tag:blogger.com,1999:blog-62213567517592748262024-02-20T11:02:01.706+01:00Catàleg de desficisVíctor MañosaVíctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comBlogger459125tag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-16386569107729567272024-02-02T16:26:00.001+01:002024-02-02T16:26:12.288+01:00Hi ha un paper a dins...<p> Acabava la sessió setmanal de treball amb l’alumne, <br /><br />–Té, mira-te’l si tens una mica de temps. Pots anar directe a aquests dos capítols. És només una lectura informal, per tenir un altre punt de vista.<br /><br />Li va atansar el llibre.<br /><br />–Hi ha un paper a dins...<br /><br />Un retall de diari, de les cartes al director. Els titulars deien: «Cumbre del clima», «Bombas sobre Gaza», «Médicos ignorados», «La enseñanza de las matemáticas».<br /><br />Eren d’un dia de l’any 2000.<br /><br /></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-14951163124099301602024-01-04T11:49:00.002+01:002024-01-04T11:50:47.968+01:00Insomnes (2)<p>El camí ha esdevingut nocturn. Les Gavarres acaben de forma abrupta, donant pas a les urbanitzacions. Els camps propers als primers carrers estan sotmesos a l’ambre dels llums de sodi dels fanals. Són, també ells, camps insomnes.</p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo1L7ceuKqXFwg26_UDsUNvANMroL0GgAlSCXEIj-F3QhrdGgJcvGr76UbVGdAetgiTrmB5vwcjHeBqt1JaZUJ2B13J0wbHv5grLq5yQYKcDZhjJ1ekXisiSdU78uQ4kUjMmXNEWhe1cTgbj4vF_rsTj2m8LvPiTlbkbIa1LZqz2P32CauLVapMhYmchpZ/s1280/Insomnes-s3-1-v2-blog.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo1L7ceuKqXFwg26_UDsUNvANMroL0GgAlSCXEIj-F3QhrdGgJcvGr76UbVGdAetgiTrmB5vwcjHeBqt1JaZUJ2B13J0wbHv5grLq5yQYKcDZhjJ1ekXisiSdU78uQ4kUjMmXNEWhe1cTgbj4vF_rsTj2m8LvPiTlbkbIa1LZqz2P32CauLVapMhYmchpZ/w640-h360/Insomnes-s3-1-v2-blog.jpeg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJk5tHuZN3WFqUYJXom9OFQbq9bKkx_SaqwrreDmQ3-Y7S2FAoOLb1zDovJCtQQk45jWiMkG7gXhtAPKZY_W3ui00Wi2zQv8hvwODLQG0B0aIzSmjHsC33ajp3aiQ4PywOp8MCebr3quLGS0Gb2a2RcIOqlNwVGfUErMPqrKu28nSlsXuGwHHgVlMI1YpC/s1280/Insomnes-s3-v2b-blog.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJk5tHuZN3WFqUYJXom9OFQbq9bKkx_SaqwrreDmQ3-Y7S2FAoOLb1zDovJCtQQk45jWiMkG7gXhtAPKZY_W3ui00Wi2zQv8hvwODLQG0B0aIzSmjHsC33ajp3aiQ4PywOp8MCebr3quLGS0Gb2a2RcIOqlNwVGfUErMPqrKu28nSlsXuGwHHgVlMI1YpC/w640-h360/Insomnes-s3-v2b-blog.jpeg" width="640" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografies VM, desembre de 2023</span><br /></p><p> </p><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-1405807539906291822024-01-02T16:19:00.005+01:002024-01-04T11:51:15.825+01:00El gris dels turons<div><p>Feia dies que dibuixava turons blaus i grisos. Ahir, la llum era aquesta.<br /><br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiisp7a7j3wsc6sqWljxqxjpS7d6HhNvS4Gc1RXhyphenhyphenTo-b7nAGFSM4-p7TU_wRsmwYdVGCfPDqRKa4JcZPMQ0lH_L8yAH9FCNkGmlzdE9I-XxUqD5nhWBEw1yE6lH4QtK6ZEUgEgoGcmeX3I9jbbF1i1sy_jKPh9Elccz0uN01OCJPgLvcGBN0vb46f24bc4/s6000/blog1-low.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3375" data-original-width="6000" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiisp7a7j3wsc6sqWljxqxjpS7d6HhNvS4Gc1RXhyphenhyphenTo-b7nAGFSM4-p7TU_wRsmwYdVGCfPDqRKa4JcZPMQ0lH_L8yAH9FCNkGmlzdE9I-XxUqD5nhWBEw1yE6lH4QtK6ZEUgEgoGcmeX3I9jbbF1i1sy_jKPh9Elccz0uN01OCJPgLvcGBN0vb46f24bc4/w640-h360/blog1-low.jpg" width="640" /></a></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLBbfQMaPoc5VzzAIZ-kEYZPMgMlQNwSlWdP3epu42WbtRXSnCtJIRimCz_OkNZRXMFfTETMQf1Sl0A96p_NGSrOLeCly5WfMjBwawQc8ZfenC55ccTeHSgAsTah6hgyv0qHtW78TnkPMi7_-EPud7Sj5jYgMbHSQdBs2RaThdQkXp87YJyGI6K5lCFS0/s6000/blog2-low.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3375" data-original-width="6000" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLBbfQMaPoc5VzzAIZ-kEYZPMgMlQNwSlWdP3epu42WbtRXSnCtJIRimCz_OkNZRXMFfTETMQf1Sl0A96p_NGSrOLeCly5WfMjBwawQc8ZfenC55ccTeHSgAsTah6hgyv0qHtW78TnkPMi7_-EPud7Sj5jYgMbHSQdBs2RaThdQkXp87YJyGI6K5lCFS0/w640-h360/blog2-low.jpg" width="640" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /><span style="font-size: xx-small;">Fotografies; VM. Gener de 2024.</span><br /></div><br /><div><p><br /></p></div>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-14723465589928462722023-08-19T13:27:00.010+02:002023-08-19T13:32:19.037+02:00Alguna cosa s’encén dins les fulles. <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Llegeixo el text d’un filòsof nord-americà, <a href="https://www.dickinson.edu/site/custom_scripts/dc_faculty_profile_index.php?fac=maherc" target="_blank">Chauncey Maher</a>, al voltant de la possibilitat que les plantes tinguin ment —quelcom que per mi, ho diré d’entrada, és una certesa transparent—. La joventut de l’autor em va semblar un reclam, com també ho va ser que la seva posició inicial fos contrària a la premissa que les plantes puguin tenir algun tipus de ment i que malgrat tot li semblés interessant fer un recull de les diferents posicions sobre la qüestió, el que en el fons, implica fer un recull de diverses posicions sobre allò que en general anomenem ment i sobre les diferents escoles de la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa_de_la_mente" target="_blank">filosofia de la ment</a>. <br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">He gaudit de la lectura del seu llibre, <a href="https://www.bauplanbooks.com/producto/mentes-vegetales-una-defensa-filosofica/" target="_blank">“Mentes vegetales” (Bauplan, 2022),</a> escrit des d’una amabilitat amb el lector i una honestedat que agraeixo. L’he llegit amb interès perquè, més enllà dels meus plantejaments apriorísticament panpsiquistes, m’ha permès conèixer els diversos plantejaments amb els quals treballa el món acadèmic. El llibre de Maher m’ha agradat, certament, però també he sentit una mena d’incomoditat causada pel fet que cada cop estic més lluny dels laberints del pensament. Al final, el coneixement (també el que proporciona la ciència) és un llenç on representar la nostra manera d’estar al món. Vols veure un món inert en què ni tan sols nosaltres tenim ment? Trobaràs material per edificar aquesta visió. Vols veure un món orgànic, viu, sentint... també en trobaràs. Però la visió importa, perquè coneixem les conseqüències de la primera manera d’estar al món, que ens mena a viure escindits, estranyats, espoliant els nostres recursos. Perquè potser la segona manera, ens faria més constituïts, més empàtics, treballaria la nostra compassió, ens faria viure, potser, millor. <br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Respecto i entenc els plantejaments acadèmics, però no m’omplen. Al final de <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/devesaoculta?authuser=0" target="_blank">“Devesa oculta”</a>, em pregunto si «hi ha un mode de pensament que ens permeti refer el vincle? Que permeti descriure el món des del món, sense l’habitual sentiment d’estranyesa? », i plantejo que «potser un reducte, qui sap si un embrió d’aquest mode es trobi encara a la poesia, un camí que ens permet entreveure el món com una bellíssima xarxa de símbols. » Potser la poesia pot obrir un accés directe al món i a la seva realitat plena de vida i ànima. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mentre llegia el llibre de Maher, l’anava alternant amb la lectura d’un altre llibre que ha acabat per enlluernar-me, els poemes de “La meva pàtria A4” d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ana_Blandiana" target="_blank">Ana Blandiana</a>, en la traducció de Corina Oproae (Cafè central, 2015), i em trobo amb un poema sorprenent, que em sembla revelar més certeses que no pas les desenes d’elevats pinacles de les teories:<br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /><i>LA LLUM AMAGADA (Ana Blandiana)<br /><br />Alguna cosa s’encén dins les fulles<br />Que no comprenen què els passa<br />I tampoc no s’ho acaben de creure.<br />S’adonen que és una llum<br />Que engendren sense voler,<br />Com verges atemorides pel Nen,<br />Com fanals esfereïts,<br />Que s’encenen tots sols.<br /><br />Potser les hauria d’ajudar,<br />Però no puc,<br />Seria com un testimoni,<br />Com un reconeixement<br />De la llum que jo també amago<br />Mentre ajorno l’alba dolguda<br />Des de l’altre extrem.<br />Seria com si acceptés<br />Que tot ja ha començat.</i><br /><br />Sigui aquesta una encesa invitació a la lectura d’aquest poemari ple de prodigis.<br /><br /><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;">- o -<br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzJMer5-NuotgHhmQbhkHTnhfBY34vfpHcYzkB7lXIQ7VEdrbAQq92zIs5Y4bX8SN2PFz1DxgntdiLMjdS9BYq_--OSzMYRiqOaWwnu0TaEvMVI_A4WlyI19KrB5YD6mcxwOVXU9F21leSfmcWV146nmMBTGcVxAbPC4j5ds7YzT47Bqkg4NBEmAaxogJv/s480/mentes%20vegetales.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="320" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzJMer5-NuotgHhmQbhkHTnhfBY34vfpHcYzkB7lXIQ7VEdrbAQq92zIs5Y4bX8SN2PFz1DxgntdiLMjdS9BYq_--OSzMYRiqOaWwnu0TaEvMVI_A4WlyI19KrB5YD6mcxwOVXU9F21leSfmcWV146nmMBTGcVxAbPC4j5ds7YzT47Bqkg4NBEmAaxogJv/w130-h195/mentes%20vegetales.jpg" width="130" /></a></span></div><span style="font-family: georgia;">Chauncy Maher<br /><a href="https://www.bauplanbooks.com/producto/mentes-vegetales-una-defensa-filosofica/" target="_blank">Mentes vegetales. Una defensa filosòfica.</a><br />Traducció d’Emilio Pérez-Manzuco.<br />Bauplan, Madrid 2022.<br /><br /> </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimP7aQyr5uH9JtZTZOV6oAC018f11P2Jl9A0lws_jv-tt922Qp4ED_Tan2M77TuIq5FXTC9W8vz1qPDsk1s9hOScV4tHjuJ_zHWw0bW_3fRfmn-lIAmnPZQFXRslD4j3aEJsiX8AfwO297NGyx5Dv1Lv80kQFFPG7oHMZnygpgMRmOE5Z7DK9XSWa7vvvw/s585/A4.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="585" data-original-width="400" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimP7aQyr5uH9JtZTZOV6oAC018f11P2Jl9A0lws_jv-tt922Qp4ED_Tan2M77TuIq5FXTC9W8vz1qPDsk1s9hOScV4tHjuJ_zHWw0bW_3fRfmn-lIAmnPZQFXRslD4j3aEJsiX8AfwO297NGyx5Dv1Lv80kQFFPG7oHMZnygpgMRmOE5Z7DK9XSWa7vvvw/w152-h223/A4.png" width="152" /></a></span></div><span style="font-family: georgia;">Ana Blandiana<br />La meva pàtria A4.<br />Traducció de Corina Oproae.<br /><a href="http://cafecentral-poesia.cat/el-cataleg/col%C2%B7leccio-jardins-de-samarcanda/" target="_blank">Jardins de Samarcanda #78.</a></span><br /><span style="font-family: georgia;">Cafè central/Eumo editorial, Vic 2015<br /><br /></span><br /><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-84260717225645505292023-03-04T10:59:00.001+01:002023-03-04T11:01:07.224+01:00Insomnes<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBabQ0ITQ-IxbzxMUae9mEACBJTeyqgwgd8ulnZn2aWAvz8WMJw6mFCv8mXse9ng4mj8YQXY7QHzul-p4Cw9dgz506koyxtshDql8zHw1g-7FZHaY0FvFMf2PTzCI6cCFi8BoplQh25eOzV8qIurfyEYHiwkBcipc2U_XLZEPGbO3Hpgx6bxRtcCxsQ/s6000/arbres%20insomnes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBabQ0ITQ-IxbzxMUae9mEACBJTeyqgwgd8ulnZn2aWAvz8WMJw6mFCv8mXse9ng4mj8YQXY7QHzul-p4Cw9dgz506koyxtshDql8zHw1g-7FZHaY0FvFMf2PTzCI6cCFi8BoplQh25eOzV8qIurfyEYHiwkBcipc2U_XLZEPGbO3Hpgx6bxRtcCxsQ/w640-h426/arbres%20insomnes.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografies: VM, març 2023 </span></p><p><br /></p><p><br /></p><p> ii<br /><br />Els fanals<br />desvetllen les capçades. Pobres <br />arbres insomnes.</p><p><br /></p><p style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Del poema <i>apunts de novembre</i> <br />(ull nu, Témenos 2022).</span></p><p style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GrLu6zD6JdPh9h1HKouD2OFHaaJx0sk7-KEwPeQPtK3WwtAguD9OevPsYnkag0Pd6VLL6W8ttMxwGCp22v14Stz59skh9M9OYNlxEh9yruGnMCZKRZHcLI6lFZMdgyLlPQSEodtEGSZwcfkrJYVozRwU3QUcvvzkXTGu85WdHC0cX9IlASzqr2LSXQ/s6000/raig.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GrLu6zD6JdPh9h1HKouD2OFHaaJx0sk7-KEwPeQPtK3WwtAguD9OevPsYnkag0Pd6VLL6W8ttMxwGCp22v14Stz59skh9M9OYNlxEh9yruGnMCZKRZHcLI6lFZMdgyLlPQSEodtEGSZwcfkrJYVozRwU3QUcvvzkXTGu85WdHC0cX9IlASzqr2LSXQ/w426-h640/raig.jpg" width="426" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-21808198763329845562023-02-18T20:14:00.005+01:002023-02-18T22:39:24.984+01:00El coneixement m’ha entretingut, m’ha modelat i m’ha fallat <br /><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxLgfpyRhmtCG6MQUp6I30zGI40dPUkxmBsjVuGcj6Ygtf16GBHVgWjgMHbxIoyTl7tVjC7N-fSUSihj7DtQIMZ-HPBMqUNlFwVNCAZ6SnKbW6kn5n-oqVtkVAxL7og_tj3YJVJ4I1ScEvQ3iPtOcEw4W2XmP446DtEt3ZVnoMkoFjPBKOMOGp6ZyL3w/s1200/Mary%20oliver.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="628" data-original-width="1200" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxLgfpyRhmtCG6MQUp6I30zGI40dPUkxmBsjVuGcj6Ygtf16GBHVgWjgMHbxIoyTl7tVjC7N-fSUSihj7DtQIMZ-HPBMqUNlFwVNCAZ6SnKbW6kn5n-oqVtkVAxL7og_tj3YJVJ4I1ScEvQ3iPtOcEw4W2XmP446DtEt3ZVnoMkoFjPBKOMOGp6ZyL3w/s320/Mary%20oliver.jpg" width="320" /></a></div>Fa uns mesos, <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2023/01/lanimal-suau-del-teu-cos.html" target="_blank">un poema de Mary Oliver va resseguir les meves passes</a>. No sé si això significa alguna cosa, però he après a deixar fer el món, i el temps en ell, malgrat que no pugui desxifrar els seus signes. Vaig llegir el poema en veu alta, el vaig gravar i el vaig enviar als amics: al cap i a la fi, em vaig dir, potser el poema no és per tu. També em vaig regalar una estona de llibreria i finalment em vaig fer amb un seu llibre d’assajos, <i>Horas de invierno</i>. L’he llegit de forma interferida, però amb interès i curiositat… fins arribar al darrer assaig, que dona nom al recull, al que m’he anat endinsant amb una exaltació creixent: ressono, subratllo, subscric, llegeixo en veu alta, transcric al quadern. </div><p></p><p style="text-align: justify;"><i> <br />“Cuando tuve edad para recibir una educación, me encauzaron, como a la mayoría de jóvenes, hacia la adquisición de conocimiento, no tanto en el sentido de las ideas como de los hechos fehacientes. La educación, tal y como yo la conocí, estaba compuesta de una buena retahíla de certezas preestablecidas.