diumenge, 30 d’octubre de 2016

Oscurécenos y la oscuridad no será toda de luto. Un poema de Josep Gerona


Perquè aviat es farà fosc més d'hora i perquè el camí de l’ànima és descendent, necessito rellegir avui el poema “A la tierra oscurecida” de Josep Gerona

Aquest poema pertany a La vida original. No em puc estar aquí de comentar que Gerona atorga al terme original que apareix al títol del seu llibre un sentit de restitució: el de tornar a dotar a les paraules i a la vida de significat, del seu significat original, per tal que deixin d’estar en mans d’un poder que les usurpa per deshumanitzar-nos. La seva poesia és, doncs, una invitació a una forma de vida despullada dels discursos habituals. La seva, és una indagació que pretén deixar a la vista allò que és comú a tots nosaltres per tal de tornar a humanitzar-nos. Convé llegir a Gerona, i especialment la seva obra més recent, disseminada als quaderns que edita Papers de Versàlia.



A LA TIERRA OSCURECIDA
 
¿Emergerá de nosotros
alguna prosa nevada,
otra vez alguna cosa
a destiempo?
Patio-rosal-blanco
escuela-ciprés-oscuro.

Oscurece ya.
Oscurece inesperadamente,
aunque no de pronto.
Al ritmo fatal
de lejanas teclas
unos dedos cruzan
enturbiando el cielo.

¡Oscurece, pero
oscurécenos!
Cierra la herida,
que no hierva más su fiebre
y que descanse la vida.
Oscurece y anochece y enfría
el martilleo en mis sienes,
congela todo el dolor,
anúlamelo.

Oscurece
y por todas partes
la esperanza renace
en un cartílago tierno,
un diente de leche,
un bucle de pelo.

Anochece, oscurece
y la oscuridad
no será toda de luto
ni será de luz tampoco,
pero sí, seguro,
de paso a otro mundo.
Si anochece y oscurece
y yo ya me voy muriendo,
me parece bien.


Josep Gerona.


Josep Gerona
La Vida Original (*)
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2006.








- o -

Aquesta entrada està basada en un fragment "Notícia d'una taxonomía inexistent", article publicat a la revista Quadern de les idees,les arts i les lletres núm 199 Febrer/Març 2015.