Foto: VM 2025.
Estirat al costat d’un dels gats que conviuen amb nosaltres, que dorm mostrant el ventre —sempre que els veig adormits em pregunto si Ursula K. Le Guin pensava en els gats quan descrivia el món del somni a El nom del món és bosc—.
Retorno al llibre de Chauncey Maher. Al passatge inicial en què recorda que Aristòtil pensava que hi havia tres tipus de psique, la més elevada de les quals era l’intel·lecte: el nous, ens recorda. El passatge on ens recorda, sí, que Aristòtil va deixar clar que els animals no humans tenen una psique encarregada de la nutrició i la percepció, però no intel·lecte. El passatge on ens adverteix que la psique d’Aristòtil no és el nostre concepte de ment. Retorno al detallat passatge on explica què és la teoria de la representació, on ens explica què són els qualia. Retorno a altres passatges que hauria d’haver subratllat en una primera lectura, perquè ho oblido tot amb facilitat.
M’agrada el llibre de Maher, sí, m’agrada el to, la seva documentació, l'esforç didàctic, la seva honestedat.
Deixo el llibre —només soc capaç de fer tirades curtes: fins allà on la vista ho permet— i acaricio el ventre d’aquest magnífic animal amb qui comparteixo casa. Penso en allò que acabo de llegir, i penso també en el temps malbaratat en aquests laberints; en totes aquestes acrobàcies innecessàries; en com hem passat per alt allò que era obvi.
L’animal amb qui compartim casa s’estira sense obrir els ulls. Sembla emergir del son i ronca suaument: sap recompensar-me, ho sap des que era un cadell espantat que em buscava tot mantenint les distàncies. I ara badalla davant l’esment dels principis que neguen la seva condició d’ésser pensant.
Chauncey Maher
Mentes vegetales. Una defensa filosòfica.
Traducció d’Emilio Pérez-Manzuco.
Bauplan, Madrid 2022.