<br /><br />El conocimiento me ha entretenido, me ha moldeado y me ha fallado. Dentro de mi anida aún un hambre. En la que probablemente sea la indagación más importante de mi vida, he comenzado a buscar más allá de la razón, más allá de lo probable, en otras direcciones. Ahora creo que sólo hay un tema que merezca mi atención, el del reconocimiento de la faceta espiritual del mundo y, dentro de este reconocimiento, la condición de mi propio estado espiritual. No hablo necesariamente de tener fe, aunque abrigo esa esperanza. A lo que me refiero con espiritualidad no es a la teología, sino a la actitud. Este interés me nutre mucho más que el más sofisticado compendio de hechos. Ahora, en mi cabeza, en cualquier comparación entre verdades demostradas e intuiciones no demostradas pero vividas, las verdades salen perdiendo.<br /><br />Así pues, me gustaría escribir un tipo de poesía elemental que no sólo evite lo que hay de puertas adentro, sino que ni siquiera vea las puertas que conducen al interior: a los laboratorios, a los manuales, al conocimiento. No hablaría acerca del viento y del roble y de la hoja en el roble, sino en su nombre. Hablaría del búho y la culebrilla ciega y el narciso y el tritón del este como de una compañía de espíritus, así como de cuerpos.”</i></p><p style="text-align: justify;"><i> </i></p><p style="text-align: right;">Mary Oliver<a href="https://erratanaturae.com/product/horas-de-invierno/" target="_blank">, Horas de Invierno</a><i>. </i><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: center;">* * *</div><p style="text-align: justify;"><br />“El coneixement m’ha entretingut, m’ha modelat i m’ha fallat. Dins del meu encara nia una fam”. Hi va haver un temps en què una dissidència fermentava en mi. Estimo encara el coneixement. He dedicat bona part de la vida a una de les seves formes i encara tinc energia per seguir fent-ho, però és una forma de coneixement, diguem-ho clar, parcial; bellíssim sí, però parcial. Dubto de si afegir o no a l’entrada aquests poemes que vaig escriure pel <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/quaderns/07-qdv-Sophia-de-Mello_cat.html" target="_blank"><i>Quadern Sophia de Mello</i></a>, i que vaig corregir per <i><a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/ull-nu" target="_blank">ull nu</a></i>: m’han retornat, perquè estan en sintonia amb aquest paràgraf, que m’ha colpit.<br /></p><p><br /><br />Com heu après això?<br /><br />Partir i assaonar olives;<br />creure la sajolida; <br /><br />trencar el manyoc de tendons, <br /> terrossos d’aquesta i tota terra, <br /><br />sense el vici de les joguines <br />que el pensament fabrica. <br /></p><p><br /><i><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>mans</i><br /><br /><br /><br /></p><p style="text-align: center;">—<br /></p><p><br />També aquí un esforç:<br /><br />l’aire emancipador,<br /> però els tristos animals de la puresa;<br /><br />i una tensió, el misteri,<br /> forma de la vida, que és forma,<br /> i d’allò que no gosem.<br /><i> </i></p><p><i><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>vers l’ombra.</i><br /><br /> </p><p style="text-align: justify;">Cansat dels tristos animals de la puresa, d’allò que diem “la vida de l’esperit” contraposada als temps de l’ànima. Entregat a intuïcions no demostrades però viscudes. Una forma de dissidència, prendre partit per les mans.<br /></p><p style="text-align: center;">* * *<br /></p><br /><br /><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv45tZoxzYGN8h57a6wuHnCA7TFdYHds2eVKEdn_B1Z3yF3D3Bfux5a_6m1HqyBz_oTv6Ni42EIaNRu6CBCbGaD1RJT3JVxSxlLkIyWfFkUuFWdUH_U5bCTDcWzoffIG8Iu6qCvnNvWnivCiK2LElHQRbBFkKu_GAIT_3XmaKWMOFzsHSuT1ch0qNl1w/s2539/horasdeinvierno.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2539" data-original-width="1648" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv45tZoxzYGN8h57a6wuHnCA7TFdYHds2eVKEdn_B1Z3yF3D3Bfux5a_6m1HqyBz_oTv6Ni42EIaNRu6CBCbGaD1RJT3JVxSxlLkIyWfFkUuFWdUH_U5bCTDcWzoffIG8Iu6qCvnNvWnivCiK2LElHQRbBFkKu_GAIT_3XmaKWMOFzsHSuT1ch0qNl1w/w130-h200/horasdeinvierno.jpg" width="130" /></a></div><p>Mary Oliver<br /><a href="https://erratanaturae.com/product/horas-de-invierno/" target="_blank">Horas de Invierno</a>,<br />Traducció de Regina López Muñoz.<br />Errata naturae, <br />Madrid 2022.</p><p><br /></p><p><span style="font-size: x-small;">(*) La fotografia que encapçala l’entrada és d’<a href="https://time.com/5511732/mary-oliver-remembrance/" target="_blank">Angel Valentin</a>—The New York Times/Redux</span><br /><br /></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-73446454628471012802023-02-04T00:30:00.005+01:002023-02-04T00:30:00.188+01:00que irriguen els cels<p> </p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzp_VyVtjlkkuCr37JoXaY4qsiY5GAC3VOHrikOC3-WkWBAZwfrvug2XryZGXp6jK7y8RP2S9Ju8I--pQoNtyNnU_yy-61Lm6_qPE932q8p4qlfU06IEoqHbiZAoyLX1BZFMYUhycwfTcvS55_13X-P5DOvfI6C2jvXiBjN3Q0yn_asddAIBNK_KlyEg/s4240/DSC01981%20copia2blog.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4240" data-original-width="2832" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzp_VyVtjlkkuCr37JoXaY4qsiY5GAC3VOHrikOC3-WkWBAZwfrvug2XryZGXp6jK7y8RP2S9Ju8I--pQoNtyNnU_yy-61Lm6_qPE932q8p4qlfU06IEoqHbiZAoyLX1BZFMYUhycwfTcvS55_13X-P5DOvfI6C2jvXiBjN3Q0yn_asddAIBNK_KlyEg/w429-h640/DSC01981%20copia2blog.jpg" width="429" /></a></div> <p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografia: VM, febrer 2023 </span></p><p><span style="font-size: small;"><i> </i></span></p><p><span style="font-size: small;"><i> </i></span></p><p><span style="font-size: small;"><i>Arbres d’hivern,<br />artèries que irriguen<br />els cels.<br /><br /><br /></i></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span></span><span style="font-size: small;"><span> </span>angiografia</span></p><p> </p><p><br /> </p><p style="text-align: center;">- o - <br /></p><p> </p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: inherit;"></span></p><p><span style="font-family: inherit;"></span></p><p><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJT6mUxQsmoPoqt9LmAKoT7npvfryU8HpwhvGHj2wnTYRkO_-jcqCBfQHKbADhpQPuNHlKJcGhmuzl0TylOHRZ9qzesscFES_UnGkQBOBR02J-ZOMM8Ik-XI64qa1tBQDVraGJruKImnBf/s2048/Portada-Devesa-Oculta.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1415" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJT6mUxQsmoPoqt9LmAKoT7npvfryU8HpwhvGHj2wnTYRkO_-jcqCBfQHKbADhpQPuNHlKJcGhmuzl0TylOHRZ9qzesscFES_UnGkQBOBR02J-ZOMM8Ik-XI64qa1tBQDVraGJruKImnBf/w128-h186/Portada-Devesa-Oculta.jpeg" width="128" /></a></div><span style="font-size: small;"> </span><span style="font-size: small;"><span>V.M.<br /> <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/devesaoculta?authuser=0" target="_blank">Devesa oculta</a><br /> Dibuixos de José Moreno<br /> Papers de Versàlia, <br /> Sabadell 2018. </span></span><p> </p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-10859083344996071592023-02-03T19:35:00.008+01:002023-02-03T23:06:31.367+01:00que abrasa l'escorça dels carrers<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNjI-7r9GfTz-NCMbmogCSgf78LUeMKY54zzzGL-kw_vYhGFZRErAtg4sGuclAcBRCxyg3G_tBSqmki5cSASqnpdx4LdrIhomK4ad3NepOp9u3hZYsldmka01i0p0h8nEMhlcH-aolu014HoOjHjWu0Gn0TzeU1ZOLz0Nzz8zibJw_ARC4k4wrdntU3g/s3974/DSC01977%20copiablog2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShXZGFJweZJv9R0sLv7d3kBRdHwjIMLs8jhidPrRuGQRZ7gNJc8CzC77GWT9TolxyBA8Y3p3tmcAm5JwTjIYcGF1TR1N9mY9XQLdJzHON9ckU5KnCDhkasA3Hl8wwLNA2XZAnwpv87eq_fnVA9S-w9WWkDMJThoQurQCnn9naOkCnXscq6GjK3ZKFdA/s4047/DSC01976%20copia2%20blog.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2821" data-original-width="4047" height="446" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShXZGFJweZJv9R0sLv7d3kBRdHwjIMLs8jhidPrRuGQRZ7gNJc8CzC77GWT9TolxyBA8Y3p3tmcAm5JwTjIYcGF1TR1N9mY9XQLdJzHON9ckU5KnCDhkasA3Hl8wwLNA2XZAnwpv87eq_fnVA9S-w9WWkDMJThoQurQCnn9naOkCnXscq6GjK3ZKFdA/w640-h446/DSC01976%20copia2%20blog.jpeg" width="640" /></a></div><br /> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografia: VM, febrer 2023 </span><br /></div><p></p><p><br /></p><p><i>Les parets de la ciutat són plenes de signes.</i></p><p><i>Palimpsestos, <br /><br />liquen obsessiu que abrasa<br />l’escorça dels carrers.<br /><br />I ells no ho veuen,<br />no ho veuen.</i></p><p><i> </i></p><p>V.M. <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/lobishome" target="_blank"><br />Lobishome</a> <br />Inèdit, 2009. <br /><br /><br /></p><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-42180409012035890802023-01-25T16:10:00.005+01:002023-01-25T16:34:22.533+01:00Com triga l’aurora a anunciar-se<p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZnSHDO9S5UONPAnS2kxQJaSpYVsxa5vOZBz2814OX0xN4wP05Q0QP1qR2Q15L2O5ZNVOpEzQvpJk_YiZUllbD2e9L3XMBKo30ySrUpMtvifGZF6PlIdKRQ-N67N4IigYE7IVp7aFPQa8P4rSndU7pKPYEYpmYkOhYSA28BbOWXKIRUwCw6NrGijvR3A/s757/IMG_2268.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="705" data-original-width="757" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZnSHDO9S5UONPAnS2kxQJaSpYVsxa5vOZBz2814OX0xN4wP05Q0QP1qR2Q15L2O5ZNVOpEzQvpJk_YiZUllbD2e9L3XMBKo30ySrUpMtvifGZF6PlIdKRQ-N67N4IigYE7IVp7aFPQa8P4rSndU7pKPYEYpmYkOhYSA28BbOWXKIRUwCw6NrGijvR3A/w400-h373/IMG_2268.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Kitao Masayoshi 1764–1824). Tenarai hyakunin isshu. Xilografia.<br /><a href="https://web.sas.upenn.edu/tressjapanese/selectedbooks/kitao-masayoshi-%E5%8C%97%E5%B0%BE%E6%94%BF%E7%BE%A9-tenarai-hyakunin-isshu-%E6%89%8B%E7%BF%92%E7%99%BE%E4%BA%BA%E4%B8%80%E9%A6%96-date-unknown/" target="_blank">The Arthur Tress Collection of Japanese Illustrated Books.</a> <br />Kislak Center, University of Pennsylvania Libraries</span><br /></p><p> </p><p> </p><p>Aquells que em coneixen saben de la meva devoció per aquest fragment de Safo, de la meva <a href="https://victormanosa.blogspot.com/search/label/Safo" target="_blank">devoció per Safo</a>, de fet:</p><p><br /><i>La lluna ja s’ha post<br />i les Plèiades. És<br />mitjanit. Debades<br />m’he esperat, i jec sola.</i><br /><br /></p><p style="text-align: justify;">L’he transcrit en la versió de Balasch (<a href="https://victormanosa.blogspot.com/2020/04/com-el-vent-caien-sobre-les-alzines.html" target="_blank">podeu trobar altres en aquesta entrada</a>), perquè va ser aquesta la que va seduir l’home jove que vaig ser.<br /></p><p style="text-align: justify;">Sempre tinc aquest poema al cap: les Plèiades i el poema són dos amors de joventut. Però això vaig tenir una sorpresa quan en obrir a l’atzar la versió de Jaume Medina del <a href="https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/hyakunin-isshu-llibre-de-les-cent-tankes/" target="_blank">“Llibre de les cent tankes”</a>, el primer poema que vaig llegir va ser aquest:<br /></p><p><br /><i>¿Saps com triga<br />l’aurora a anunciar-se <br />dins la nit fosca,<br />mentre jo dormo sola,<br />ben sola lamentant-me?</i><br /><br />La Mare de Fujiwara No Michitsuna (973-995)<br /><br /></p><p style="text-align: justify;">Explica Jaume Medina que el llibre de les cent tankes (<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hyakunin_Isshu" target="_blank">Hyakunin Isshu</a>) és una col·lecció de tankes confeccionada per Fujiwara-Teika al voltant del 1200 amb tanques del s. XIII i anteriors. He trobat deliciosa la història d’aquesta versió, que es dilata al llarg de més de trenta anys, que el mateix Jaume Medina explica a la introducció del volum, de com Medina treballar a partir de les traduccions del professor Kozue Kobayashi. Us deixo que la descobriu, és un dels al·licients del llibre. Afegiré, això sí, que la traducció del professor Kobayashi d’aquesta tanka diu: <i>“¿Saps com tarda l’aurora de la nit en què dormia sola en lamentació?”</i>.</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgevpRsE3HpOs8WgKcvgNuV3DvILt2H6L_Pi0mvwSfI0Q7PBmWQ-4_XZqVTZKtX6mG1Nq-uH9_OT2bjwZLBJBIrKllx6yzaWabCwy_V1pH30sDITLUBvrodQQJy19MgA3VUX2EOqRg9MtfQZ_q5UyTp4u_xTuOeOsFibuWvg94JIcRiYcaxae9tN4KxNg/s606/Llibre-de-les-cent-tankes-RGB-2-400x606.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgevpRsE3HpOs8WgKcvgNuV3DvILt2H6L_Pi0mvwSfI0Q7PBmWQ-4_XZqVTZKtX6mG1Nq-uH9_OT2bjwZLBJBIrKllx6yzaWabCwy_V1pH30sDITLUBvrodQQJy19MgA3VUX2EOqRg9MtfQZ_q5UyTp4u_xTuOeOsFibuWvg94JIcRiYcaxae9tN4KxNg/w132-h200/Llibre-de-les-cent-tankes-RGB-2-400x606.jpeg" width="132" /></a></div><a href="https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/hyakunin-isshu-llibre-de-les-cent-tankes/" target="_blank">Hyakunin Isshu/ Llibre de les cent tankes.</a><br />Versió de Jaume Medina.<br />Lleonard Muntaner. <br />Palma (Mallorca), 2021.<br /> <p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-37279432886947858012023-01-23T19:56:00.002+01:002023-03-05T13:30:12.670+01:00Tropisme<br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu_J5IU6BOfVvf9O1oeklDbHVxI5j7W_jPatEGzTrxxjE1lUf8kEoyRebQGSI7q5gETTieC5qDobMYMUifZUz-Jor01ep2cFIYOmFHZiBpxKwV45qz-gzI75ZGGqOfo6GcnTgoaf66x6H89qdh8DBogpwy1aPgWYcnDWAxId9UcvDaJgsHdHaRO3cZwg/s6000/DSC01677-contrast-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu_J5IU6BOfVvf9O1oeklDbHVxI5j7W_jPatEGzTrxxjE1lUf8kEoyRebQGSI7q5gETTieC5qDobMYMUifZUz-Jor01ep2cFIYOmFHZiBpxKwV45qz-gzI75ZGGqOfo6GcnTgoaf66x6H89qdh8DBogpwy1aPgWYcnDWAxId9UcvDaJgsHdHaRO3cZwg/w640-h427/DSC01677-contrast-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"> <span style="font-size: xx-small;">Fotografia: VM, gener 2023.