather, for the wind to suck,
for the sun to rot, for the trees to drop,
here is a strange and bitter crop.
