El poema que transcric a continuació és un pèl llarg, però em sembla molt interessant. Novament, a l'igual que el poema de Wislawa Szymborska que vaig transcriure al post del dia 2 de febrer de 2008, el llenguatge senzillísim, les imatges naïf, serveixen per posar poc a poc en evidència una realitat ominosa.
EL MONSTRE DEL SENYOR COGITO
1
Benaurat sant Jordi
de dalt de la sella de cavaller
vas poder reconèixer amb precisió
les forces i els moviments del drac
la primera regla de l’estratègia
bon coneixement de l’enemic
la situació del Senyor Cogito
és pitjor
està assegut en una profunda
sella d’una vall
coberta de boira espessa
a través de la boira no es poden veure
ni ulls flamejants
ni urpes voraces
ni la gola
a través de la boira
es veu només
l’espurneig del no-res
el monstre del Senyor Cogito
no té dimensions
és com una gran depressió
que cobreix el país
no es pot travessar
amb una ploma
amb un argument
amb una llança
si no existís el seu pes ofegador
i la mort que aporta
hom podria creure
que és un espectre
una malaltia de la imaginació
però ell existeix
és segur que existeix
com un gas tòxic omple
cases temples mercats
emmetzina pous
destrueix els edificis de l’esperit
cobreix el pa florit
la prova de l’existència del monstre
són les seves víctimes
és una prova indirecta
però suficient
2
la gent assenyada diu
que es pot conviure
amb el monstre
cal només evitar
els moviments bruscos
els propòsits bruscos
en cas de perill
prendre la forma
d’una pedra o d’una fulla
escoltar la Natura sàvia
que aconsella el mimetisme
respirar silenciosament
semblar no existir
però al Senyor Cogito
no li agrada una vida falsa
voldria lluitar
amb el monstre
baixar a l’arena amb ell
i per això a la matinada va
cap als suburbis somnolents
equipat prudentment
d’un objecte llarg i punxegut
crida el monstre
pels carrers deserts
ofèn el monstre
desafia el monstre
com un cavaller agosarat
d’un exèrcit inexistent
crida
«surt vil covard»
a través de la boira
es veu només
la gran gola del no-res
el Senyor Cogito vol iniciar
una lluita desigual
això hauria d’esdevenir-se
el més aviat possible
abans que vingui
el defalliment de la paràlisi
la mort ordinària sense glòria
l’ofegament per la deformitat
Zbigniew Herbert,
(Traducció de Grzegorz Gryc)
Informe des de la ciutat assetjada,
Edicions de la Guerra,
València, 1993.
Bona nit nens... i dolços somnis.
Fotografia de Zbigniew Herbert per Anna Beata Bohdziewicz