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;">TROPISME<br /><br />Retrocedir fins el punt en què,<br />o més enrera i tot,<br />quan la llum dels estius <br />amarava un temps infinit.<br /><br />i encara tu,<br />per les escletxes de la memòria:<br /> un nen que juga pels descampats.<br /><br />i tot és diàfan,<br /> només conté llum.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"></span></span></p><p style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;">(de <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/perplex" target="_blank"><i>L</i></a></span></span><a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/perplex" target="_blank"><i>’</i></a><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: small;"><a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/perplex" target="_blank"><i>home que mira perplex</i>,</a> <br />Papes de Versàlia, 2007)<br /></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-78677529788053136412023-01-06T12:31:00.018+01:002023-02-05T10:37:57.818+01:00l’animal suau del teu cos<p><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: courier;"> </span></span></p><p><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: courier;">Dear D. <br /><br />I want to read you a poem by a poet I didn't know until a few days ago.<br /><br />The poem has been haunting me these days, and I thought that maybe it meant something. In any case, </span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: courier;">I thought that it might be a good opportunity to share it with you</span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: courier;"> tonight, Christmas Eve, now that the house is quiet and mine are asleep. </span></span></p><p><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: courier;">It is “Wild Geese”, a beautiful poem by Mary Oliver. In Spain, her poetry is barely translated. I'll read it to you in my broken English, my apologies.<br /><br />Have a good night,<br /><br />Víctor</span></span><i></i></p><p><i></i></p><p><i><br /><br />OQUES SALVAGES </i></p><p><i><br />No cal que siguis bona.<br />No cal caminar de genolls<br />centenars de kilòmetres pel desert, penedint-te.<br />Només has de deixar que l’animal suau del teu cos<br />estimi el que estima.<br />Parla’m de la desesperació, la teva, i et diré la meva.<br />Mentrestant el món continua.<br />Mentrestant el sol i els còdols clars de la pluja<br />es mouen pels paisatges,<br />sobre les prades i les arbredes profundes,<br />les muntanyes i els rius.<br />Mentrestant, les oques salvatges, enlaire, en l'aire blau i net,<br />tornen a casa.<br />Siguis qui siguis, per sola que estiguis,<br />el món s’ofereix a la teva imaginació,<br />et crida com les oques salvatges, aspre i excitant,<br />una vegada i una altra anunciant el teu lloc<br />en la família de les coses.<br /></i></p><p>Mary Oliver<i><br /><br /></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">WILD GEESE You do not have to be good / You do not have to walk on your knees / for a hundred miles through the desert, repenting. / You only have to let the soft animal of your body love what it loves. / Tell me about despair, yours, and I will tell you mine. / Meanwhile the world goes on./ Meanwhile the sun and the clear pebbles of the rain / are moving across the landscapes, / over the prairies and the deep trees, / the mountains and the rivers. / Meanwhile the wild geese, high in the clean blue air, / are heading home again. / Whoever you are, no matter how lonely, / the world offers itself to your imagination, / calls to you like the wild geese, harsh and exciting- /over and over announcing your place / in the family of things.<br /><br /><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Oliver" target="_blank">Mary Oliver,</a> del llibre “Dream work”, Athlantic Monthly Press, Nova York, 1986. </span></p><p style="text-align: center;"> - o -<i><br /></i></p><p style="text-align: justify;">El poema em va rondar durant dies, primer en la forma d’una versió de
Jonio González, publicada al seu mur de Facebook –un calaix ple de miracles–, i que enllaço a continuació, després en una de Sara Torres <a href="http://revistaliterariaalga.com/81_52.htm" target="_blank">publicada a la revista Alga</a>. <br /></p><p style="text-align: left;"><i></i></p><p style="text-align: left;"><i></i></p><p style="text-align: left;"><i></i></p><p style="text-align: left;"><i></i></p><p style="text-align: center;"><i><br /></i><i><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="true" frameborder="0" height="407" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fjonio.gonzalez.96%2Fposts%2Fpfbid035QRfLKWeNmNUkmUynG8Xp18TCQw2Zo9qwDHkr1Wmaku85SC8z1Lg4pvGJEogAS2sl&show_text=true&width=500" style="border: none; overflow: hidden;" width="500"></iframe><i> <br /><br /></i></i></p><p style="text-align: justify;">En català, <a href="https://godalledicions.cat/es/autores/mary-oliver/" target="_blank">Mary Oliver</a> ha estat traduïda per Corina Oproae, i el seu llibre , <a href="https://godalledicions.cat/es/titulos/ocell-roig/" target="_blank">“L’ocell roig”</a>, publicat per Godall.</p><p style="text-align: left;"><i><i> </i></i></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-46960319806403578252023-01-05T10:52:00.002+01:002023-01-06T11:52:44.119+01:00Nocturns<p></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><p></p><br /><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQquyyDd0sr6S9MavhnmC_gzGKlN325VR4N_7fFyd78zG_bMsJatHJDAuT-w9PzmMsHLuUtEneUbD4dbcg7BoBzUv2C-Sqf9-9MyXKnXZ4s6VyGHRA11jC8TapabfZRTn1SwbAV3MYbfvQuchzBf826vzG_ijXAIaceYTqPqIS6EPjE_Hq4SFOEiN8-Q/s3977/DSC01347%202%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2526" data-original-width="3977" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQquyyDd0sr6S9MavhnmC_gzGKlN325VR4N_7fFyd78zG_bMsJatHJDAuT-w9PzmMsHLuUtEneUbD4dbcg7BoBzUv2C-Sqf9-9MyXKnXZ4s6VyGHRA11jC8TapabfZRTn1SwbAV3MYbfvQuchzBf826vzG_ijXAIaceYTqPqIS6EPjE_Hq4SFOEiN8-Q/w640-h406/DSC01347%202%20copia.jpg" width="640" /></a></div> <p></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNHDFBTLB8lQz8vdG0cTqgmqcd-bKp_NQBWmdqNJHDMJG532fppMxaXOFRmowedxqPsUmkfi8dvwNpkzp-qjOePisG_t65zfMiVHh49rYPMJOhA2Sp-5IxJ4__HwrCozsg-t4IWSi5WyfjmVDq0iOybPnPA244xHA2WNnPfBgf-oTssZDKCOPYX3gmDw/s6000/DSC01349.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNHDFBTLB8lQz8vdG0cTqgmqcd-bKp_NQBWmdqNJHDMJG532fppMxaXOFRmowedxqPsUmkfi8dvwNpkzp-qjOePisG_t65zfMiVHh49rYPMJOhA2Sp-5IxJ4__HwrCozsg-t4IWSi5WyfjmVDq0iOybPnPA244xHA2WNnPfBgf-oTssZDKCOPYX3gmDw/w426-h640/DSC01349.jpg" width="426" /></a></div><br /> <p></p><p style="text-align: center;">Nocturns<br /><span style="font-size: xx-small;">Fotografia: VM, gener 2023</span><br /></p><p> </p><br />Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-2676421407565348652022-10-16T17:12:00.007+02:002023-02-03T21:09:05.980+01:00Desficis<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggpqCQC4Se5YnMcQsuXBSRuAZ6eha8GaTkrdkQtmqcvJrdwPPwZSA_zgxUgrfHJWVIWa1W0q55gWpSDiKiFZYJLHKKH7qZ-1wVWFb4uTrVcBl3Ct5dTbrYMdtTuSLTVzUnqoS4mJHPYaE8-9ko4Lnfb6gPKx6_niNrQSSVrbxUEJmqxqPvJUPqoeLCog/s6000/IMG_2868-desfici-blog.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggpqCQC4Se5YnMcQsuXBSRuAZ6eha8GaTkrdkQtmqcvJrdwPPwZSA_zgxUgrfHJWVIWa1W0q55gWpSDiKiFZYJLHKKH7qZ-1wVWFb4uTrVcBl3Ct5dTbrYMdtTuSLTVzUnqoS4mJHPYaE8-9ko4Lnfb6gPKx6_niNrQSSVrbxUEJmqxqPvJUPqoeLCog/w640-h427/IMG_2868-desfici-blog.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"> <br /> <span style="font-size: small;">Desficis. <br /></span><br />Octubre de 2022 (V.M.)</span><br /></div>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-35970181611114536862022-08-05T13:04:00.013+02:002022-08-28T12:10:09.806+02:00Instint, mirall, bolcada, hemisferi dret<div><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: center;">1. Instint.<br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;">L’A. passa al grup familiar de whatsapp un enllaç a <a href="https://twitter.com/i/status/1553806701224140800" target="_blank">un fil de twitter</a> on es mostra en acció a un tipus de peix globus del Japó organitza un niu amb una geometria bellíssima i complexa, que atén a criteris estètics (atents al detall de la petxina). Aquí trobareu <a href="https://www.youtube.com/watch?v=VQr8xDk_UaY" target="_blank">el vídeo de la BBC</a> que apareix al fil de twitter. Al fil, trobo apel·lacions a l’instint. Per què no apel·lacions a una forma de cultura? <br /></p><p><br /></p><p style="text-align: center;">2. Mirall.<br /></p><p><a href="https://elpais.com/ciencia/materia-gris/2022-08-03/tienen-autoconsciencia-los-animales.html" target="_blank"><br /></a></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://elpais.com/ciencia/materia-gris/2022-08-03/tienen-autoconsciencia-los-animales.html" target="_blank">L’A. també m’envia un enllaç a un article del diari El País (I. Morgadas ¿Tienen autoconsciencia los animales? 3/8/22</a>), certament trivial, sobre l’autoconsciència dels animals. Segurament és una bona notícia que els mitjans de comunicació es vagin fent ressò de, com a mínim, la pregunta... llàstima però que no vagin més enllà: al cap i a la fi, la prova de l’autoreconeixement en un mirall sembla tan naïf... <br /></p><p style="text-align: justify;">La lectura de l’article, em fa pensar que la busca de l’autoconsciència per “mètodes científics” potser sigui intrínsecament infructuosa. Potser, al final tot es tracti d’una manera de veure el món: podem escollir mirar-lo com un seguit interaccions mecàniques i, en aquest cas, fins i tot l’autoconsciència humana seria una il·lusió (aquesta és la postura de filòsofs de la ment com ara <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Dennett#Filosof%C3%ADa_de_la_mente" target="_blank">Daniel Dennett</a>) i la prova del mirall buida, quelcom que una màquina pot executar. Alternativament, podem mirar al món amb la convicció que tot està ple de consciència. L’A. I jo tenim clara la nostra posició al món i és coincident. Crec, però, que la mirada té una derivada política. L’atenció i la cura als altres no pot ser la mateixa quan es conrea la visió –i s’actua en conseqüència– en un univers mecànic que arriba a incloure als éssers humans, vistos aquí com <a href="https://www.youtube.com/watch?v=_utCR_6wAv4" target="_blank">“robots humits”</a>, que quan es conrea la visió d’un món bullint de formes de consciència. <br /></p><p style="text-align: justify;">La petita reflexió sobre la prova del mirall m’ha portat al cap la preciosa escena que, d’una manera sòbria, explica la priocoterapeuta i musicoterapeuta <a href="https://www.eipea.cat/articles/DURAN%20Anna_La%20musica%C2%AD_un%20bon%20llenguatge%20per%20acollir%20i%20transformar%20les%20aportacions%20de%20lautista_Revista%20eipea%20num%2012_primavera%202022.pdf" target="_blank">Anna Duran</a> a un article a <a href="https://www.eipea.cat/" target="_blank">la revista Eipea</a> (gràcies E. Garrido, per tot allò que m’explica sobre l’autisme quan li parlo sobre la meva convicció que convivim amb altres ments, i gràcies per la referència):<br /></p><p style="text-align: justify;"><i>“En Feliu és un nen amb molt poc llenguatge verbal. Tot just contesta les preguntes que se li fan i canta les cançons sense lletra. Li agrada molt la música i té una bona relació amb el piano des dels inicis. És un dels pocs elements que tolera. No utilitza tambors ni agafa baquetes. Canta, balla i s’acosta al piano. Deixa que jo toqui el piano per acompanyar les dues cançons favorites. És molt selectiu. Seu al meu costat, però no suporta tocar més d’una nota. Comencem fent una alternança: ell toca una nota, jo en toco una altra. Amb el temps, l’alternança va creixent i es torna més i més complexa. Acaben sorgint petites melodies que es contesten una a l’altra. Jo faig un acompanyament harmònic molt senzill i la seva melodia i la meva melodia es van alternant i convertint en un diàleg. Realitzem improvisacions cada cop més llargues i boniques. En Feliu es mira sovint al reflex del piano. Un dia, m’emporto una gran sorpresa: estem improvisant el piano, després d’hores d’alternances i diàlegs, i en Feliu es mira al reflex del piano i assenyalant-se a si mateix diu “jo” per primera vegada a la vida.” </i>Anna Duran. Eipea, <a href="https://www.eipea.cat/docs/Revista%20eipea%20num%2012_primavera%202022.pdf" target="_blank">núm 12, primavera 2022</a>, <a href="https://www.eipea.cat/articles/DURAN%20Anna_La%20musica%C2%AD_un%20bon%20llenguatge%20per%20acollir%20i%20transformar%20les%20aportacions%20de%20lautista_Revista%20eipea%20num%2012_primavera%202022.pdf" target="_blank">pàg. 54</a>.<br /></p><p><br />En Feliu diu “jo” per primera vegada a la vida. <br /><br /><br /></p><p style="text-align: center;">3. Bolcada.