L’atzar, novament et fa tornar a la lleixa on reposa el llibre de l’estiu passat. Una recomanació sense preu del poeta Alex Holgado, que t'ha acompanyat en viatges, l’has llegit al sofà de casa però també pels parcs de la ciutat, a les activitats extraescolars dels fills. Per què oblides una i altra vegada, una i una altra vegada...?
Novament et sents colpit pel la immediatesa d’un interlocutor que tractava de d’explicar-se a si mateix, fa dos mil anys. Com seleccionar ara un de tants passatges subratllats? Optes finalment per quatre fulguracions d’atzar:
Pàgina 55.
“ Quan et sentis com obligat a inquietar-te per les coses que et passen al voltant, retorna ràpidament a tu mateix i no t’apartis del ritme més del que sigui necessari. Perquè esdevindràs més amo de l’harmonia com més sovint hi retornis.”
Pàgina 61.
“Recobra els sentits, retorna a tu mateix i treu-te la son del davant. Així t’hagis convençut que eren somnis aquelles coses que t’anguniejaven i t’hagis despertat definitivament, considera la realitat tal com abans consideraves aquells somnis.”
Pàgina 67
“Ningú mai no podrà impedir-te de viure segons les lleis de la teva naturalesa. I res no podrà passar-te contra la llei de la natura universal.”
Pàgina 73:
“Aboleix les fantasies(*). Posa aturador al nerviosisme que et fa bellugar com un titella. Delimita el moment present. Sàpigues reconèixer què et passa a tu o a un altre. Divideix i analitza qualsevol objecte en els seus aspectes causals i materials. Pensa en la teva darrera hora. La falta comesa per aquella persona, deixa-la allí on es va originar.”
Meditacions.
Traducció de Joan Alberich i Edició de Joan Tello
Llibres de l'índex, Barcelona 2008.
(*) Aquí he modificat la traducció, L'Alberich i en Tello tradueixen (correctament) φαντασίαν com a imaginació, però per allò de la "imaginatio vera et non fantastica" a mi m'agrada més no barregar les cabòries i el fantasieig sorollós a la que es refereix el filòsof amb la imaginació fèrtil.
