dissabte, 7 de juny de 2014

And where should we find shelter? Auden...


Com a preludi de la publicació del proper Quadern de Versàlia, un poema d’entre els meus preferits de W.H. Auden, en la versió de Salvador Oliva. 


TAMBÉ NOSALTRES VAM CONÈIXER HORES DAURADES 


També nosaltres vam conèixer hores daurades
quan l'ànima i el cos eren amics,
i a la llum groga d'una lluna plena
havíem ballat lents amb els nostres amors ;
quan sèiem amb els savis i amb els bons
i creixia l'enginy i l'alegria
després d'un menjar noble, preparat
amb els coneixements de l'Escoffier ;
quan havíem sentit la intrusa glòria
que els plors ens tenen sempre reservada,
i a la vella manera tots gosàvem
cantar cançons amb un cor ressonant.
Però sempre atacats i retallats
per la turba promíscua,
i assaonats pels editors
com encanteris per torbar les multituds,
paraules com Amor i Pau, tot el discurs
afirmatiu i sa va esdevenir groller,
com un horrible xirigueig mecànic.
Cap estil cívic no va sobreviure
a aquest terrabastall,
excepte el to pervers,
el sotaveu sorneguer i monocom.
¿On trobarem, doncs, un recer
per la felicitat o la satisfacció
-quan ja tan poc queda dempeus-,
tret dels suburbis del dissentiment?


W.H. Auden
Vint-i-set poemes.
Selecció i traducció de Salvador Oliva
Quaderns Crema,
Barcelona 1995.





- o -
WE TOO HAD KNOWN GOLDEN HOURS

We, too, had known golden hours/When body and soul were in tune,/Had danced with our true loves/ By the light of a full moon,/ And sat with the wise and good/ As tongues grew witty and gay/ Over some noble dish/ Out of Escoffier;/ Had felt the intrusive glory/ Which tears reserve apart,/ And would in the old grand manner/ Have sung from a resonant heart./ But, pawed-at and gossiped-over/ By the promiscuous crowd,/ Concocted by editors/ Into spells to befuddle the crowd,/ All words like Peace and Love,/ All sane affirmative speech,/ Had been soiled, profaned, debased/ To a horrid mechanical screech./ No civil style survived/ That pandaemonioum/ But the wry, the sotto-voce,/ Ironic and monochrome:/ And where should we find shelter/ For joy or mere content/ When little was left standing/ But the suburb of dissent?