<br /></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Llegeixo amb fervor <a href="https://www.edicionesatalanta.com/catalogo/el-vuelco/" target="_blank">“El vuelco”</a> de Jeffrey J. Kripal, un llibre magnífic, que m’ha fet tornar al costum de llegir amb el llapis a la mà, subratllant, anotant, dialogant amb l’autor, discutint a vegades. Al llibre, Kripal, reivindica el paper de les humanitats per poder llegir “el text viu del món”, i també per poder explicar el desplegament de la consciència. La lectura del llibre em fa tornar a casa, quin privilegi que algú amb el do d’ordenar el seu pensament posi paraules al teu pensamenmt, també al teu pensament polític. Perquè Kripal parla de formes de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pampsiquismo" target="_blank">panpsiquisme</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Panenteisme" target="_blank">panenteisme</a>, però també del “futur polític del coneixement”, d’un ecologisme<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Deep_ecology" target="_blank"> profund</a> i <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Timothy_Morton#Ecological_theory" target="_blank">fosc</a>, com a sortida a l’atzucac en el que ens trobem. A casa. <br /></p><p><br /></p><p style="text-align: center;">4. Hemisferi dret.<br /></p><p style="text-align: justify;">Hi ha una teoria de la ment que, contràriament al que pensem, sosté que la nostra psique no és el resultat de l’activitat cerebral, sinó que el cervell actua com una vàlvula reductora de la realitat, amb l’objectiu de focalitzar-nos i preservar-nos. És una teoria suggerent que explica com persones amb cervells en estat severament danyats o sense activitat registrable afirmen tenir experiències complexes, profundes i amb una alta intensitat psíquica. Al text de Kripal, descobreixo el testimoni commovedor de la neuroanatomista <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Jill_Bolte_Taylor" target="_blank">Jill Bolte Taylor</a>, que als trenta-set anys va patir un ictus que va afectar severament el seu hemisferi cerebral esquerre i que podria haver-la matat: Bolte va necessitar vuit anys per recuperar-se. Al seu llibre <i>My stroke of insight</i> (un ataque de lucidez, Debate 2009) descriu allò que va viure durant l’ictus, i és revelador. <br /></p><p style="text-align: justify;">Insereixo un vídeo amb subtítols en castellà amb el seu testimoni, són a penes vint minuts (<a href="https://www.ted.com/talks/jill_bolte_taylor_my_stroke_of_insight" target="_blank">aquí </a><a href="https://www.ted.com/talks/jill_bolte_taylor_my_stroke_of_insight" target="_blank">el vídeo original)</a>. Feu-vos el regal d’escoltar-la. </p><p><br /></p><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MhJLL87EyNg?" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><br /></div><div style="text-align: center;">- o -</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJk2jCe6SZmzGNhEB-H1WG2TnWYXb11I8NdMgMmvkBlCaHmg3mbTMenY5Y_QkEoFHYea-dJbMEsPDL4Fbj5LqYgsK6qEHy1SSYJ6hw58gFiqwR03vbN8MfbsHpDU6jfBNnfIRqpT9w4wrmBEe_pzrc8P45oqinAebLiR7DADL2mihK2Dp8El4T9onHOQ/s2560/Portada-El-vuelco-scaled.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1675" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJk2jCe6SZmzGNhEB-H1WG2TnWYXb11I8NdMgMmvkBlCaHmg3mbTMenY5Y_QkEoFHYea-dJbMEsPDL4Fbj5LqYgsK6qEHy1SSYJ6hw58gFiqwR03vbN8MfbsHpDU6jfBNnfIRqpT9w4wrmBEe_pzrc8P45oqinAebLiR7DADL2mihK2Dp8El4T9onHOQ/w131-h200/Portada-El-vuelco-scaled.jpg" width="131" /></a></div>Jeffrey J. Kripal</div><div style="text-align: left;"><a href="https://www.edicionesatalanta.com/catalogo/el-vuelco/" target="_blank">El vuelco</a>.<br />Traducció de Pablo Hermida Lazcano.<br />Atalanta, Vilaür 2022.<br /></div>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-89086176467552321232022-06-14T15:10:00.006+02:002022-08-05T17:38:42.785+02:00Desvetllant ull nu. Presentació a La llar del llibre de Sabadell<p style="text-align: justify;">Amics,<br /><br />El dijous dia 30 de juny presentarem <i>ull nu</i> a <a href="https://www.llardelllibre.cat/cat/" target="_blank">La llar del llibre</a> de Sabadell.<br /><br />Serà a les 7 de la tarda, a la llibreria del carrer Sant Antoni, i ens acompanyarà el poeta <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gerona_Fum%C3%A0s" target="_blank">Josep Gerona </a>que farà la presentació.<br /><br />La veritat és que estic agraït al Josep per la seva amabilitat en acceptar fer la presentació i també a La llar del llibre per acollir-nos tan generosament.<br /><br />Esteu convidats, sereu benvinguts!<br /><br />Una abraçada,<br /><br />Víctor.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzY3xL1hFcnneY8-YVrdcD8DK5tVkygD9cNMHEvKSE8o508TInm6-LSiuqEkB1a7WLWf0OATdVPjlj5GnJgiwplPc8y6AnWEaZVa8E0GaBzz8mqOBiPfD-3IgdNW3d367xyfj8uS7atnglyPjipkorHYDaA9rkpv-Cp49nX9xh57FOiz8dDyLGJEn19Q/s960/Targeto%CC%81-ull-nu-Llar-del-llibre.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzY3xL1hFcnneY8-YVrdcD8DK5tVkygD9cNMHEvKSE8o508TInm6-LSiuqEkB1a7WLWf0OATdVPjlj5GnJgiwplPc8y6AnWEaZVa8E0GaBzz8mqOBiPfD-3IgdNW3d367xyfj8uS7atnglyPjipkorHYDaA9rkpv-Cp49nX9xh57FOiz8dDyLGJEn19Q/w478-h269/Targeto%CC%81-ull-nu-Llar-del-llibre.jpeg" width="478" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Actualització 30/6/2022.<br /><br />El ditxós virus no ens ha permès gaudir de la companyia d'en Josep (afortunadament restablert) però vam poder gaudir de la presentació que va fer en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Madue%C3%B1o_Sent%C3%ADs" target="_blank">David Madueño</a>, que ha seguit molt de prop el procés d’escriptura del llibre. Li estic molt agraït per la seva lectura, per la generositat d'haver acceptat un encàrrec de darrera hora i per les seves paraules, que tots vam gaudir. Gràcies Josep, gràcies David, gràcies de tot cor a <a href="https://www.llardelllibre.cat/cat/" target="_blank">La llar del Llibre de Sabadell</a>, per la magnífica tasca de difusió, i gràcies a tots i totes que ens vau acompanyar. Una abraçada ben forta a tothom!<br /></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-56172513660731933892022-05-28T01:15:00.007+02:002022-06-14T15:13:44.785+02:00Córrer mentre crema l'esbarzer, un altre poema de Susanna González<p style="text-align: justify;"><a href="https://victormanosa.blogspot.com/2022/05/un-home-sol-compon-silencis-un.html" target="_blank"></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FkdNI6_YYSuaWCdwqlcjGvoQizdlaOx7z8_a_xWxOFn4OZp3Hq5gPZBAD3RvEP2eXHiswiJzn37-JIoVTcdUgRm18WxXLfDZ4sJ35rIun4HP3EMz-F4jGY2H47RUAXtqz-lxHGFINEk1h5HxdTVuJYxvbqLUapQoBuPbQjdvYvPY0laSbMqUcNfUKg/s1971/89_Rama%20sobre%20nube%20RGB+.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1953" data-original-width="1971" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FkdNI6_YYSuaWCdwqlcjGvoQizdlaOx7z8_a_xWxOFn4OZp3Hq5gPZBAD3RvEP2eXHiswiJzn37-JIoVTcdUgRm18WxXLfDZ4sJ35rIun4HP3EMz-F4jGY2H47RUAXtqz-lxHGFINEk1h5HxdTVuJYxvbqLUapQoBuPbQjdvYvPY0laSbMqUcNfUKg/w200-h198/89_Rama%20sobre%20nube%20RGB+.jpg" width="200" /></a></div><br />I encara un altre poema de Susanna González, que apareix just en un moment en el que, a propòsit del correu d’un amic –“trist i feliç a la vegada”–, penso en els nostres fills, <i>fent el que cal</i>, entrant en el soroll del món, allà on no podem ser recer...corrent, mentre crema l’esbarzer: una imatge encertadíssima.<br /><br /><br /><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-size: xx-small;">(Dibuix de José Moreno)</span><br /><i> </i></p><p><i>Has fet el que calia, córrer<br />mentre cremava l’esbarzer<br />arrelat en terra eixuta<br />a cops de veu.<br />Malvendre,<br />engolit per la bèstia<br />on no perviu cap història,<br />el fracàs, potser,<br />la negació, el reduccionisme.<br />Ets, ara, la seva pell<br />de contorns imprecisos,<br />els seus peus que s'arrosseguen<br />colgats en el glaç<br />dels nostres ulls.</i></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVSnmR29lEgOcZleW9kcXKf5jv4nqxHT5H9cDHO9DEFDP8I061Hq0APDX2kl-xJYj237u-77W5LEO5T0UqqpSBNVtP-DPApdFgZWJAs_71rmVqJ8wKKk_PwfO6jva0am0AQR6U-C2nhoZPL_YTBRzyC-TsP4KzwT8ee-nAeypXkBurz6lZIN7Z1HOi5g/s469/cover-95993.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="312" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVSnmR29lEgOcZleW9kcXKf5jv4nqxHT5H9cDHO9DEFDP8I061Hq0APDX2kl-xJYj237u-77W5LEO5T0UqqpSBNVtP-DPApdFgZWJAs_71rmVqJ8wKKk_PwfO6jva0am0AQR6U-C2nhoZPL_YTBRzyC-TsP4KzwT8ee-nAeypXkBurz6lZIN7Z1HOi5g/w133-h200/cover-95993.jpg" width="133" /></a></div>Susanna González Turigas,<br /><a href="https://www.temenosedicions.com/libro/totes-les-veus_95993/" target="_blank">Totes les veus</a>.<br />Témenos edicions,<br />Barcelona, 2019.<i></i><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-9597666146489727392022-05-18T23:18:00.003+02:002022-05-23T22:22:23.116+02:00Escriure des dels marges, a ull nu. <p style="text-align: justify;"><i><br />«Les llums dels marges i les codines, la volta del cel a ull nu, el temps com un teixit dúctil: l’oracle. El món quan s’esborren els contorns del llenguatge i la memòria; afàsia i kintsugi, reparació.»</i></p><p style="text-align: justify;"><i> </i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVwmAX976hyvlLUchVScgURT6YmiOZ_wnRc01TqtkZmS-5C5KPDD_VSkrRlSuAdu4kSZU3x0WPnbeGO3skud6e09weWMUUxklH6qXdWg2-HCyKDqhTSqO2GPQiA25HTboX0R-W5fO_6loZ4ymSnEg2VJjo1cNySbuFU4TGrcHykaKgl6x37oDb34g0w/s2885/ull%20nu_portada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2885" data-original-width="1906" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVwmAX976hyvlLUchVScgURT6YmiOZ_wnRc01TqtkZmS-5C5KPDD_VSkrRlSuAdu4kSZU3x0WPnbeGO3skud6e09weWMUUxklH6qXdWg2-HCyKDqhTSqO2GPQiA25HTboX0R-W5fO_6loZ4ymSnEg2VJjo1cNySbuFU4TGrcHykaKgl6x37oDb34g0w/w264-h400/ull%20nu_portada.jpg" width="264" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><br />A casa han arribat avui els primers exemplars d’aquest nou recull de poemes, <i>ull nu</i>, i m’alegra poder compartir-los i, amb ells, també, les llums que els han fet créixer. <br /></p><div style="text-align: justify;">Alguns d’aquests poemes han sorgit travessant les extensions inabastables de Castella o les codines de les muntanyes properes, humils i fràgils. Els poemes segueixen l’estela d’una dissidència de la que parlava al darrer poemari, <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/devesaoculta" target="_blank">Devesa oculta</a>: abandonar les joguines que el pensament fabrica i mirar el món, ple d’ànima, i estar-hi, a ull nu. <br /><br /></div>Per què dir? Potser dir per fer emergir el món, d’aquí el Kintsugi, l’art japonès de reparació de la ceràmica: reparar les paraules com una forma de restituir el món.<div><p style="text-align: justify;">Versions preliminars d’alguns poemes del llibre havien aparegut a diversos volums editats per <a href="http://www.papersdeversalia.com/" target="_blank">Papers de Versàlia</a>. Com sempre, agraeixo a Marcel Ayats, Josep Gerona, Esteban Martínez, Quilo Martínez i Josep Maria Ripoll l’amistat, la confiança i la generositat que sempre m’han mostrat. Em sento privilegiat per cada cop que m’han convidat als seus projectes.<br /></p><p style="text-align: justify;">I, per descomptat, el meu agraïment, al Carles Cervelló que ha acollit aquests poemes al seu segell, <a href="https://www.temenosedicions.com/ca/" target="_blank">Témenos</a>. Em sento molt ben acompanyat a la seva casa i a la <a href="https://www.temenosedicions.com/ca/coleccion/lai/" target="_blank">Col·lecció Lai.</a> Érem peregrins i vam arribar a un Tèmenos. Gràcies, Carles!<br /></p><p>És, doncs, temps de deixar anar aquests petits poemes. Tant de bo trobin el seu camí. <br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZEBgvMR1Xkeikbm-mvgW8ALkaozhBiwtnYnBciS1kZXrTbRN86l_R4pSmefREWkwrA61bWgVE17tLURysMSb42fTgRQZAL1bZKBaYOgFP3pfjJiMqEbmRkTMlmPX_oDCZ_9xRHgHWta8610LBl2pP0NIM_zDkEkZbFh0LT1VKj38VAyzEeIJqK3_vJg/s2885/ull%20nu.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2885" data-original-width="1906" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZEBgvMR1Xkeikbm-mvgW8ALkaozhBiwtnYnBciS1kZXrTbRN86l_R4pSmefREWkwrA61bWgVE17tLURysMSb42fTgRQZAL1bZKBaYOgFP3pfjJiMqEbmRkTMlmPX_oDCZ_9xRHgHWta8610LBl2pP0NIM_zDkEkZbFh0LT1VKj38VAyzEeIJqK3_vJg/w132-h200/ull%20nu.jpg" width="132" /></a></div>V.M.<br /><a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/ull-nu" target="_blank">ull nu.</a><br />Témenos edicions,<br />Barcelona, 2022.<br /><br /><p></p></div>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-18663563504827842842022-05-06T23:38:00.012+02:002022-05-18T15:29:45.314+02:00Un home sol compon silencis, un bellíssim poema de Susanna González Turigas<p><i> </i></p><p style="text-align: justify;"><i>Un home sol compon silencis.<br />Tasses i platerets li dringuen<br />entre els dits mentre para la taula.<br />Feineja abstret. És ara.<br />En un altre moment, no hi era<br />ni la taula, ni el lloc. Lluny<br />el dringar de platerets i tasses.<br />El vent, potser. La llum,<br />assedegada.<br /><br /></i>Susanna González Turigas<br /><br /><br />Aquests dies llegeixo <a href="https://www.temenosedicions.com/libro/totes-les-veus_95993/" target="_blank">“Totes les veus”</a>, de Susanna González Turigas, a qui vaig conèixer per <a href="http://llunatic.blogspot.com/2018/01/foranies-de-susanna-gonzalez-turigas.html" target="_blank">aquesta entrada al blog Llunàtic,</a> que escrivia David Madueño. “Totes les veus” és un llibre on la poeta (s’)indaga a través d'un llenguatge, el de la poesia, capaç d’accedir a substrats de la realitat que logos tradicional no pot copsar, on la poeta, doncs, desplega la seva pròpia <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Raz%C3%B3n_po%C3%A9tica" target="_blank">raó poètica</a></i>. El poema, potser singular dins del llibre, m’ha tocat d’una manera estranya: llegir-lo, penso, és com contemplar una fotografia amb blanc i negre, amb el seu misteri irresolt: la fotografia d’un home sol, que feineja, banyat per la llum del matí. No sé com no participar del poema –això fa la poesia amb nosaltres–: aquest home sol que compon silencis és l’home que vaig ser fa vint anys? el meu pare embolcallat pel seu silenci? L’home que seré?<br /><br />Com al <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2017/07/lindicible-fulgor-que-ens-habita.html" target="_blank">poema de Sophia de Mello</a>,
