Actualització: maig de 2022.
Certament, el
temps ha estat devastador amb els poemes de Safo, però a vegades penso que potser també ha
estat un aliat que ens ha deixat una poesia subtilíssima i mínima de la qual podem
gaudir si eduquem la mirada en la delicadesa. El temps ens ha deixat
l’el·lipsi i ha confiat en nosaltres, en el nostre pòsit i la nostra experiència, pel gaudi d’aquests versos
intemporals.
De la meva llibreria de capçalera, que resisteix a Sabadell en aquests dies de confinament, m’he fet portar la reedició ampliada dels “Poemas y
testimonios” a càrrec d’Aurora Luque (Acantilado), qui afirma que el segle XXI està sent generós amb la poesia de Safo, oferint-nos diversos fragments i dos poemes desconeguts fins ara. El temps i la poesia de Safo, que no s’esgota.
Portava dies comparant les versions d’una traducció del 1973 de Manuel Balasch (la meva versió és una reedició d’Edicions 62 del 1980, que vaig comprar amb divuit anys) i una publicada pel La Magrana el 2006 a càrrec de
Maria Rosa Llabrés. Un volum que vaig comprar una mica per inèrcia després d’una lectura a la llibreria “La impossible” (gràcies, per cert, per donar veu a la poesia). Nits serenes de lectura.
Les versions de Balasch tenen un aire “més literari” a vegades poden sonar una mica antiquades, però són, en definitiva, precioses. Les versions de Llabrés són una mica més eixutes i efectives, però són una meravella. Llabrés afirma que ha “tractat de fer una traducció al més literal possible dins d’un cert sentit estètic, ja que considero que el text de Safo és prou expressiu perquè tractem de «millorar-lo» fent de poetes a costa seva”. El treball de Luque, amb el que m’hauré d'anar familiaritzant, és també esplèndid, no cal dir-ho.
No necessito escollir entre cap d’aquestes versions, no em cal, puc gaudir de les tres i en gaudeixo.
Afegeixo que l’estudi de Llabrés (que no vaig llegir al seu moment) m’ha obert els ulls i m’ha permès copsar un munt de detalls que se m’havien escapat al llarg dels anys. Acostar-se al món arcaic és com visitar un altre planeta.
És molt interessant, també, veure com sobre aquests poemes i sobre l’autora, els diferents biògrafs i autors han anat projectant les seves visions del món i de les relacions amoroses. Com sempre, convindria acostar-se als versos i a l’autora amb una mirada despullada i tant net de prejudicis com un pugui.
La nit avança, l’hora és alta “el estels vora la formosa lluna” resplendeixen sobre una terra “argentada”. M’he sentit a gust amb aquest ofici inútil que és llegir versos. M’he sentit amb mi i en mi. Vull compartir, doncs, tres fragments que trobo preciosos, en les veus de Balasch, Llabrés i Luque. Gaudiu-los.
Afegeixo (maig de 2022), els fragments en la versió d'Eloi Creus, que m’ha regalat, Maria Rosa Aragay.
[47]
Ἔρος δ' ἐτίναξέ μοι
φρένας, ὠς ἄνεμος κὰτ ὄρος δρύσιν ἐμπέτων.
Escriu Balasch:
...mes l’amor les entranyes
m’han sacsejat com vent que en un munt bat els roures.
Escriu Llabrés:
Eros m’agità els sentits
Com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines.
Escriu Creus:
Eros m’agita el cor
com el vent que envesteix les alzines dalt de les muntanyes.
Escriu Luque:
Eros ha sacudido mis entrañas
Como un viento abatiéndose en el monte
Sobre las encinas.
- o -
O aquest fragment, conegudíssim:
[52]
ψαύην δ' οὐ δοκίμωμ' ὀράνω †δυσπαχέα†
(el símbol † indica un passatge corrupte insoluble)
Balasch:
Que puc atènyer el cel no em semblaria.
Llabrés:
No pretenc tocar el cel amb les mans.
Creus:
Que no em sembla que pugui arribar a tocar mai el cel.
Luque:
Mas de tocar el cielo inabarcable no me creo capaz.
- o -
O el poema líric més bonic que conec:
[Voight 168B]
Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα
καὶ Πληίαδες· μέσαι δὲ
νύκτες, παρὰ δ’ ἔρχετ’ ὤρα,
ἔγω δὲ μόνα κατεύδω
Balasch:
La lluna ja s’ha post
i les Plèiades. És
mitjanit. Debades
m’he esperat, i jec sola.
Llabrés:
S’ha amagat la lluna
i les Plèiades; és mitjanit
i passa d’hora.
I jo dormo sola.
Creus:
Ha anat a colgar-se la lluna
i també les Plèiades. Mitja
nit és passada, fuig el temps
i jo soc al llit tota sola.
Luque:
Se han ocultado ya
Las Pléyades, la luna: mediada està la noche,
La hora propicia escapa,
Yo duermo sola.
- o -
Safo.
Obra completa
Edició bilingüe.
Traducció de Manuel Balasch.
Edicions 62, Barcelona 1980.
Safo.
Cants.
Introducció i Traducció de
Maria Rosa Llabrés.
RBA-La Magrana,
Barcelona 2006.
Safo.
Poemas y testimonios.
Edició i traducció d’Aurora Luque.
Acantilado, Barcelona 2020
Safo de Lesbos
I desitjo i cremo.Poesies incompletes.
Edició i traducció d’Eloi Creus.
Proa, Barcelona, 2022.
