Un home, dos, molts... tots.

"Moon": símple i commovedora. Hi ressono en la tendresa d'un dels Sam Bell, que a l'hora ressona amb la tendresa d'un altre clàssic del gènere:  "Silent running". I en el seu missatge naïf, si voleu, però fonamental també.

Per això avui sona al meu cap un dels temes de la banda sonora de Clint Mansell, commogut encara per la veracitat d’aquest simple violoncel del final, la textura autèntica de la fricció de l'arc i la corda acariciant la veu electrònica del sintetitzador.