repetir gestos rituals, com ara dir aquells poemes que mouen en tu
alguna cosa que no saps definir. Fer-ho per tractar de restablir “l’estar-ser-inicial de
les coses”. Avui, tasses i platerets dringuen a les meves mans.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">- o -<br /><br /></div><p></p>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnAGdrGkbi1PQM89vbhAQ2J_al3tksoAok_LG7I07efn_ekSW5-4FJZopy8N_GUsji2EGSzUYtzDcbY8s04m4e7K-HQ92hM32Zogb5ePUDOR0b7dQ_xme3XGNTksNfREdLvEbIK2vBLdrayN3W8XOoj-dxJsckl-ZpTXl7QUDDOdcqzMbnMCvhQXXV8A/s469/cover-95993.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="312" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnAGdrGkbi1PQM89vbhAQ2J_al3tksoAok_LG7I07efn_ekSW5-4FJZopy8N_GUsji2EGSzUYtzDcbY8s04m4e7K-HQ92hM32Zogb5ePUDOR0b7dQ_xme3XGNTksNfREdLvEbIK2vBLdrayN3W8XOoj-dxJsckl-ZpTXl7QUDDOdcqzMbnMCvhQXXV8A/w133-h200/cover-95993.jpg" width="133" /></a>Susanna González Turigas,<br /><a href="https://www.temenosedicions.com/libro/totes-les-veus_95993/" target="_blank">Totes les veus</a>.<br />Témenos edicions,<br />Barcelona, 2019.<br /><p></p><p><br /></p><p> </p><p> </p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-82955596258265300922022-05-03T00:20:00.016+02:002022-05-03T10:47:05.925+02:00Retrobant uns dibuixos de José Moreno<div><p style="text-align: justify;">Avui, remenant algunes carpetes que feia temps que no obria, he trobat els treballs que <a href="https://www.instagram.com/josemorenofdz/" target="_blank">José Moreno</a> va realitzar per anar de la mà amb els poemes d’un recull que vaig tenir la sort de publicar fa uns anys, <a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/devesaoculta?authuser=0" target="_blank"><i>Devesa oculta</i>.</a> Aquests treballs són una companyia privilegiada per un recull que encara em fa feliç. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSwqhCqz2PjGe-xjf3ZtjUZHHzhrrk9Ot4SHL0f57_ckQaAmn74PzTNI7XQAghfAOWwiw4oLzyBQDK-0C-DBLJ-YAN9r31x9F20N92MvMR5SnxL0lano6n1EZrcnfRgUwYXygtfkctA_MC6CWs3PBBsfqd2aKGTVVEmiArOh1ahnnolm_1J_PJeFpcA/s1911/00_portada%20+RGB%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1692" data-original-width="1911" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcSwqhCqz2PjGe-xjf3ZtjUZHHzhrrk9Ot4SHL0f57_ckQaAmn74PzTNI7XQAghfAOWwiw4oLzyBQDK-0C-DBLJ-YAN9r31x9F20N92MvMR5SnxL0lano6n1EZrcnfRgUwYXygtfkctA_MC6CWs3PBBsfqd2aKGTVVEmiArOh1ahnnolm_1J_PJeFpcA/w400-h354/00_portada%20+RGB%20copia.jpg" width="400" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Dibuix de la portada.<br />José Moreno, 2018</span></div><br /><div><p style="text-align: justify;"><br />José Moreno és un artista al que estimo i al que admiro per la seva obra i per la seva actitud: rigorosa i resilient (<a href="https://radiosabadell.fm/alacarta/audio/lalegria-de-viure-jose-moreno-lart-com-militancia" target="_blank">escolteu-lo aquí, si us plau, en una entrevista recent a Ràdio Sabadell</a>). Com sempre, la seva forma de treballar m’impressiona, per això recomanaria escoltar <a href="https://radiosabadell.fm/alacarta/audio/el-cub-blanc-us-presentem-devesa-oculta-de-victor-manosa" target="_blank">els minuts 12.45 a 16:10 i 18:55 a 22:10 d’aquesta altra entrevista</a> que vam fer el 10 de maig de 2018, al programa <i>El cub blanc</i> amb Gerard Torres i Raquel Garcia.</p><p style="text-align: justify;">Només vam fer una presentació del llibre, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i allà vam tenir l’oportunitat d’exposar l’obra i compartir-la amb els amics que ens van acompanyar. En José va concebre el conjunt dels dibuixos d’una forma unitària i els va disposar en forma de quadern. Els seus quaderns són –sempre ho dic– una terra de maravelles. <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2018/05/desvetllant-devesa-oculta-lacademia-de.html" target="_blank">En aquesta entrada, d’aquell dia, podeu veure algunes fotografies del quadern</a>: recordo ara la impressió que feia desplegat sobre una taula de l'acadèmia. Crec que va ser la única vegada que la obra es va exposar.<br /></p><p style="text-align: justify;">Els dibuixos van aparèixer publicats en blanc i negre, i espero que els lectors en gaudissin –l’edició a <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/zona-blanca/zonablanca_cat.html" target="_blank">Zona blanca</a> és pulcríssima–, però avui, que els he redescobert en color, he pensat que em feia molta il·lusió compartir-los desplegant tota la seva riquesa. Aquest és el sentit d’aquesta entrada.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRTeMsYe3c3wu4lomlcot4eEpTxly0tAj8MHlySpBslGNH8CKSB5lkAu_FJd0JQnW8IU4RyUMqDndZn1ld_okhTxV7WZRT5obaGqantPLcjKRWt19To6opaTnoDcS-xYQw2CVkK02NpC_gdWkIhuIzOYl_OixIqJLV97SiyLYQ8WIWzHqLBCDPtTaTA/s1938/10_Railes%20+RGB%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1922" data-original-width="1938" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRTeMsYe3c3wu4lomlcot4eEpTxly0tAj8MHlySpBslGNH8CKSB5lkAu_FJd0JQnW8IU4RyUMqDndZn1ld_okhTxV7WZRT5obaGqantPLcjKRWt19To6opaTnoDcS-xYQw2CVkK02NpC_gdWkIhuIzOYl_OixIqJLV97SiyLYQ8WIWzHqLBCDPtTaTA/w400-h396/10_Railes%20+RGB%20copia.jpg" width="400" /></a></div><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament d’<i>Ill fares the land,</i><br />José Moreno, 2018.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"> <br /><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6B0vIzofQ5K_w8S_8AsCYbSAc7eo_AikSgKoiAJvR-JP651B8UoW5UNuqO0Iofhlr8qHk-8pssg9MFrIVonhSfUDllhj4w3XkQuc9XRRjbwGfqyBR9UOLHOfLIbtqixDi2zwR06igciWmVOwA-xD5av0vc98EJlVX3oE2tsW6MP13y5U5zCcyx6rkjw/s1962/17_Rio%20y%20piedras%20+RGB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1962" data-original-width="1936" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6B0vIzofQ5K_w8S_8AsCYbSAc7eo_AikSgKoiAJvR-JP651B8UoW5UNuqO0Iofhlr8qHk-8pssg9MFrIVonhSfUDllhj4w3XkQuc9XRRjbwGfqyBR9UOLHOfLIbtqixDi2zwR06igciWmVOwA-xD5av0vc98EJlVX3oE2tsW6MP13y5U5zCcyx6rkjw/w395-h400/17_Rio%20y%20piedras%20+RGB.jpg" width="395" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Dibuix que acompanya el poema<br /><i>sota les travesses el riu és un record</i>,<br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">José Moreno, 2018.<br /><br /></span></span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAcfjVU5kKw7o0zjmIizeBRL6e6dcPBAywteJvSzsryBjbckOMVUtnH1dUbJAeo_ZjnCmLcXOvBV3CGPdBnXA2zMrYBGZIURaIGihjyr0Mg60volpc-tJnz7Sd_mFt9Xfi26lSzHnm20bWRFdctXNEHvt8aUT1PKZRisqYe6FgknEiWzEP_6TzscsEnw/s1922/27_Hojas%20ocres%20+RGB%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1520" data-original-width="1922" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAcfjVU5kKw7o0zjmIizeBRL6e6dcPBAywteJvSzsryBjbckOMVUtnH1dUbJAeo_ZjnCmLcXOvBV3CGPdBnXA2zMrYBGZIURaIGihjyr0Mg60volpc-tJnz7Sd_mFt9Xfi26lSzHnm20bWRFdctXNEHvt8aUT1PKZRisqYe6FgknEiWzEP_6TzscsEnw/w400-h316/27_Hojas%20ocres%20+RGB%20copia.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><br /><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament de <i>Terracotes,</i><br />José Moreno, 2018.</span></span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> <br /><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeABfh26waq-8uuTUe1w8O7HCFs3tT-DwodMby90bVAuWWffxrYtWtOTlbmw8qGc-M13pHP1o2X5z9GK75Rg02l9Fbasxun3J-WVRT5kWsJNjH0HP4rua-4HV4GZ2d553SdaMRFWq0Txb6wap_VGXL5w0NC7_635S_0xfNDhbYqZ_TuE6idNSAPTy9Ng/s1964/45_Arbol%20cerebro%20+RGB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1952" data-original-width="1964" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeABfh26waq-8uuTUe1w8O7HCFs3tT-DwodMby90bVAuWWffxrYtWtOTlbmw8qGc-M13pHP1o2X5z9GK75Rg02l9Fbasxun3J-WVRT5kWsJNjH0HP4rua-4HV4GZ2d553SdaMRFWq0Txb6wap_VGXL5w0NC7_635S_0xfNDhbYqZ_TuE6idNSAPTy9Ng/w400-h398/45_Arbol%20cerebro%20+RGB.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><br /><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Dibuix que acompanya el poema<i> angiografia</i>,</span></span></span></span><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">José Moreno, 2018.<br /><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGwTpBTFh-A27uDXGpjuc5elVU8X2vmGJy_3IvcgQM3rhNs3HNeB3anDh5Di__ZrOQlf2HBY550CX2Li4_av_FyIlugAvZofNo9-MYjDPLxqO10VKlcf2UGVdn-YGPd03xQsJLFHlWPapGg5S7kNgnkBfjmIdkeotBRDYiTb3th6aSDB-dzbWAjg_BRw/s1944/50_Arbol%20cuarteado%20RGB+.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1938" data-original-width="1944" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGwTpBTFh-A27uDXGpjuc5elVU8X2vmGJy_3IvcgQM3rhNs3HNeB3anDh5Di__ZrOQlf2HBY550CX2Li4_av_FyIlugAvZofNo9-MYjDPLxqO10VKlcf2UGVdn-YGPd03xQsJLFHlWPapGg5S7kNgnkBfjmIdkeotBRDYiTb3th6aSDB-dzbWAjg_BRw/w400-h399/50_Arbol%20cuarteado%20RGB+.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament de <i>Llindar,</i><br />José Moreno, 2018</span></span></span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVkKHJT3VHEs9OjOJbjePhb7YzBNfwK-_UDQsFFqJaEDv5Lqg7ejmYT_5YDlugXdaNZC04apYtlR5Ea6mI7ZB2WxDwChhrl2bM-HYqQ3BfhOYmVsFV-EELOTkrSecqjSlQ3e66cuHrGLYMT_eg-05KscOcIVSXpXHVD7Y4piIpICmZTk0kJk3EUXV_pQ/s1973/60_Bol_+RGB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1973" data-original-width="1934" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVkKHJT3VHEs9OjOJbjePhb7YzBNfwK-_UDQsFFqJaEDv5Lqg7ejmYT_5YDlugXdaNZC04apYtlR5Ea6mI7ZB2WxDwChhrl2bM-HYqQ3BfhOYmVsFV-EELOTkrSecqjSlQ3e66cuHrGLYMT_eg-05KscOcIVSXpXHVD7Y4piIpICmZTk0kJk3EUXV_pQ/w393-h400/60_Bol_+RGB.jpg" width="393" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament de <i>Bol,<br /></i></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>José Moreno, 2018.<br /><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixn91B7IZUVKr1HlvHNUoJjn4JcpdweBy8FOZlp0DWNaLmxT1WrTqBvVd7N2oGlMHYsdrsylXcFew8JM1l-F0K5BLUNJFxOEwUcObnGhepsJtWjZkzRlOBt9Pk9QpHLwVEi9uxGdlngddy21FO79jW-ZIyXj3YSYfPkeZqjRLWT4zWdTncKzMmaArzAg/s1921/74_pisadas%20ET_%20RGB+%20copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1916" data-original-width="1921" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixn91B7IZUVKr1HlvHNUoJjn4JcpdweBy8FOZlp0DWNaLmxT1WrTqBvVd7N2oGlMHYsdrsylXcFew8JM1l-F0K5BLUNJFxOEwUcObnGhepsJtWjZkzRlOBt9Pk9QpHLwVEi9uxGdlngddy21FO79jW-ZIyXj3YSYfPkeZqjRLWT4zWdTncKzMmaArzAg/w400-h399/74_pisadas%20ET_%20RGB+%20copia.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><br /><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament d<i>’On el blanc,<br /></i></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>José Moreno, 2018</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYvDFPTPPuipIrMe7AptawlUZKRZs0V482M5M2WKCx7W7XXqOfHTG982p0UuyPX5lxVSp4MkFt0wbVGzgyKUnJm5lu2Qzp54fuTX7WNvCxCDkt5X_EMzUXGohSBJNjcHmLIQ5CRgivZblfvXrEKHQl5XqDXmqJnqUjXrJKzbNv1uNXDBAiUSBaqJYGKg/s1971/89_Rama%20sobre%20nube%20RGB+.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1953" data-original-width="1971" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYvDFPTPPuipIrMe7AptawlUZKRZs0V482M5M2WKCx7W7XXqOfHTG982p0UuyPX5lxVSp4MkFt0wbVGzgyKUnJm5lu2Qzp54fuTX7WNvCxCDkt5X_EMzUXGohSBJNjcHmLIQ5CRgivZblfvXrEKHQl5XqDXmqJnqUjXrJKzbNv1uNXDBAiUSBaqJYGKg/w400-h396/89_Rama%20sobre%20nube%20RGB+.jpg" width="400" /></a></div><br /> </span></span></div></span></span></div></span></span></div></span></span></div></span></span></div><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Encapçalament de<i> Marges,<br /></i></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>José Moreno, 2018</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-size: xx-small;"></span></div></span></div></div>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-51000007746394370682022-04-24T17:50:00.016+02:002022-05-03T09:26:50.543+02:00Cambra de Tardor, Gabriel Ferrater<p style="text-align: justify;">Fa uns dies vaig rebre, juntament amb molts altres companys, una amable invitació de les Biblioteques de Sabadell i el Departament de cultura de l’ajuntament, per fer una lectura per Sant Jordi, i estic molt agraït. <br /><br />Aprofitant l’any Ferrater vaig decidir llegir un poema de Gabriel Ferrater que sempre m’ha entendrit, “Cambra de tardor”. Un poema del seu llibre “Da nuces pueris” que ens transporta a l’intimitat d’una cambra. <br /><br /></p><p><i>CAMBRA DE TARDOR </i><br /></p><i>La persiana, no del tot tancada, com<br />un esglai que es reté de caure a terra,<br />no ens separa de l’aire. Mira, s’obren<br />trenta-set horitzons rectes i prims,<br />però el cor els oblida. Sense enyor<br />se’ns va morint la llum, que era color<br />de mel, i ara és color d’olor de poma.<br />Que lent el món, que lent el món, que lenta<br />la pena per les hores que se’n van<br />de pressa. Digues, te’n recordaràs<br />d’aquesta cambra?<br /> «Me l’estimo molt.<br />Aquelles veus d’obrers ― Què són?»<br /> Paletes:<br />manca una casa a la mançana.<br /> «Canten,<br />i avui no els sento. Criden, riuen,<br />i avui que callen em fa estrany».<br /> Que lentes<br />les fulles roges de les veus, que incertes<br />quan vénen a colgar-nos. Adormides,<br />les fulles dels meus besos van colgant<br />els recers del teu cos, i mentre oblides<br />les fulles altes de l’estiu, els dies<br />oberts i sense besos, ben al fons<br />el cos recorda: encara<br />tens la pell mig del sol, mig de la lluna. <br /><br /></i>Gabriel Ferrater<i><br /><br /></i><p><br />Enllaço el twit amb la meva lectura i també, més avall, un altre twit amb la lectura d’un altre fragment de Ferrater, a càrrec de la meva amiga Maria Rosa Aragay, ben pertinent, sobre la difícil qüestió de com trobar la distància adequada entre el sentiment que origina el poema i el propi text. <br /></p>
