divendres, 28 d’agost de 2009

Adoració nocturna

-Fa temps que t’ho volia ensenyar. Em té desquiciat tio, seriosament, no em puc concentrar ni fer res. Em resulta impossible treballar a l’estudi. I si, n’estic segur, vaja n’ha de ser plenament conscient que se la veu: ni baixa mai la persiana, ni tanca el llum. Mira ara deu estar pixant, només es veu el cap i les cames. Ara s’eixuga, la veus o no?

-Si, la veig.

La dona s’alça amb un gest decidit i es puja els pantalons. Es mira al mirall, es retoca el cabell, camina amunt i avall del lavabo apareixent i desapareixent del rectangle de la finestra. Només s’atura per mirar-se breument al mirall i tocar-se el cabell. Restem callats en la foscor. Ella ni es vesteix, ni es desvesteix, entra i surt del lavabo i es mira al mirall sense un propòsit desxifrable. El llum del lavabo deu ser l’únic obert. La resta de les persianes estan pujades, però només hi ha un únic rectangle il•luminat. L’excitació inicial ha desaparegut i restem callats adorant llargament el llum del lavabo del bloc veí.

- Hòstia, però els bloc estan força separats, segurament ni deu pensar que se la veu.

- Víctor tio, però com no ha de ser conscient? a més hi ha un fet definitiu: només baixa la persiana de l’habitació quan porta algun paio a casa. Llavors si, llavors la baixa. La seva companya fa igual però es talla una mica més, la dona més gran que viu amb elles no, ella sempre baixa les persianes.

-S’està bé en la foscor de l’estudi. T’entenc, així no hi ha manera de concentrar-se, és hipnòtic, i això sense que la tia es despiloti. Quanta estona portem així? De debò que tens els llibres ordenats per ordre alfabètic?

-Si, estàs al costat de Thomas Mann. Fa vint minuts que estem aquí clavats com dos gilipolles. Hauríem d’anar a sopar. És massa gay per tu la pizzeria que t’he comentat quan veníem?

- No, m’està perfecte. Anem a on tu diguis. Joder nen, joder... al costat de Thomas Mann...

Té alguna cosa màgica poder observar la vida d’aquesta tía. Ho hauries d’aprofitar, tu ets escriptor no? Doncs ho hauries d’escriure.

T’imagines el que deuen dir elles? S’ho deuen passar bé amb tu: “El paio del davant és un freak de collons, té un OVNI dibuixat a la paret de l’habitació i es passa el dia escrivint. Escriu, escriu, escriu i els dissabtes toca el piano. El que es diu una vida animada” i l’altra “i mai no porta una tia a casa!” i l’altra “tia, joder, amb aquest OVNI a l’habitació qui ha d’anar a casa d’aquest paio”.

-Cabrón.

-Eh nen, t’he dit que m’agrada l’OVNI de l'habitació? Jo vindria gustosament a la teva habitació.

-Anem a sopar. T’està bé la pizzeria que t’he comentat quan veníem?

- M’està bé tot.