dimecres, 11 de juny de 2014

En terra aspra, però fruiters.

 
Quan penso en la poesia d’Auden, la que més m’agrada d’ell, les paraules que em venen al cap són intel·ligència, paisatge i desig. Potser perquè vaig escriure el meu poema durant l'estiu, i és en la calor de l’estiu que el desig amara el cos; és a l’estiu que deixo enrere els fruiters de l’Aragó – solemnes, consirosos–; i era als estius de la meva joventut a Galícia que jo també seia amb els savis i amb els bons, i gairebé podia comptar-me entre ells,  i m’hi comptava de fet tot jo esbatanat, no els ulls: llargues nits d’estiu fendides per les paraules dels amics, que em van ressonar els versos d’un dels meus poemes preferits de d'Auden  We, too, had known golden hours, quan retornat de l’estiu i des de d’una finestra l’Hospital de la Vall d’Hebrón, l’últim cop que vaig veure en J. viu, mirava les cases atapeint els turons: els suburbis del dissentiment. Temps de silencis i pensament amuntegat. És un poema estúpidament optimista, si. Però és que a vegades una saba espessa encara em flueix a les branques i em fa pensar que serem com els fruiters de l’Aragó, en terra aspra però fruiters. Mentre el desig palpiti.

- o -



I encara aquí el desig,

no el vestigi d’un temps
que se’ns va atorgar
per fendir la nit,
i d’una força,


              desig encara.

La urgència ens ha fet esquerps,
ha amuntegat pensament com les cases
que enfilen els turons de la ciutat

             de l’hospital les puc veure:
             pensamiento hacinado;

ens ha entregat la interferència
i el balboteig; ha estellat les oracions
i les paraules.

               Les que no vam dir
               són ara minerals. Una pàtina vegetal
               s’estén per les seves arestes.

              Les que vam callar massa temps
              torcen les branques com bonsais
              torturats pel costum.

Però encara aquí la saba del desig
desclou, 


               no un vestigi,


i em permeto creure que potser
els anys ens vinclaran les branques
com arbres fruiters
 

               en terra aspra
               però fruiters,


solemnes, eloqüents,
 

i que això s’esdevindrà
malgrat la nostra limitació
i la futilitat d’aquest neguit
que ara ens emmudeix.




V.M. a:
Diversos Autors.
Quadern W.H. Auden
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2014.