<blockquote class="twitter-tweet"><p dir="ltr" lang="ca">Pel centenari del naixement de Gabriel Ferrater Victor Mañosa ens llegeix un fragment de "Cambra de Tardor" 🍂🍁 <a href="https://twitter.com/AnyFerrater?ref_src=twsrc%5Etfw">@AnyFerrater</a> <a href="https://twitter.com/sbdcultura?ref_src=twsrc%5Etfw">@sbdcultura</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/santjordi22?src=hash&ref_src=twsrc%5Etfw">#santjordi22</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/sabadellcultura?src=hash&ref_src=twsrc%5Etfw">#sabadellcultura</a> <a href="https://twitter.com/badabadocs?ref_src=twsrc%5Etfw">@badabadocs</a> <a href="https://t.co/fgO6de9Ju6">pic.twitter.com/fgO6de9Ju6</a></p>— biblioteques de Sabadell (@bibliotequesSBD) <a href="https://twitter.com/bibliotequesSBD/status/1517769239838396417?ref_src=twsrc%5Etfw">April 23, 2022</a></blockquote><p> <br />I el fragment escollit per Maria Rosa Aragay<br /></p><br /><blockquote class="twitter-tweet"><p dir="ltr" lang="ca">Per aquest <a href="https://twitter.com/hashtag/santjordi22?src=hash&ref_src=twsrc%5Etfw">#santjordi22</a> us presentem un fragment de l'Antologia de l'obra de Gabriel Ferrater editada per <a href="https://twitter.com/mporrasmarti?ref_src=twsrc%5Etfw">@mporrasmarti</a> <a href="https://twitter.com/sbdcultura?ref_src=twsrc%5Etfw">@sbdcultura</a> <a href="https://twitter.com/Aj_Sabadell?ref_src=twsrc%5Etfw">@Aj_Sabadell</a> <a href="https://twitter.com/poetadguardia?ref_src=twsrc%5Etfw">@poetadguardia</a> <a href="https://twitter.com/sbdparticipacio?ref_src=twsrc%5Etfw">@sbdparticipacio</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/sabadellcultura?src=hash&ref_src=twsrc%5Etfw">#sabadellcultura</a> <a href="https://t.co/Rjvyq0848c">pic.twitter.com/Rjvyq0848c</a></p>— biblioteques de Sabadell (@bibliotequesSBD) <a href="https://twitter.com/bibliotequesSBD/status/1517752882166222850?ref_src=twsrc%5Etfw">April 23, 2022</a></blockquote><p><i><br /></i></p><p style="text-align: center;">- o -</p><p style="text-align: center;"><br /></p><p> <script async="" charset="utf-8" src="https://platform.twitter.com/widgets.js"></script>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj81DyevcE_OdDXzj7Z1Ceq8aLK8-moe56fN2wKzacWLv-yjFj2_L48HihnSNJFUB7V0w81aJxKXi7bl4Uqmvw8CTCPqX1P3HDcqGHIwmFhbBjNoV_udhGh3uF0C-3F2Rhd_MTRCOWNrKycKEz-oOyqhFhNhvTrMzYBYj8Qhac2exW0XTcKQtvejr9nKQ/s424/danucespueris.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="263" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj81DyevcE_OdDXzj7Z1Ceq8aLK8-moe56fN2wKzacWLv-yjFj2_L48HihnSNJFUB7V0w81aJxKXi7bl4Uqmvw8CTCPqX1P3HDcqGHIwmFhbBjNoV_udhGh3uF0C-3F2Rhd_MTRCOWNrKycKEz-oOyqhFhNhvTrMzYBYj8Qhac2exW0XTcKQtvejr9nKQ/w124-h200/danucespueris.jpg" width="124" /></a></div>Gabriel Ferrater <br />Da nuces pueris.<br />Empúries, <br />Barcelona 1987.<p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><script async="" charset="utf-8" src="https://platform.twitter.com/widgets.js"></script> Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-16595530110100000392022-02-18T11:05:00.063+01:002022-05-17T23:10:18.827+02:00Tot això és bell, humild i abastable.<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYV6QXsQePLc1uXvgRiZbEzJa_uCamqcMueq9yo3rBN6cjJ8X4J0uf8Vz3uXxiDDyiAyq9ZSpmmUDFbgMABTHLLMqnGMVgg8QvCHdDURwTpjZ5bYk-6e2kslq_WiWOOwxomj3NflQujueQdp4clw4YqFYuxmgYg0uglA84-7qy4CCgdDROWz1uRzDrQ/s1600/Llum-VM.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYV6QXsQePLc1uXvgRiZbEzJa_uCamqcMueq9yo3rBN6cjJ8X4J0uf8Vz3uXxiDDyiAyq9ZSpmmUDFbgMABTHLLMqnGMVgg8QvCHdDURwTpjZ5bYk-6e2kslq_WiWOOwxomj3NflQujueQdp4clw4YqFYuxmgYg0uglA84-7qy4CCgdDROWz1uRzDrQ/w400-h300/Llum-VM.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Cassà de la Selva, 2002<br />Foto: VM</span><br /><br /></div><p></p><p><i><br />Sovint voldria que ens aturéssim per copsar<br />la mà tendra de l’horabaixa sobre els camps,<br />quan els colors de les terres es fan múltiples,<br /><br />o per veure com es filtren aquests rajos <br />en nostres estances, pensades per fer <br />fins consumir-nos, quan una mena de treva <br />irradia i ens recorda una forma elevada <br />o interior, tant és.<br /><br />Tot això és bell, humil i abastable, <br />però sovint seguiu un altre reclam, <br />una vida que en vosaltres sembla més viva <br />i que us impulsa.<br /><br />Sempre em sorprèn la nostra diversa sintonia <br />i em fa dubtar d’allò que anomenem present. <br />Em fa feliç, però, saber que també aleshores <br />la vostra ànima és tocada per altres ens <br />igualment bells, humils i abastables.<br /><br />El biaix de les clarors, la gràcia concedida,<br />no conec un goig comparable. Voldria retenir <br />tots aquests besllums, lliurar-los de la certesa insidiosa <br />que un instant és un instant; de la dissolució que assetja; <br />de la fragilitat de la memòria; de l’agitació trivial,<br /><br />i desaprendre aquest voler punyent <br />de saber-vos a recer, i abandonar-me a <br />l’hora benigna que ens ha estat donada<br />mentre us endinseu en la llum,<br />fent-vos u amb el corpuscle<br />i la falguera.</i></p><p><br />V.M.<br /><br /></p><p style="text-align: justify;">El passat dia 16 de febrer vaig tenir el privilegi de poder <a href="https://radiosabadell.fm/alacarta/audio/alegria-de-viure-victor-manosa-apassionat-del-saber-i-la-bellesa?fbclid=IwAR3zkVHZygeTf-fOxHdrxuqWfpTQToGzeD4aMYHD6GHtJwQ3ILrkyK7nHMM" target="_blank">compartir una hora al programa “El matí” de Ràdio Sabadell</a>
en la companyia de Raquel Garcia i Josep Alavedra, que van tenir
l’amabilitat d'acollir-me al seu espai. Estic molt agraït a la Raquel,
al Josep i també al Josep Gerona que va tenir la generositat de proposar
el meu nom per gaudir d’aquesta oportunitat.<br /></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://radiosabadell.fm/alacarta/audio/alegria-de-viure-victor-manosa-apassionat-del-saber-i-la-bellesa?fbclid=IwAR3zkVHZygeTf-fOxHdrxuqWfpTQToGzeD4aMYHD6GHtJwQ3ILrkyK7nHMM" target="_blank">Al minut 16:18 vaig llegir aquest poema</a>, que apareix a l’Àlbum Plaer/dolor (Papers de Versàlia, 2021) i també al poemari, <i>ull nu</i>, que publicarà aviat Témenos Edicions. </p><p> </p><p style="text-align: center;">- o - <br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyu52439GFrOASb46kRAvp9DKHazm6LXKBn57sHYlDcaRwG-UHRYzopjeeKybZR4-JOvBOxU917PJUt-E4kOQcUJLBTGzdSQQjISe6m_beF1sZTAjcJizCHVl4BO0nf8UkviYjK3AcjsLLQzO2o-JnQI6L8PUvLPR-JLX1G5_iFQ94VTP0Jn_adwd3zw/s1927/01_Album-Versalia-I_portada-%5B200mm-250ppi%5D.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="1927" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyu52439GFrOASb46kRAvp9DKHazm6LXKBn57sHYlDcaRwG-UHRYzopjeeKybZR4-JOvBOxU917PJUt-E4kOQcUJLBTGzdSQQjISe6m_beF1sZTAjcJizCHVl4BO0nf8UkviYjK3AcjsLLQzO2o-JnQI6L8PUvLPR-JLX1G5_iFQ94VTP0Jn_adwd3zw/w164-h153/01_Album-Versalia-I_portada-%5B200mm-250ppi%5D.png" width="164" /></a></div>Diversos autors.<br /><a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/Album-Versalia/01-album-versalia_Dolor-Plaer_cat.html" target="_blank">Dolor/Plaer</a>,<br />Papers de Versàlia,<br />Sabadell 2021<br /><p><br /></p><p> </p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_q2ukQdeRRVYYOZWfIjXrjTj0lNl68jHizBWGkcnOS-d1hlCkbOoezPOB-1iu9cPOi1pg3VVjklqmKfNSIuMrLZamTZmj3bZV8T_1dGqQy83rRq3lZcWV2b3l4q7nFjhGQ3SrBWTMN0Cw7939IkMLdzeuO2FqfTmyeT6S3Xnh3f-EhDGLDym_novktQ/s2885/ull%20nu_portada.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2885" data-original-width="1906" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_q2ukQdeRRVYYOZWfIjXrjTj0lNl68jHizBWGkcnOS-d1hlCkbOoezPOB-1iu9cPOi1pg3VVjklqmKfNSIuMrLZamTZmj3bZV8T_1dGqQy83rRq3lZcWV2b3l4q7nFjhGQ3SrBWTMN0Cw7939IkMLdzeuO2FqfTmyeT6S3Xnh3f-EhDGLDym_novktQ/w132-h200/ull%20nu_portada.jpg" width="132" /></a></div>V.M.<br /><a href="https://sites.google.com/site/victormanosapoesia/ull-nu" target="_blank"><i>ull nu,</i></a><br />Témenos Edicions,<br />Barcelona 2022.<br /><br /><br /><br /><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-62321185600309466822022-02-15T01:38:00.015+01:002022-03-02T22:52:21.786+01:00Una obscura joia interior<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEguTN8g58ZHvQexGRCjWxlE6gIL1hvQ2hdI8_zEi7viSfOJkBwvVSZJWBTEepCWj8WUfY5RdF0HPqsigES4-Taq83_i0BQGUn18Ods1rSPr4DjdfyVQo-QEgn3L7VH1ty7VyY5ZENdU8yeDpvrnk_4JuK1nzplyHVkpcjVDjp6FR9CUBUnl4oKKyzi53g=w640-h480" width="640" /><br />
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA;">Aiguamolls de l’empordà, desembre de
2021.</span><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA;"><br />Foto: VM</span>
<style>@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073732485 9 0 511 0;}@font-face
{font-family:Garamond;
panose-1:2 2 4 4 3 3 1 1 8 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style></p></div><br /><p style="text-align: justify;">Sempre llegeixo amb interès tot allò que prové de l’assagista Juan Arnau, a qui segueixo i <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2017/05/un-rodar-de-piedras-sin-fin-ni-sentido.html" target="_blank">de qui he llegit llibres magnífics</a> com ara <a href="https://www.edicionesatalanta.com/catalogo/la-invencion-de-la-libertad/" target="_blank">“La invención de la libertad”</a> (Atalanta, 2016). <a href="https://elpais.com/babelia/2022-02-08/metamorfosis-la-vida-es-un-trafico-secreto-de-luz.html?fbclid=IwAR0XEGBzhZhlepFbmlkfNyAmiJkS__nnzNplYk20EShixrIpHqcpf3W73n4" target="_blank">En aquesta ressenya d’un llibre d’Emmanuele Coccia</a>, publicada dissabte passat, Arnau reivindica una biologia allunyada de les tendències mecanicistes que semblen haver-se posat de moda en alguns dels seus camps, quan la física fa més de cent anys que ha abandonat aquest paradigma (una qüestió sobre la que reflexiono <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2018/12/de-lleis-fisiques-i-dhabits-de-lunivers.html" target="_blank">en aquesta xerrada</a>). <br /><i><br />“El aire hace posible el soplo de la vida, pero el aire es el subproducto de la vida vegetal, es consecuencia de su metabolismo. El mundo es más una entidad vegetal más que zoológica. Las plantas crean el rostro de nuestro mundo, de cada ser vivo. «Si la mente es un asunto de átomos, tejidos y moléculas, entonces está en todas partes, en toda especie viviente. La biología es una fenomenología de la mente cósmica».”</i><br /> <br />(...) <i>“vida equivale a universo, pues todo está vivo. Incluso los átomos respiran luz, la absorben y la emiten, como si de un lenguaje se tratara. Los seres vivos son depósitos de luz de las estrellas”. </i><br /><br />Impressiona la imatge d’un univers <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sintiencia" target="_blank">sentint</a> (del neologisme <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sintiencia" target="_blank">sentiència</a>), la dels àtoms que perceben i es relacionen amb el seu entorn deixant anar llum o absorbint-la. És inevitable pensar que sentir està molt relacionat amb una forma de consciència? Només de pensar-hi ja ens situem d’una altra manera al món. També impressiona la imatge (pitagòrica!), d’un univers viu: aquesta seria, de fet, la seva qualitat principal; i també la imatge del tràfic de llum, de com ens alimentem de la llum emesa per les estrelles...<br /><br />Sempre ressono en el to poètic d’Arnau, que mobilitza la meva creença en la presència arreu de la consciència, de l’ànima, de la vida.<br /><br />D’un temps ençà celebro l’aparició de diferents treballs que, mantenint-se en el marc de pensament convencional em fan pensar que <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2018/05/mormols-de-lunivers-altres-ments-i.html" target="_blank">lentament certes percepcions semblen canviar</a> i vaig veient com les dissidències que en el meu aïllament creia intimes són compartides. Així, proliferen notícies i comentaris sobre les <a href="https://www.quantamagazine.org/animals-can-count-and-use-zero-how-far-does-their-number-sense-go-20210809/" target="_blank">habilitats cognitives dels animals</a> (allò que, limitadament, anomenem intel·ligència), o sobre els llenguatges i sistemes cooperatius en el món vegetal, com ara els treballs <a href="https://www.turnerlibros.com/libro/las-canciones-de-los-arboles/" target="_blank">David George Haskell</a> o de <a href="https://www.nytimes.com/es/2019/06/23/espanol/cultura/stefano-mancuso-reino-vegetal.html" target="_blank">Stephano Mancuso</a>, escrits amb voluntat de filtrar-se i esdevenint accessibles a gràcies a la presència de les seves recerques als mitjans de comunicació de masses. <br /><br />Al mateix temps, però, també observo un allau d’articles divulgatius de les neurociències on es pretén presentar l’ésser humà com una mera màquina instintiva, un conjunt de regles i relacions químiques. La teva consciència és un epifenomen, ens diuen, un fenomen emergent en la complexitat del mar d’impulsos elèctrics que onegen al teu cervell. Un se sent temptat a dir que hi ha coses que el pensament no t’ensenyarà: acotxeu els vostres fills, de nit, i digueu que el que sentiu no és amor, que sou màquines al servei d’uns gens que volen preservar-se en la vostra descendència.<br /><br />Qualsevol que hagi tingut un mínim contacte amb un animal sap que no està davant d’una màquina instintiva sinó –diré la paraula? – d’una ànima. Però un diria que en certs àmbits acadèmics aquest plantejament és risible. Per això és sorprenent adonar-nos que el pensament que representa als animals com a màquines instintives – no parlem ja de la nostra incapacitat de considerar el món vegetal com a susceptible de constituir comunitat, comunicació, ment– és extraordinàriament recent en el context del pensament occidental, amarat des dels seus inicis per una corrent, avui subterrània però vital, de panpsiquisme. Vaig descobrint això a través de la lectura, lenta i interferida, del llibre de David Skrbina <a href="https://mitpress.mit.edu/books/panpsychism-west-revised-edition" target="_blank">“Panpsychism in the West”</a>, una història de com diferents concepcions panpsiquistes han anat amarant l’obra de molts pensadors al llarg de la història de la filosofia occidental. A les primeres pàgines del llibre llegeixo la següent declaració:<br /><br />p. 6<br /><br /><i>“El panpsiquisme té importants conseqüències ètiques. Argumenta que la ment humana no és una anomalia a l'univers, sinó que allò humà i allò no humà comparteixen una qualitat important: la de tenir ment. En virtut de aquesta qualitat compartida, és possible que coneguem l’univers de manera més íntima i ens hi trobem a casa. Al seu torn, això pot servir com a font per a més compassió i els valors ecològics i, per tant, noves formes d’actuar a la món.”</i></p><p style="text-align: justify;">(...) <br /><br /><i>“El panpsiquisme posa en relleu la naturalesa de la filosofia mecanicista. El pensament present i les estructures socials actuals estan arrelades en gran part en el punt de vista mecanicista de l'univers que es va heretar de Hobbes, Descartes i Newton: la visió de l’univers com un lloc de matèria morta i insensible conduïdes per forces mecàniques. La ment humana és un misteri inexplicable, un ‘gran excepció’ en l’esquema còsmic. Al llarg de la història, el panpsiquisme ha servir, en gairebé tots els seus punts, com a antípoda d'aquesta teoria mecanicista de la ment i realitat. El panpsiquisme es manté com una rigorosa alternativa a la visió dominant del món.”<br /></i><br />Més endavant, he trobat una imatge suggeridora de Schopenhauer, per qui les plantes, malgrat estar mancades d’una consciència veritable, experimenten una “obscura joia interior” (<i>an obscure self-enjoyment</i>, p. 143). He trobat preciós que una joia pugui ser obscura: potser una imatge <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ouroboros" target="_blank">uròbica</a> (Neumann)?</p><p style="text-align: center;">- o -<br /></p><p style="text-align: justify;"><br />Hem sortit al camí: estornells. L’Anna m’acosta els prismàtics. Gaudim en silenci de la bellesa de l’estol. Digueu-me ara que això que sento no és joia. Una forma interior, obscura potser. <br /><br /></p><p style="text-align: center;">- o - <br /></p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg12sg0iWhurE4hpDROPeH8ZAuNyUjklAQylfzJjJmHG36tMmZTFbum3Mmih1TM0jrSt9PubP-cRQ8JcqnJzs7tPM7goVfUtUGg0dG48J1DENjbGUMj4sKlSN52CEgigXbSZki97tpb2mcE7lkDt0aGTEDTAh476Ll6e2uitOiaZvJMhCYzPOyFNe3TTg=s825" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="825" data-original-width="550" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg12sg0iWhurE4hpDROPeH8ZAuNyUjklAQylfzJjJmHG36tMmZTFbum3Mmih1TM0jrSt9PubP-cRQ8JcqnJzs7tPM7goVfUtUGg0dG48J1DENjbGUMj4sKlSN52CEgigXbSZki97tpb2mcE7lkDt0aGTEDTAh476Ll6e2uitOiaZvJMhCYzPOyFNe3TTg=w133-h200" width="133" /></a><span style="font-family: times;"> David Skrbina</span><br /></div></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: times;"> <a href="https://mitpress.mit.edu/books/panpsychism-west-revised-edition" target="_blank">Panpsychism in the West</a>, </span><br /><span style="font-family: times;"> revised edition.</span><br /><span style="font-family: times;"> Massachusetts Institute of Technology</span><br /><span style="font-family: times;"> Cambridge, MA, 2017.</span><br /></div><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-22999944896377865082021-12-07T00:05:00.090+01:002022-01-09T11:08:39.814+01:00Un crit, estelles. Dolor/Plaer (2/2)<p style="text-align: justify;">A la segona part de <a href="https://victormanosa.blogspot.com/2021/12/el-dolor-i-el-plaer-al-nou-album-de.html" target="_blank">l’Àlbum Dolor/Plaer, publicat recentment per Papers de Versàlia</a> hi trobem una antologia de poemes de diferents èpoques i llengües sobre aquesta dualitat. Cadascun d’aquests poemes vénen acompanyats d’un comentari escrit expressament pel volum. A mi em va correspondre comentar un poema de Giuseppe Ungaretti, <i>Gridasti: soffoco,</i> escrit arrel de la mort del seu fill de nou anys. </p><p style="text-align: justify;">No hi ha dualitat aquí, a <i>Gridasti</i> el dolor és frontal, sense cap clivella per l’esperança tret, potser, de la possible lectura espiritual: el dol com una forja de l'ànima <i> (Prova-la un cop més, acreix-li la força,/ Si vols -oh car, fins a tu- que m</i><i>’enlairi/ On el viure és quietud, és sens mort</i>). Ungaretti va necessitar deu anys per poder publicar el poema. Entremig, el poeta va publicar <i>El dolor</i>, un llibre on apareixen la mort del fill, la del germà, les pèrdues que la segona guerra mundial, però de manera significativa no va incloure <i>Gridasti.</i> Trobareu una anàlisi més contextualitzada del poema a l’article de Pedro Luis Ladrón de Guevara <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/quaderns/03-qdv-ungaretti_cat.html" target="_blank">«Sobre <i>Il dolore</i> y el poema “Gridasti: soffoco”»</a> al Quadern Ungaretti (p.148-157), publicat també per PdV el 2013.</p><p style="text-align: justify;"><i>Gridasti </i>és un poema complex, on hi conviuen versos estellats per l’impacte i fragments d’una gran eloqüència. A vegades ens situa en el moment de la tragèdia (que esdevé un present sense fi), i a vegades Ungaretti sembla situar-se en un futur on creix l<i>’</i>horror del pare que sobreviu. <br /></p><p>Reprodueixo en aquesta entrada el poema d<i>’</i>Ungaretti, en la traducció de Rossend Arqués, i un fragment del meu comentari, tot reiterant que si teniu l’oportunitat, us acosteu a les múltiples veus i les magnífiques pintures, que apareixen en aquest primer Àlbum de Papers de Versàlia.<br /> <br /><i>CRIDARES: M</i><i><i>’</i>OFEGO<br /><br />No podies pas dormir, no dormies...<br />Cridares: m’ofego...<br />Al teu rostre dissipat ja en els ossos,<br />Els ulls, plens de llum encara<br />Només fa un moment,<br />Els ulls es dilataren... Es perderen...<br />Jo sempre havia estat tímid,<br />Turbulent, díscol; però lliure, pur<br />I feliç renaixia al teu esguard ...<br />A més la boca, la boca<br />Que una volta semblava, al llarg dels dies,<br />Llampec de gràcia i joia;<br />La boca es va retorçar en lluita muda...<br />Un infant és mort...<br /><br />Nou anys, cercle clos,<br />Nou anys, als quals ni un dia ni un minut<br />Mai més s’hi afegiran;<br />En ells s’alimenta<br />El foc únic de la meva esperança.<br />Jo puc cercar-te, puc tornar a trobar-te,<br />Puc anar, constantment vaig<br />A reveure’t créixer<br />Del cap a la fi<br />D’aquests teus nou anys.<br />Sense parar puc,<br />Distintament puc<br />Sentir-te les mans a les meves mans;<br />Mans teves de pàrvul<br />Que aferren les meves sense conèixer-les;<br />Les teves mans que sensibles es tornen,<br />Lliurant-se més conscients cada cop<br />A les meves mans;<br />Les teves mans que seques esdevenen<br />I, ben soles, -pal·lidíssimes.<br />Soles a l'ombra reposen...<br />La setmana passada eres florent...<br /><br />Ara et vaig a buscar el vestit a casa,<br />A la caixa després vindran a cloure’t<br />Per sempre més. No, per sempre<br />Ets ànim de les meva ànima<br />I me l</i><i>’alliberes.<br />Millor l</i><i>’alliberes ara<br />Que no ho faria, viu, el teu somriure;<br />Prova-la un cop més, acreix-li la força,<br />Si vols -oh car, fins a tu- que m</i><i>’enlairi<br />On el viure és quietud, és sens mort.<br /><br />Reparo, sobrevivint-te, l'horror<br />Dels anys que t’usurpo,<br />I que als teus anys afegeixo,<br />Enfollit per la recança,<br />Com si, mortal encara entre nosaltres,<br />Seguissis creixent;<br />Però sols creix, buida,<br />Aquesta meva vellesa odiosa...<br /><br />Com ara, era de nit,<br />I em donaves la mà, fina mà ...<br />Espaordit, escoltava dins meu:<br />És massa blau aquest cel de mitjorn,<br />Massa estrelles el curullen,<br />Massa i, per a nosaltres, cap de familiar...<br />(Cel sord, que davalla sense alè,<br />Sord que oiré constantment oprimir<br />Mans dispostes a esquivar-lo... )</i><br /><br />Giuseppe Ungaretti (1939, publicat el 1950).<br />Traducció de Rossend Arqués<br /> <br /><br /></p><p style="text-align: center;">- o -<br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;">El següent text és un fragment de la meva col·laboració a l’àlbum a propòsit del poema d’Ungaretti. Com he dit, a <i>Cridares</i> el dolor és tant frontal, que només vaig poder entrar-hi
d’una manera lateral, fent ressonar els seus versos en records i moments
quotidians de molta menys intensitat.</p><p style="text-align: justify;"><br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img alt="Anunciació Giovani Santi" border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBc_Nr6QV8lVi73svcy1kaT-jLJhMp_mEB6GAo493xjupJXlsquJ3Z9Z9uMP7IuoOeIvk5WM4j02D8zep_rZA1QjO-VR8u1mHECb8u0y6zUCrQLyjFYVQU5S4W7p4qpNPasWrUPLugyCdB/w266-h400/800px-Giovanni_Santi%252C_Annunciazione_02.jpg" width="266" /><br /><span style="font-size: xx-small;"><br />Anunciació de Giovanni Santi. <br /><a href="http://www.gallerianazionalemarche.it/en/" target="_blank">Galleria Nazionale delle Marche </a>(Urbino)</span><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div> <p></p><p style="text-align: justify;">UN CRIT. ESTELLES (fragment) <br /></p><p style="text-align: justify;">El palau ducal d’Urbino, avui la Galeria Nacional de la Marca, és un indret fred al febrer. Les sales són altes i els bidells es mantenen enganxats a uns minúsculs radiadors. Em recordo deixant-me embadalir per algunes de les diferents anunciacions que s’hi exhibeixen, embolcallat per un anorac insuficient i per l’excitació de qui ha arribat sol a una ciutat i sol l’haurà de transitar. Les anunciacions renaixentistes solen ser escenes delicadíssimes, tot en elles denota la cura prolixa de qui acaba de descobrir una nova mirada al món. En elles em sol impressionar la joventut de la que és visitada –també l’aparent del missatger– i una forma d’enuig sord em creix quan en alguna hi figura la presència ominosa del regidor del món. Així em sento quan el poema em posa, novament, al davant de l’anunciació de Giovani Santi – pare de Raffaello– que s’exhibeix al palau. Un es deixaria enamorar per la tendresa del gestos, la serenor de la futura mare i el rostre net del portador de la nova, si no fos per la imatge acerba de la creu que carrega l’infant que davalla, per la certesa brutal de la cisalla i la devastació, present ja en el rosat inici: <i>un infant és mort</i>. Amikhai escriu que Déu s’apiada dels infants, una mica menys dels escolars, i ja no té pietat per als adults que deixa sols en la sorra ardent, ensangonats. Aquí, però, ni una mica menys dels escolars, ni el temps del goig i la plenitud, el temps <i>dels anys que t’usurpo </i>en sobreviure. La veritat del quadre em revolta, per irrefutable, i deixa un traç de sutge en la placidesa de la tarda, en l’alegria amb la que retorno, per carrers costeruts, allà on dic casa, mirant de no pensar ni en la intempèrie ni en la fragilitat d’aquest equilibri que anomeno «la nostra vida», procurant no pensar massa en els fills, lluny de mi per uns dies, ni en la impossibilitat de saber-los a recer: aquesta por inextingible. </p><p style="text-align: justify;">(...)</p><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: center;">- o -</p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgFvRj-EO76V2Ds9gpPcfIUqgMrPuBbjNq81GzSVkN0AsbsRYrxyrKG44LW_5h3ywngqZH-f7X55SkKUBqaUEA42Fu1JhltoF7YVrHGVfdF18as304mjUr89H59w_L3XiNJqrvc_f9qn6/s1927/01_Album-Versalia-I_portada-%255B200mm-250ppi%255D.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="1927" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgFvRj-EO76V2Ds9gpPcfIUqgMrPuBbjNq81GzSVkN0AsbsRYrxyrKG44LW_5h3ywngqZH-f7X55SkKUBqaUEA42Fu1JhltoF7YVrHGVfdF18as304mjUr89H59w_L3XiNJqrvc_f9qn6/w200-h187/01_Album-Versalia-I_portada-%255B200mm-250ppi%255D.png" width="200" /></a></div>Diversos autors.<br /><a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/Album-Versalia/01-album-versalia_Dolor-Plaer_cat.html" target="_blank">Dolor/Plaer</a><br />Papers de Versàlia,<br />Sabadell 2021<br /><p></p><p><br /><br /><br /></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-66442709669006640342021-12-06T23:55:00.061+01:002021-12-06T23:59:17.289+01:00El dolor i el plaer al nou Àlbum de Papers de Versàlia (1/2)<div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzziNVtnP_Jt2rLcHW5ssTuP2Nvu5ueyTVk23tJt9xPqKzSUe8_7aW0AH7FiqhEkehgD2yRHrER8AOAIN7is_SPD70Ggzt-OqYftlL3m6Wdq9e0F5XKfQf8yiKIoYsn_6mTbU9CpSfOTZp/s1865/Ayala.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Dibuix de Natividad Ayala per l'Àlbum Dolor/Plaer" border="0" data-original-height="1865" data-original-width="1344" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzziNVtnP_Jt2rLcHW5ssTuP2Nvu5ueyTVk23tJt9xPqKzSUe8_7aW0AH7FiqhEkehgD2yRHrER8AOAIN7is_SPD70Ggzt-OqYftlL3m6Wdq9e0F5XKfQf8yiKIoYsn_6mTbU9CpSfOTZp/w289-h400/Ayala.jpeg" width="289" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><br />Dibuix de Natividad Ayala <br />per l’Àlbum Dolor/Plaer </span><br /></div><br /></div><div style="text-align: justify;">L’any 2004 vaig rebre una invitació per participar en una de les <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/plaquettes/plaquettes_cat.html" target="_blank">plaquettes de poesia </a>que aleshores editava, d’una forma acuradíssima el grup de Poetes Papers de Versàlia. Ho recordo amb una enorme felicitat. Va ser el primer regal, de molts altres que havien de venir d’aquesta gent tant generosa. Les plaquettes van ser un petit miracle, només cal agafar una d’elles per constatar la munió, la pluralitat de veus i poètiques que les habitaven. També van ser un petit miracle d’art, perquè cada plaquette anava il·lustrada per l’obra d’un artista convidat. Les tres presentacions anuals van acabar esdevenint un ritual, una celebració i un punt de trobada per molts de nosaltres, que atepeíem la sala d’exposicions, el passadís, o el pati noucentista de la Casa Taulé.<br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Després de l’aventura de les plaquetes i en paral·lel a la publicació de la col·lecció <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/zona-blanca/zonablanca_cat.html" target="_blank">Zona blanca</a>, molt estimada per mi, el grup va iniciar la publicació d’uns volums monogràfics sobre grans noms de la poesia universal. <a href=" http://www.papersdeversalia.com/publicacions/quaderns/quaderns-de-versalia_cat.html" target="_blank">Els Quaderns</a> són obres de referència, o ho haurien de ser, amb estudis i traduccions inèdites. Sovint van servir per fer accessibles veus rellevants molt poc conegudes a Catalunya o Espanya, vegeu per exemple els quaderns <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/quaderns/09-qdv-Cecilia-Meireles_cat.html" target="_blank">Cecilia Meirelles</a> o E<a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/quaderns/10-qdv-Eugene-Guillevic_cat.html" target="_blank">ugène Guillevic</a>. Però això sobta una mica l’escàs ressò d’aquestes publicacions entre la comunitat poètica i la limitada atenció de la crítica. <br /></div><p style="text-align: justify;">Un cop acabada l’etapa dels quaderns, el grup ha decidit apostar per un format molt més centrat en la creació amb l’aparició d’una nova col·lecció, <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/Album-Versalia/coleccion_Album-Versalia_cat.html" target="_blank">“Àlbums Versàlia”.</a> El primer d’aquests àlbums, presentat a Sabadell <a href=" http://www.papersdeversalia.com/actualitat/2021-XI-25_Presentacio-1r_Album-Versalia/Presentacio-1r-Album-Versalia_25-XI-2021_cat.html" target="_blank">el passat dia 25 de novembre</a>, és senzillament aclaparador. La proposta gira al voltant de la parella <a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/Album-Versalia/01-album-versalia_Dolor-Plaer_cat.html" target="_blank">dolor/plaer</a>, i compta amb tres seccions: <i>«Caplletres» </i>amb dos textos de les poetes Mary Jo Bang i Pilar Adón; <i>«Antologia»</i>, on es presenta una col·lecció de vint-i-set poemes de diferents èpoques i llengües sobre el tema, acompanyats d’un comentari, lliure, escrit per diversos poetes contemporanis; i <i>«Inèdits»</i> on es presenten trenta-dos de poemes escrits pel volum. No em puc estar d’escriure la llista de col·laboradors del volum: Mary Jo Bang, Pilar Adón, Teresa Pascual, Núria Busquet, Rosa Font Massot, Begoña Callejón, Trinidad Gan, Marta Sanz, Emilia Conejo, Núria Mirabet, Josep M. Fulquet, Jordi Vintró, Francesc Parcerisas, Esteban Martínez Serra, Juan Cobos Wilkins, Rosana Acquaroni, Quilo Martínez, Josep Maria Ripoll, Mireia Vidal-Conte, Xavier Farré, Vinyet Panyella, Corina Oproae, Abel Murcia, Jordi Virallonga, Natividad Ayala, Ángeles Mora, Xoán Abeleira, Pilar Pallarés, Jaume C. Pons Alorda, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Gerona Fumàs i V.M. <br /></p><p style="text-align: justify;">El volum conté més d’una trentena de dibuixos de Natividad Ayala que dialoguen amb els textos. Són senzillament magnífics. <br /></p><p style="text-align: justify;">Serveixi, doncs, aquesta entrada com una recomanació i també com un reconeixement als poetes de Papers, que han fet possible l’obra.<br /></p><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: center;">- o -</p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgFvRj-EO76V2Ds9gpPcfIUqgMrPuBbjNq81GzSVkN0AsbsRYrxyrKG44LW_5h3ywngqZH-f7X55SkKUBqaUEA42Fu1JhltoF7YVrHGVfdF18as304mjUr89H59w_L3XiNJqrvc_f9qn6/s1927/01_Album-Versalia-I_portada-%255B200mm-250ppi%255D.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1798" data-original-width="1927" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgFvRj-EO76V2Ds9gpPcfIUqgMrPuBbjNq81GzSVkN0AsbsRYrxyrKG44LW_5h3ywngqZH-f7X55SkKUBqaUEA42Fu1JhltoF7YVrHGVfdF18as304mjUr89H59w_L3XiNJqrvc_f9qn6/w200-h187/01_Album-Versalia-I_portada-%255B200mm-250ppi%255D.png" width="200" /></a></div>Diversos autors.<br /><a href="http://www.papersdeversalia.com/publicacions/Album-Versalia/01-album-versalia_Dolor-Plaer_cat.html" target="_blank">Dolor/Plaer</a><br />Papers de Versàlia,<br />Sabadell 2021<br /><br /><br /><br />Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6221356751759274826.post-89413668091284973992021-12-04T23:18:00.010+01:002021-12-07T00:15:18.606+01:00La darrera fulla sosté el pes de l’arbre. Llegint la poesia d’Empar Sáez<p><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWttDtz40ckoj_8ZvxLuBDwya6vVHkFdT0B9XkjyLaQEAwmwsuujONTnfsEZ940Wh3OJrIe5OhyphenhyphenpauXPO1Az_pwxzqAG1CsWPT0C3B7T2pN7EZRSgx39mcEONTg9WR3Yfdo2j7GNqhHERz/s1580/IMG_1684.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1580" data-original-width="1151" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWttDtz40ckoj_8ZvxLuBDwya6vVHkFdT0B9XkjyLaQEAwmwsuujONTnfsEZ940Wh3OJrIe5OhyphenhyphenpauXPO1Az_pwxzqAG1CsWPT0C3B7T2pN7EZRSgx39mcEONTg9WR3Yfdo2j7GNqhHERz/w234-h320/IMG_1684.jpg" title="Quatre arbres prop de la via de tren a Albocabe (Sòria), VM." width="234" /></a></div><div style="text-align: justify;">La història de com van aparèixer a la meva taula, al despatx, dos llibres de la poeta <a href="https://tanitpoesia.cat/project/empar-saez/" target="_blank">Empar Sáez</a> és bonica, però íntima. Serveixin aquestes línies per agrair el miracle a la Carmen i la Vicky, dues companyes, de les invisibles... tot i que no pas per mi.</div><p></p><p style="text-align: justify;">També la meva introducció a la poesia d’Empar Sáez està associada a un record plaent: la primera trobada després del confinament amb els poetes David Madueño i Toni Quero, una tarda d’estiu als jardinets de Sabadell. Una treva. Aquella tarda, Madueño ens va parlar <a href="http://llunatic.blogspot.com/2020/07/infimes-eternitats.html" target="_blank">d’</a><a href="http://llunatic.blogspot.com/2020/07/infimes-eternitats.html" target="_blank">un llibre que el tenia enlluernat</a>, “Òrbita”. Vaig endinsar-me doncs, en la poesia de Sáez, seguint el consell de l’amic. Va ser un estiu difícil, lluny dels camps oberts de la Castella abandonada, lluny dels boscos mediterranis, mentre vetllava els darrers dies del meu pare. Recordo, sí, haver llegit aquell estiu, el llibre de l’Empar i també <a href="https://tanitpoesia.cat/project/24-la-desaparicio/" target="_blank">“La desaparició”</a> de Ricard Mirabete: tots dos editats a l’acurada col·lecció Tanit, de la Garúa; tots dos, llibres que requereixen tota la implicació del lector.<br /></p><p style="text-align: justify;">D’aquells dies, recordo que el poemes em van desvetllar ecos de les lectures, ja antigues, d'alguns textos gnòstics, de tant plens d’imatges primordials, de tant desplegament arquetípic: part, ventre i sang... cos i cosmos: la possibilitat d’una demiürgia.<br /></p><p><br /><i>A principi fou el ventre buit.<br /><br />La pregunta concertada<br />De la no-llum.<br /><br />Després vàrem sentir la pugna oscil·lant de l’esperit<br />Penjant de la tenebra.<br /><br />L’úter de l’obscur sagnava,<br />paria<br />un estel de fang.<br /><br />La primera llum,<br /><br />la primera respiració brollava pel cosmos.</i><br /><br />(Òrbita)<br /><br /></p><p style="text-align: justify;">Tota una volta al sol després, el sobre amb “Dona i ocell” i “Quatre arbres” va aparèixer al despatx. Els llibres em va arribar en un moment en el encara reverberaven en mi les llums de l’estiu amb tot allò que s’endú el pelegrí als ulls. En mi quedava, també, un de eco les preguntes que em feia, quan travessant boscos, dubtava de si estava en presència d’una plètora o d’un sol organisme; en presència d’un cor de consciències o d’una sola:<i> “oblideu les vaguetats de l’infinit,/ desvetlleu l’univers en la dansa dels arbres”</i> (Quatre arbres).<br /></p><p style="text-align: justify;">Potser per això, totes les imatges i metàfores vegetals que apareixen en aquests dos reculls de l’Empar han ressonat tant fortament en mi: aquesta pell que és fullam, aquest sentit del temps que marca l’arbre, aquesta <i>“nuesa de fulles”</i> de la que parla, aquesta atenció a la llum filtrada... He anat avançant subratllant moltes de les imatges: <i>“s’abeuren les bèsties negres en el penyalar de l’aire”</i>, <i>“i encara l’ocell fugirà deixant-me, però, el seu batre d’ales” </i>(Dona i ocell), <i>“La darrera fulla sosté el pes de l’arbre”</i>; escrivint “preciós!” al marge de versos com<br /></p><p><br /><i>“Posseir amb la mà interior<br />la nuesa d’una paraula,<br />bellament obrir-la de cop,<br />fer-la esclat al cel i a la boca<br />i el clam i refrec a palpes,<br />palmell de totes les flames”</i><br /><br />(Dona i ocell)<br /><br />... o poemes, com aquests sobre els marges, que m’han portat ressons de lectures tardanes d’Emily Dickinson i d’algun poemet propi. Quin regal, quan uns versos sacsegen una fibra i tot un teixit comença a ondular en la memòria:<br /><br /><br /><i>“Les flors s’obrien<br />vanament a la tendresa.<br />Escampades pels marges de la senda<br />s’hi arrelaven a un impuls que naixia<br />de l’aire, anhelaven, roentes,<br />els camins d’enlloc”</i><br /><br />(Dona i ocell)<br /><br /><br />o bé<br /><br /><i>“S’han obert al diàleg les flors.<br />A frec dels teus dits<br />sents la xerrameca invisible,<br />l’entesa púrpura i blanca<br />que neix de la terra,<br />la florida estesa dels llavis”</i><br /><br />(Dona i ocell)<br /><br /><br />La poesia de l’Empar Sáez requereix, sí, d’una implicació del lector, que ha d’entrar als poemes com qui entra en un trànsit. La pròpia poeta potser en desvetlla la clau:<br /><br /><i>No et despertis enmig del somni<br />Quan escrius.<br />Així seràs llençada infinitament<br />Més lluny de la realitat,<br /> de la consciència<br />i del mateix somni que escrius.<br /><br />Així hauràs plenament<br />La mà que ordeix i perfà els somnis.</i><br /><br />(Quatre arbres)</p><p style="text-align: justify;">Penso que potser sí, que la poesia de l'Empar té quelcom de primigeni, una filiació amb la poesia oracular: cal endinsar-se en ella com qui vol accedir a un altre estat de consciència i deixar les imatges créixer dins d’un mateix sense qüestionar-se què signifiquen, deixar que es despleguin a un nivell profund, com en el somni. No despertis, doncs, i que sigui aquest el camí: oblidar les vaguetats de l’infinit i desvetllar el nostre univers, mentre les fulles dansen al nostre voltant.</p><p></p><p style="text-align: center;">- o -<br /></p><p><br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rvGM08hf7a0K2ZLqp17CLJk3do8lTPzmS2J_w74PIuNcqEB7e59MD_k50Cz-hlB5HhHXNVAJySiLwvHhyUA-pgC3f3kN0gxIlwgkPu4orDr4gedAoqOP9SLNS_u3jcV-zf7sTbnXiDWI/s247/dona.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="247" data-original-width="160" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rvGM08hf7a0K2ZLqp17CLJk3do8lTPzmS2J_w74PIuNcqEB7e59MD_k50Cz-hlB5HhHXNVAJySiLwvHhyUA-pgC3f3kN0gxIlwgkPu4orDr4gedAoqOP9SLNS_u3jcV-zf7sTbnXiDWI/w130-h200/dona.jpg" width="130" /></a></div><br />Empar Sáez<br />Dona i ocell.<br />Editorial Denes<br />València 2014<br /><br /> <p></p><p> <br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUhAjMPYtfPbvNllakbkMsBX3BfrLBKHZVD9fSJ7CvsT1FDlzhQcqNGC3tT5MdlBAjvCGHyrgLs8hnTt9NppXDD57nsCVK_SWsyfnMlZAjIQ9kfkw_Y4pRXhZ37TD90AaXtjLz0hS8nnWl/s350/cuatre+arbres.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="229" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUhAjMPYtfPbvNllakbkMsBX3BfrLBKHZVD9fSJ7CvsT1FDlzhQcqNGC3tT5MdlBAjvCGHyrgLs8hnTt9NppXDD57nsCVK_SWsyfnMlZAjIQ9kfkw_Y4pRXhZ37TD90AaXtjLz0hS8nnWl/w131-h200/cuatre+arbres.jpg" width="131" /></a></div>Empar Sáez<br />Quatre arbres.<br />Viena Edicions,<br />Barcelona 2015.<br /><br /> <p></p><p> </p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHVA0Tie6E9S8Yf600zbP2TQYLk5llsaoWDkznBBCPFN3mXBW162iA1X66UQvxuihZC9fDjSqmJ6rlS2bywJaZoG_JSnaYPxjHsiA70pNqWFxpShI07bGmPqhdCgMRQ6ht-FY1t-jhontO/s834/orbita.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="552" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHVA0Tie6E9S8Yf600zbP2TQYLk5llsaoWDkznBBCPFN3mXBW162iA1X66UQvxuihZC9fDjSqmJ6rlS2bywJaZoG_JSnaYPxjHsiA70pNqWFxpShI07bGmPqhdCgMRQ6ht-FY1t-jhontO/w128-h192/orbita.jpg" width="128" /></a></div>Empar Sáez<br /><a href="https://tanitpoesia.cat/project/21-orbita/" target="_blank">Òrbita.</a><br />La Garúa-Tanit,<br />Santa Coloma de Gramenet, 2020.<br /><br /><br /><br /><p></p>Víctor Mañosahttp://www.blogger.com/profile/14692772455077148303noreply@blogger.com